Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "finana" dins totes les àrees temàtiques

badiguer

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca badiguer, n m
es tinada, n f
fr réserve de déchets de bois, n f
en stack of firewood, n
eu egur pila, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

bora

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bora
ca boro sin. compl.
ca miranha sin. compl.
ca mirãnha sin. compl.
ca miraña sin. compl.
cod mïamuna
ar بورية
cy Bora
cy Boro sin. compl.
cy Miranha sin. compl.
cy Mirãnha sin. compl.
cy Miraña sin. compl.
de Bora
de Boro sin. compl.
de Miranha sin. compl.
de Mirãnha sin. compl.
de Miraña sin. compl.
en Bora
en Boro sin. compl.
en Mirana sin. compl.
en Miranha sin. compl.
en Mirãnia sin. compl.
en Miranna sin. compl.
en Miraña sin. compl.
es bora
es boro sin. compl.
es miranha sin. compl.
es mirãnha sin. compl.
es miraña sin. compl.
eu borera
eu boro sin. compl.
eu miranha sin. compl.
eu mirãnha sin. compl.
eu miraña sin. compl.
fr bora
fr boro sin. compl.
fr miranha sin. compl.
fr mirãnha sin. compl.
fr miraña sin. compl.
gn vora
gn boro sin. compl.
gn miranha sin. compl.
gn mirãnha sin. compl.
gn miraña sin. compl.
it bora
it boro sin. compl.
it miranha sin. compl.
it mirãnha sin. compl.
it miraña sin. compl.
ja ボラ語
ja ボロ語 sin. compl.
ja ミラニャ語 sin. compl.
nl Bora
nl Boro sin. compl.
nl Miranha sin. compl.
nl Mirãnha sin. compl.
nl Miraña sin. compl.
pt bora
pt boro sin. compl.
pt miranha sin. compl.
pt mirãnha sin. compl.
pt miraña sin. compl.
ru Бора
ru Боро sin. compl.
ru Миранья sin. compl.
zh 博拉语
zh 博罗、米拉尼亚、米兰哈、米朗哈 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Huitoto > Bora>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Perú>

Definició

Alguns lingüistes escindeixen la família huitoto en dues famílies independents, la huitoto i la bora. Les comparacions interlingüístiques, però, mostren que el bora i les altres llengües huitoto estan genèticament emparentades, és a dir, que formen una única família.

Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.

Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.

Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.

El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).

La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).

botja gran

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja gran, n f
ca estepa groga, n f alt. sin.
ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
ca fumana, n f alt. sin.
ca fumana ericoide, n f alt. sin.
ca fusta, n f alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba del setge ver, n f alt. sin.
ca herba setge, n f alt. sin.
ca terretes, n f pl alt. sin.
nc Fumana ericoides (Cav.) Gand.

<Botànica > cistàcies>

botja gran

<Ciències de la vida>

ca botja gran, n f
ca estepa groga, n f alt. sin.
ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
ca fumana, n f alt. sin.
ca fumana ericoide, n f alt. sin.
ca fusta, n f alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba del setge ver, n f alt. sin.
ca herba setge, n f alt. sin.
ca terretes, n f pl alt. sin.
nc Fumana ericoides (Cav.) Gand.

<Botànica > cistàcies>

bruc boal

<Botànica>

ca bruc boal, n m
ca bruc arbori, n m sin. compl.
ca bruc de pipes, n m sin. compl.
ca bruc mascle, n m sin. compl.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bouer, n m alt. sin.
ca bruc de bou, n m alt. sin.
ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
ca bruc de la flor blanca, n m alt. sin.
ca bruc de soca, n m alt. sin.
ca bruc de soques, n m alt. sin.
ca bruc femella, n m alt. sin.
ca bruc vertader, n m alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca dinada, n f alt. sin.
ca gat pixat, n m alt. sin.
ca bruc boual, n m var. ling.
ca bruc broal, n m var. ling.
ca bruc brual, n m var. ling.
ca castanjarjo, n m var. ling.
ca castanjarju, n m var. ling.
nc Erica arborea L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

Castanjarjo i castanjarju són noms algueresos provinents del sard castangiàrgiu / castanarju.

bruc boal

<Ciències de la vida>

ca bruc boal, n m
ca bruc arbori, n m sin. compl.
ca bruc de pipes, n m sin. compl.
ca bruc mascle, n m sin. compl.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bouer, n m alt. sin.
ca bruc de bou, n m alt. sin.
ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
ca bruc de la flor blanca, n m alt. sin.
ca bruc de soca, n m alt. sin.
ca bruc de soques, n m alt. sin.
ca bruc femella, n m alt. sin.
ca bruc vertader, n m alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca dinada, n f alt. sin.
ca gat pixat, n m alt. sin.
ca bruc boual, n m var. ling.
ca bruc broal, n m var. ling.
ca bruc brual, n m var. ling.
ca castanjarjo, n m var. ling.
ca castanjarju, n m var. ling.
nc Erica arborea L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

Castanjarjo i castanjarju són noms algueresos provinents del sard castangiàrgiu / castanarju.

bruguerola

<Botànica>

ca bruguerola, n f
ca bronsa, n f sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca sap, n m sin. compl.
ca brossa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc marí, n m alt. sin.
ca bruc petets, n m alt. sin.
ca brucal, n m alt. sin.
ca brucs, n m pl alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca dinada, n f alt. sin.
ca flor de la fam, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrera, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca serpó, n m alt. sin.
ca xipell, n m alt. sin.
ca xipell brossa, n m alt. sin.
ca brocal, n m var. ling.
ca broncal, n m var. ling.
ca bronza, n f var. ling.
ca bruca, n f var. ling.
ca brugarola, n f var. ling.
ca bruiera, n f var. ling.
ca brussa, n f var. ling.
ca bruza, n f var. ling.
ca carrasella, n f var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca xerpó, n m var. ling.
nc Calluna vulgaris (L.) Hull
nc Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

bruguerola

<Ciències de la vida>

ca bruguerola, n f
ca bronsa, n f sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca sap, n m sin. compl.
ca brossa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc marí, n m alt. sin.
ca bruc petets, n m alt. sin.
ca brucal, n m alt. sin.
ca brucs, n m pl alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca dinada, n f alt. sin.
ca flor de la fam, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrera, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca serpó, n m alt. sin.
ca xipell, n m alt. sin.
ca xipell brossa, n m alt. sin.
ca brocal, n m var. ling.
ca broncal, n m var. ling.
ca bronza, n f var. ling.
ca bruca, n f var. ling.
ca brugarola, n f var. ling.
ca bruiera, n f var. ling.
ca brussa, n f var. ling.
ca bruza, n f var. ling.
ca carrasella, n f var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca xerpó, n m var. ling.
nc Calluna vulgaris (L.) Hull
nc Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

bruixa

<Zoologia > Insectes>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bruixa, n f
es bruja
es gitana
nc Saturnia pyri

<Zoologia > Insectes>

Definició

Nom donat a algunes papallones nocturnes grosses de cos gruixut com el gran paó de nit.

canana

<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca canana, n f
ca aluda, n f sin. compl.
ca alutja, n f sin. compl.
ca canada, n f sin. compl.
ca pota, n f sin. compl.
ca volador, n m sin. compl.
es pota europea
fr toutenon commun
en European flying squid
en flying squid
en sea narrow
nc Todarodes sagittatus

Definició

Mol·lusc cefalòpode dibranquiat, de cos allargat, semblant al del calamar, que neda molt de pressa i amb molt de vigor.