Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "deliberat" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  idiota, n m, f
  • ca  ament, n m, f sin. compl.
  • ca  degenerat -ada inferior, n m sin. compl.
  • es  idiota
  • fr  idiot
  • en  idiot

<Salut mental>

Definició
Persona que pateix idiòcia.
Persona amb profunda deficiència mental. ((ament))

Nota

  • La denominació idiota prové del grec idiótes 'persona ignorant, tosca'.
interesterificació dirigida interesterificació dirigida

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  interesterificació dirigida, n m
  • es  interesterificación dirigida
  • fr  interestérification délibérée
  • fr  interestérification dirigée
  • en  directed interesferification

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Interesterificació que es duu a terme a temperatures per sota del punt de fusió del greix, de tal manera que un dels components va sent progressivament eliminat mitjançant la selecció de la temperatura a la qual el triglicèrid precipita o se solidifica.

Nota

  • La interesterificació dirigida és de deu a vint vegades més lenta que l'aleatorització.
justícia relacional justícia relacional

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  justícia relacional, n f
  • ca  justícia deliberativa, n f sin. compl.
  • es  justicia deliberativa, n f
  • es  justicia relacional, n f
  • en  environmental justice, n
  • en  relational justice, n

<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR>

Definició
Reformulació del paradigma de justícia tradicional, focalitzat en els jutjats i els tribunals, per a recuperar les bases del diàleg i la integració institucional de les modalitats extrajudicials.

Nota

  • La justícia relacional és un concepte teòric que descriu una tendència manifesta en les darreres dècades.
la setmana que ve ens en tornaran a portar la setmana que ve ens en tornaran a portar

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  la setmana que ve ens en tornaran a portar
  • es  la semana que viene volverán a traer
  • fr  on en recevra plus la semaine prochaine
  • pt  iremos receber esse artigo novamente na próxima semana
  • en  more are being delivered next week

<Grans Magatzems > Conversa>

leishmaniosi cutània leishmaniosi cutània

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  leishmaniosi cutània, n f
  • ca  annamita, n f sin. compl.
  • ca  botó d'Alep, n m sin. compl.
  • ca  botó d'Egipte, n m sin. compl.
  • ca  botó d'Onargha, n m sin. compl.
  • ca  botó d'Orient, n m sin. compl.
  • ca  botó de Bagdad, n m sin. compl.
  • ca  botó de Biskra, n m sin. compl.
  • ca  botó de Bulana, n m sin. compl.
  • ca  botó de Cambay, n m sin. compl.
  • ca  botó de Creta, n m sin. compl.
  • ca  botó de Delhi, n m sin. compl.
  • ca  botó de Gafsa, n m sin. compl.
  • ca  botó de Penjdeh, n m sin. compl.
  • ca  botó de Snid, n m sin. compl.
  • ca  botó de Zab, n m sin. compl.
  • ca  botó del Caire, n m sin. compl.
  • ca  botó del Nil, n m sin. compl.
  • ca  botó dels països càlids, n m sin. compl.
  • ca  botó dels Zibans, n m sin. compl.
  • ca  furóncol d'Alep, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Bagdad, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Biskra, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Dehli, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Jericó, n m sin. compl.
  • ca  furóncol oriental, n m sin. compl.
  • ca  granuloma cutani parasitari, n m sin. compl.
  • ca  granuloma endèmic, n m sin. compl.
  • ca  llunari, n m sin. compl.
  • ca  mal d'Alep, n m sin. compl.
  • ca  mal del Panjab, n m sin. compl.
  • ca  mal del Punjab, n m sin. compl.
  • ca  malaltia d'Alibert, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels dàtils, n f sin. compl.
  • ca  úlcera d'Annam, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Dehli, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Gidda, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Kandahar, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Lahaur, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Lahore, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Natal, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Panjab, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Pendinski, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Punjab, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Qandahar, n f sin. compl.
  • ca  úlcera del Iemen, n f sin. compl.
  • ca  úlcera del Turquestan, n f sin. compl.
  • ca  úlcera oriental, n f sin. compl.
  • ca  úlcera persa, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
S'observa a l'Amèrica central i del Sud, l'Índia, l'Àfrica i les costes mediterrànies, inclosa la nostra. Causada per L. tropica, produeix una pàpula, a vegades múltiple, que creix i es torna purpúrica, el seu centre s'estova i s'ulcera. Als territoris de l'antiga URSS se n'han distingit dues formes: una d'aguda, rural i zoonòtica, produïda per L. tropica major, transmesa per rosegadors, i una altra d'urbana, produïda per L. tropica minor, amb lesions seques d'evolució crònica. Els hostes són homes i gossos.
llançament alliberat llançament alliberat

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  llançament alliberat, n m
  • ca  tir alliberat, n m
  • es  lanzamiento liberado, n m
  • es  tiro liberado, n m
  • fr  tir ouvert, n m
  • it  tiro aperto, n m
  • en  uncontested shot, n

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Definició
Llançament executat sense l'oposició de cap defensor.

Nota

  • Els llançaments alliberats es poden deure tant a accions dels atacants que aconsegueixen una bona posició (per exemple, desmarcant-se dels defensors o aprofitant un bloqueig), com a accions dels defensors que deixen sense cobrir una posició (per exemple, per una ajuda a un altre company o una descoordinació).
llibertat llibertat

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  llibertat, n f
  • es  libertad

<Serveis socials > Marc de referència > Principis i garanties>

Definició
Estat dels ciutadans els drets i els privilegis dels quals estan protegits per una comunitat civil organitzada, dels ciutadans que participen de la vida pública exercint un control sobre el seu govern i dels ciutadans que són lliures en tot allò que la llei no prohibeix.
llibertat llibertat

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  llibertat, n f
  • es  libertad
  • fr  liberté
  • en  freedom

<Educació > Pedagogia general > Filosofia de l'educació>

Definició
Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d'elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que es consideren alienes, extrínseques i indegudes.
llibertat llibertat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  llibertat, n f
  • es  libertad, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

llibertat llibertat

<Filosofia del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llibertat, n f
  • es  libertad, n f

<Filosofia del dret>