Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "desra" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca jusquiam blanc, n m
- ca gotets, n m pl sin. compl.
- ca herba cacauera, n f sin. compl.
- ca herba d'era, n f sin. compl.
- ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
- ca herba de capseta, n f sin. compl.
- ca herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca herba de Santa Maria, n f sin. compl.
- ca herba del mal de queixal, n f sin. compl.
- ca herba queixalera, n f sin. compl.
- ca mamellera, n f sin. compl.
- ca queixals de vella, n f pl sin. compl.
- ca tabac bord, n m sin. compl.
- ca tabac de paret, n m sin. compl.
- ca xuclamel, n m sin. compl.
- nc Hyoscyamus albus
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Futbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>
- ca lateral dret | lateral dreta, n m, f
- ca defensa dret | defensa dreta, n m, f sin. compl.
- es defensa derecho, defensa derecha | defensa derecha, n m, f
- es lateral derecho, lateral derecha | lateral derecha, n m, f
- fr arrière droit | arrière droite, n m, f
- fr défenseur droit | défenseur droite, défenseure droite, n m, f
- fr latéral droit | latérale droite, n m, f
- it difensore destro | difenditrice destra, difensora destra, n m, f
- it difensore di destra | difenditrice di destra, difensora di destra, n m, f
- it laterale destro | laterale destra, n m, f
- it laterale di destra, n m, f
- en right back, n
- en right defenceman [m] | right defencewoman [f], n
- de rechter Außenverteidiger | rechte Außenverteidigerin, n m, f
- de rechter Verteidiger | rechte Verteidigerin, n m, f
<Esport > Esports de pilota > Futbol>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melgó, n m
- ca melgó truncat, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca userda borda, n f alt. sin.
- nc Medicago truncatula Gaertn.
- nc Medicago tribuloides Desr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melgó, n m
- ca melgó truncat, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca userda borda, n f alt. sin.
- nc Medicago truncatula Gaertn.
- nc Medicago tribuloides Desr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Mesa de la Diputació Permanent, n f
- oc Mèsa dera Deputacion Permanenta, n f
- es Mesa de la Diputación Permanente, n f
- fr Bureau de la Députation permanente, n m
- en Presiding Board of the Standing Committee, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- 1. La Mesa de la Diputació Permanent es compon d'un president, que és el president del Parlament, de dos vicepresidents i de dos secretaris. L'elecció es fa pel mateix sistema establert per a la Mesa del Parlament, adaptat al nombre de llocs que s'han de proveir.
- 2. La Mesa de la Diputació Permanent adopta les mesures necessàries per a la gestió administrativa, econòmica i pressupostària del Parlament en els períodes entre legislatures.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca no tenim res d'aquesta marca
- es no tenemos nada de esta marca
- fr nous n'avons pas cette marque
- pt não temos nenhum artigo dessa marca
- en we don't have anything made by this brand
<Grans Magatzems > Conversa>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca obre el fitxer a l'aplicació en què s'ha creat i desa'l en un fitxer nou (tu)
- ca obriu el fitxer a l'aplicació en què s'ha creat i deseu-lo en un fitxer nou (vós)
- en try opening the file in the application that created it and saving to a new file
<Localització > Fraseologia>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca panical blau, n m
- ca card d'esca, n m sin. compl.
- ca card blanc, n m alt. sin.
- ca card blau, n m alt. sin.
- ca card redó, n m alt. sin.
- ca cardanxa de boles, n f alt. sin.
- ca cardet de la sang, n m alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca espina, n f alt. sin.
- ca espinacard, n m alt. sin.
- ca espines blaves, n f pl alt. sin.
- ca panical, n m alt. sin.
- nc Echinops ritro L. subsp. ritro
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca panical blau, n m
- ca card d'esca, n m sin. compl.
- ca card blanc, n m alt. sin.
- ca card blau, n m alt. sin.
- ca card redó, n m alt. sin.
- ca cardanxa de boles, n f alt. sin.
- ca cardet de la sang, n m alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca espina, n f alt. sin.
- ca espinacard, n m alt. sin.
- ca espines blaves, n f pl alt. sin.
- ca panical, n m alt. sin.
- nc Echinops ritro L. subsp. ritro
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2025. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca pedal de ressonància, n m
- ca pedal dret, n m
- ca pedal ressonador, n m
- es pedal de resonancia, n m
- es pedal derecho, n m
- es pedal fuerte, n m
- fr pédale de forté, n f
- fr pédale droite, n f
- fr pédale forte, n f
- it pedale del forte, n m
- it pedale destro, n m
- it pedale di destra, n m
- en damper pedal, n
- en loud pedal, n
- en right pedal, n
- de Fortepedal, n m
<Instruments musicals > Parts d'instruments > Piano>
Definició
Nota
- El pedal de ressonància és comú als pianos verticals i als pianos de cua.
