Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "esternudar" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrnica, n f
- ca herba de les caigudes, n f sin. compl.
- ca tabac de muntanya, n m sin. compl.
- ca tabac de pastor, n m sin. compl.
- ca alop, n m alt. sin.
- ca arnicó, n m alt. sin.
- ca esternudera, n f alt. sin.
- ca flor de tabac, n f alt. sin.
- ca herba capital, n f alt. sin.
- ca herba de cop, n f alt. sin.
- ca herba de l'espant, n f alt. sin.
- ca tabac muscà, n m alt. sin.
- ca talpa, n f alt. sin.
- ca talpica, n f alt. sin.
- ca alep, n m var. ling.
- ca esternudadera, n f var. ling.
- ca tabaco de muntanya, n m var. ling.
- ca tabaco muscà, n m var. ling.
- ca tabaco salvatge, n m var. ling.
- ca talmica, n f var. ling.
- nc Arnica montana L. subsp. montana
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrnica, n f
- ca herba de les caigudes, n f sin. compl.
- ca tabac de muntanya, n m sin. compl.
- ca tabac de pastor, n m sin. compl.
- ca alop, n m alt. sin.
- ca arnicó, n m alt. sin.
- ca esternudera, n f alt. sin.
- ca flor de tabac, n f alt. sin.
- ca herba capital, n f alt. sin.
- ca herba de cop, n f alt. sin.
- ca herba de l'espant, n f alt. sin.
- ca tabac muscà, n m alt. sin.
- ca talpa, n f alt. sin.
- ca talpica, n f alt. sin.
- ca alep, n m var. ling.
- ca esternudadera, n f var. ling.
- ca tabaco de muntanya, n m var. ling.
- ca tabaco muscà, n m var. ling.
- ca tabaco salvatge, n m var. ling.
- ca talmica, n f var. ling.
- nc Arnica montana L. subsp. montana
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca àrnica, n f
- ca esternudera, n f sin. compl.
- ca herba de les caigudes, n f sin. compl.
- ca tabac de muntanya, n m sin. compl.
- ca tabac de pastor, n m sin. compl.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca acne esteroidal, n f
- ca acne per corticoesteroides, n f sin. compl.
- es acné esteroideo, n m
- fr acné cortisonique, n f
- en steroid acne, n
<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>
Definició
Nota
- L'acne esteroidal es localitzada preferentment en la porció superior del tronc i dels braços.
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Conceptes generals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca antiandrogen esteroidal, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Els antiandrògens esteroidals comprenen diversos fàrmacs dels tipus dels progestàgens i l'espironolactona. Els primers, representats per l'acetat de ciproterona, de megestrol i de medroxiprogesterona, han demostrat una potent acció antiandrogènica, en competir amb la dihidrotestosterona en la seva unió als receptors d'andrògens. L'espironolactona també bloca competitivamnent els receptors d'andrògens, apart d'inhibir enzímicament la síntesi d'andrògens (enzim 17a-hidrolasa i 17,20 desmolasa).
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Oncologia i radioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca antiandrogen no esteroidal, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Oncologia i radioteràpia>
Definició
Nota
- Els antiandrògens no esteroidals bloquen la retroalimentació inhibidora de la testosterona sobre la producció d'hormona luteoestimulant, de manera que hi ha un gran augment de concentracions plasmàtiques d'hormona luteoestimulant i de testosterona. Comprenen la flutamida, la nilutamida i la bicalutamida. Un altre fàrmac, la cimetidina, antagonista dels receptors H2 de la histamina, introduït inicialment en el tractament de la úlcera pèptica, també té una acció antiandrogènica, bé que dèbil.
<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Farmacologia > Conceptes generals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca antiinflamatori no esteroidal, n m
- ca AINE, n m sigla
<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Farmacologia > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Els AINE constitueixen un conjunt heterogeni de substàncies, sovint sense relació química, per bé que gairebé totes són àcids orgànics, però que comparteixen accions terapèutiques i efectes secundaris semblants. També són analgèsics i antipirètics. La seva acció antiinflamatòria és exercida, principalment, a través de la inhibició de la ciclooxigenasa, enzim que catalitza la transformació de l'àcid araquidònic en prostaglandines; no tenen, en canvi, cap mena d'efecte sobre la lipooxigenasa. Són emprats en l'artritis reumatoide, en l'espondilitis anquilopoètica, entre altres malalties reumàtiques, per raó del seu efecte antiinflamatori. Pel seu efecte analgèsic, són també usats àmpliament en afeccions diverses que no tenen una base inflamatòria, com ara l'artrosi, els dolors postoperatoris i els secundaris a traumatismes. Les principals accions secundàries dels AINE són de caràcter gastrointestinal (gastritis, úlcera gàstrica), renal, dermatològic, pulmonar (broncoespasme), hematològic (disminució de l'agregabilitat plaquetària, aplàsia medul·lar), nerviós (cefalea, acúfens, confusió) i circulatori (hipertensió). Es classifiquen en diversos grups: salicilats, derivats de la pirazolona, derivats indolacètics, derivats arilpropiònics, derivats fenilacètics, fenamats, oxicams, derivats pirròlics i altres de difícil classificació.
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca corda d'estenedor, n f
- es cuerda de tendedero
<Bricolatge > Ferreteria>
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca desplegador -a, n m, f
- ca estenedor -a, n m, f
- es extendedor
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Definició
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca esdernegar, v tr
<Navegació tradicional>
