Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "inequitat" dins totes les àrees temàtiques
<Matemàtiques>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca anell d'integritat, n m
- ca anell íntegre, n m sin. compl.
- es anillo de integridad
- en integrity ring
<Matemàtiques>
<Matemàtiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2024.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anell d'integritat, n m
- es anillo de integridad
- fr anneau d'intégrité
- en integral ring
<Matemàtiques>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arbitratge d'equitat, n m
- es arbitraje de equidad
- en equity arbitration
<Assegurances > Sinistre > Resolució>
Definició
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arbitratge d'equitat, n m
- es arbitraje de equidad
<Dret processal>
Definició
Nota
-
L'arbitratge d'equitat es contraposa a l'arbitratge de dret. Així, mentre que en aquest darrer s'espera de l'àrbitre que prengui una decisió basada en dret, talment com si es tractés d'un tribunal de justícia, en l'arbitratge d'equitat es busca una solució d'oportunitat. En aquest sentit, se sol confiar en un àrbitre que tingui coneixements especialitzats o un ampli bagatge en alguna matèria en concret, que actua en el procés com a legislador de cas únic, prefabricant la regla de l'equitat, i com a jutjador, aplicant la seva particular interpretació de la norma que considera justa al cas, tot i que sempre sotmès als límits establerts per les parts en el conveni arbitral. La complexitat vinculada a algunes controvèrsies sobre afers altament tècnics, o bé la cerca de solucions pràctiques a través de criteris no necessàriament vinculats a normes jurídiques, són les justificacions principals perquè les parts decideixin recórrer a l'arbitratge d'equitat.
La institució de l'arbitratge d'equitat es troba reconeguda per la Llei 60/2003, del 23 de desembre, d'arbitratge, que és aplicable a les controvèrsies sobre matèries de lliure disposició (art. 2.1). Ara bé, l'arbitratge d'equitat té unes disposicions pròpies més aviat escadusseres, en consonància amb la seva posició volgudament residual respecte a l'arbitratge de dret. La Llei 60/2003 va introduir un canvi rellevant respecte a l'anterior llei espanyola d'arbitratge del 1988, que contenia una regla de defecte en favor de l'arbitratge d'equitat. Per contra, en el vigent article 34.1 de la Llei 60/2003 s'estableix que «els àrbitres només decideixen en equitat si les parts els han autoritzat expressament a fer-ho», i adopta així l'orientació més generalitzada en el panorama comparat (en aquest sentit, es pot consultar l'article 28.3 de la Llei model elaborada per la Comissió de les Nacions Unides per al dret mercantil internacional, de 21 de juny de 1985, en la versió esmenada del 2006). S'entén que les parts han volgut que l'arbitratge sigui d'equitat quan, a més de referir-s'hi literalment amb aquests termes, també n'utilitzen d'altres amb què tradicionalment s'ha conegut, com ara «decisió en consciència» o «ex aequo et bono», o bé que l'àrbitre actuarà com a «amigable componedor» o d'altres expressions similars (punt vii de l'exposició de motius). Tanmateix, la preferència de l'òrgan legislador per l'arbitratge de dret s'entreveu en l'apartat 3 del mateix article 34 de la Llei 60/2003, del qual es dedueix que, encara que les parts pactin que la controvèrsia s'ha de resoldre per equitat, els àrbitres han de resoldre conformement al dret, si les parts també assenyalen en el conveni arbitral normes jurídiques aplicables a la controvèrsia. A més, en els litigis que tenen relació amb contractes, l'àrbitre o el tribunal arbitral està vinculat a les estipulacions contractuals i ha de tenir en compte els usos del sector.
Respecte als requisits subjectius que han de reunir els àrbitres, la Llei 60/2003 admet que l'àrbitre que hagi de conèixer del cas i dictar el laude en arbitratges d'equitat amb un únic jutge no sigui jurista (art. 15.1). La regulació de l'estatut personal dels àrbitres per a les altres qüestions resta invariada. De la mateixa manera, en totes les altres qüestions relatives a l'arbitratge d'equitat s'han de considerar les clàusules generals de la Llei 60/2003.
