Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "espelt" dins totes les àrees temàtiques

loris esvelt gris loris esvelt gris

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  loris esvelt gris, n m
  • es  loris esbelto gris, n m
  • fr  loris de Lydekker, n m
  • en  gray slender loris, n
  • de  Grauer Schlanklori, n m
  • nc  Loris lydekkerianus

<Mamífers > Primats > Lorísids>

loris esvelt gris loris esvelt gris

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  loris esvelt gris, n m
  • es  loris esbelto gris, n m
  • fr  loris de Lydekker, n m
  • en  gray slender loris, n
  • de  Grauer Schlanklori, n m
  • nc  Loris lydekkerianus

<Mamífers > Primats > Lorísids>

loris esvelt rogenc loris esvelt rogenc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  loris esvelt rogenc, n m
  • es  loris esbelto rojo, n m
  • fr  loris grêle, n m
  • en  red slender loris, n
  • de  Roter Schlanklori, n m
  • nc  Loris tardigradus

<Mamífers > Primats > Lorísids>

loris esvelt rogenc loris esvelt rogenc

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  loris esvelt rogenc, n m
  • es  loris esbelto rojo, n m
  • fr  loris grêle, n m
  • en  red slender loris, n
  • de  Roter Schlanklori, n m
  • nc  Loris tardigradus

<Mamífers > Primats > Lorísids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  olivera, n f
  • ca  garró (botó floral), n m sin. compl.
  • ca  molló (flor), n m sin. compl.
  • ca  mostra (botó floral), n f sin. compl.
  • ca  oliu, n m sin. compl.
  • ca  oliva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  oliver, n m sin. compl.
  • ca  càmola (flor), n f alt. sin.
  • ca  cervequí, n m alt. sin.
  • ca  olivera d'empelt, n f alt. sin.
  • ca  olivera de cultiu, n f alt. sin.
  • ca  olivera de llei, n f alt. sin.
  • ca  olivera vera, n f alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  auliver, n m var. ling.
  • ca  aulivera, n f var. ling.
  • nc  Olea europaea L. var. europaea

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull els noms següents per a races d'olivera: arbequina, argudell (argudella), ba got, bequeruda (bequerut), corivella (cori­vell), ginjolenca (ginjolenc), morruda, negreta, olesana, roget, sevillenca, terralta, verdal, verderola i verdiella (verdiell). MASCLANS recull els noms de «varietats de conreu (cultivars): argudella, arbequina, verde-rola, terralta, farga, etc.» MUL1991 recull els noms següents per a diverses races: aragonesa, baix fulla, borriolenca, cuquello, farga, fi guereto, gorçals de beca, llumetes (llometes), llusiero (canetera), mançanilla (mançanillera), morones (moron), morruda (dels regers), olivera reger, olivera albocasines (bocassines, pròpies d'Albocàsser), picuals, i sevi­llenca (sevillenc
olivera olivera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  olivera, n f
  • ca  garró (botó floral), n m sin. compl.
  • ca  molló (flor), n m sin. compl.
  • ca  mostra (botó floral), n f sin. compl.
  • ca  oliu, n m sin. compl.
  • ca  oliva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  oliver, n m sin. compl.
  • ca  càmola (flor), n f alt. sin.
  • ca  cervequí, n m alt. sin.
  • ca  olivera d'empelt, n f alt. sin.
  • ca  olivera de cultiu, n f alt. sin.
  • ca  olivera de llei, n f alt. sin.
  • ca  olivera vera, n f alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  auliver, n m var. ling.
  • ca  aulivera, n f var. ling.
  • nc  Olea europaea L. var. europaea

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull els noms següents per a races d'olivera: arbequina, argudell (argudella), ba got, bequeruda (bequerut), corivella (cori­vell), ginjolenca (ginjolenc), morruda, negreta, olesana, roget, sevillenca, terralta, verdal, verderola i verdiella (verdiell). MASCLANS recull els noms de «varietats de conreu (cultivars): argudella, arbequina, verde-rola, terralta, farga, etc.» MUL1991 recull els noms següents per a diverses races: aragonesa, baix fulla, borriolenca, cuquello, farga, fi guereto, gorçals de beca, llumetes (llometes), llusiero (canetera), mançanilla (mançanillera), morones (moron), morruda (dels regers), olivera reger, olivera albocasines (bocassines, pròpies d'Albocàsser), picuals, i sevi­llenca (sevillenc
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pisana, n f
  • ca  espelta bessona, n f sin. compl.
  • ca  pisana bessona, n f alt. sin.
  • nc  Triticum dicoccon (Schrank) Schübl.
  • nc  Triticum turgidum (L.) Thell. subsp. dicoccon (Schrank) Mac Key sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

pisana pisana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pisana, n f
  • ca  espelta bessona, n f sin. compl.
  • ca  pisana bessona, n f alt. sin.
  • nc  Triticum dicoccon (Schrank) Schübl.
  • nc  Triticum turgidum (L.) Thell. subsp. dicoccon (Schrank) Mac Key sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  pisana, n f
  • ca  espelta bessona, n f sin. compl.
  • ca  pisana bessona, n f sin. compl.
  • es  emmer, n m
  • es  farro, n m
  • fr  amidonnier, n m
  • fr  épeautre de Tartarie, n f
  • fr  farro, n m
  • it  farro medio, n m
  • en  emmer, n
  • en  emmer wheat, n
  • en  farro, n
  • nc  Triticum turgidum (L.) Thell. subsp. dicoccon

<Agricultura>

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les gramínies de tija dreta i buida, anb una espiga ampla i densa, espícules imbricades, dues llavors i glumes més curtes que les flors, considerada un blat de conreu molt antic.
protòpter esvelt protòpter esvelt

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  protòpter esvelt, n m
  • es  pez pulmonado africano
  • en  dipnoo africano
  • en  slender lungfish
  • nc  Protopterus dolloi

<Zoologia > Peixos>