Per la seva banda, el tractament de l'arbitratge d'equitat en matèria de consum presenta algunes especialitats menors pel que fa a la regulació general. La disposició addicional única de la Llei 60/2003 fa una remissió a la derogada Llei 26/1984, del 19 de juliol, general de defensa de consumidors i usuaris, per habilitar l'executiu que inverteixi el principi general de preferència per l'arbitratge de dret en les disputes arbitrals de consum. El precepte es repeteix en el vigent article 57.2 del Reial decret legislatiu 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, en què difereix la decisió a la normativa reglamentària i, sobre això, l'article 33 del Reial decret (RD) 231/2008, del 15 de febrer, pel qual es regula el sistema arbitral de consum, estableix que «l'arbitratge de consum es decideix per equitat, llevat que les parts optin expressament per la decisió en dret» (ap. 1r), amb el matís que «les normes jurídiques aplicables i les estipulacions del contracte serveixen de suport a la decisió en equitat que, a més, ha de ser motivada» (ap. 2n).
L'article 33.1 es complementa amb l'article 25.1, segons el qual, en l'oferta pública d'adhesió al Sistema Arbitral de Consum (SAC), les empreses i els professionals han d'expressar si opten perquè l'arbitratge es resolgui en dret o en equitat, i, en cas que no hi consti, l'oferta s'entén realitzada en equitat. Igualment, les entitats de resolució alternativa acreditades han de facilitar en la seva pàgina web i en qualsevol altre suport durador l'accés a una informació clara i comprensible, relativa, entre altres, a si el litigi serà resolt en dret o en equitat, i si s'aplicarà en la seva resolució un codi de conducta o qualsevol altre tipus de regulació específica (art. 35.1, lletra g), de la Llei 7/2017, del 2 de novembre, per la qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2013/11/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013, relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum.
Finalment, els àrbitres que participin en els òrgans arbitrals del SAC, que rebin l'acreditació del Consell General del SAC a proposta de l'Administració, han de ser llicenciats en dret, encara que resolguin en equitat (art. 17, primer paràgraf, RD 231/2008), en què s'ha d'entendre com una norma especial respecte a l'anterior article 15.1 de la Llei 60/2003.
En un pla diferent, no s'indica res en la normativa catalana (singularment, en els articles del 133-1 al 133-5 del Codi de consum de Catalunya) que variï el règim estatal d'arbitratge d'equitat en matèria de consum. Això es deu probablement a l'existència d'una consolidada jurisprudència constitucional, que afirma que la competència en matèria d'arbitratge, com a «equivalent jurisdiccional», correspon a l'Estat (art. 149.1.6 Constitució espanyola) per tractar-se de legislació processal (vegeu la Sentència del Tribunal Constitucional [STC], Ple, 54/2018, del 24 de maig; Ple, 31/2010, del 28 de juny, FJ 54, en relació amb l'article 106.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya; Ple, 62/1991, del 22 de març, i Ple, 15/1989, del 20 de febrer, FJ 9b).
La STC 17/2021, del 15 de febrer, fa diverses apreciacions sobre l'arbitratge d'equitat, en ocasió de la resolució d'un recurs d'emparament plantejat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que anul·lava un laude arbitral d'equitat que decretava la dissolució de la societat arran d'una controvèrsia entre socis. En primer lloc, manifesta sobre la naturalesa d'aquest tipus d'arbitratge que el fet que els àrbitres hagin de resoldre segons el seu «saber i entendre» no exclou que puguin recórrer a les normes jurídiques, tot i que, com es desprèn de la mateixa condició, pugui derivar en un raonament diferent o, fins i tot, incompatible amb les normes de dret material. Tot seguit el TC retorna sobre la seva doctrina fixada respecte a impugnacions de laudes de dret en relació amb l'abast del deure de motivació dels laudes (art. 34.7 Llei 60/2003; per a totes, STC 46/2020, del 15 de juny), i destaca que el cànon de motivació és més tènue i només s'exigeix que es plasmin en el laude els fonaments que permetin conèixer les raons, si es vol exposades de manera succinta, que porten l'àrbitre a prendre la decisió final.
Finalment, com també succeeix en els arbitratges de dret, el TC sotmet l'àrbitre d'equitat únicament als límits de l'article 41 de la Llei 60/2003, que comporten que l'àrbitre no ha de decidir sobre tots els arguments de les parts ni indicar les proves en què s'ha basat per prendre la seva decisió sobre els fets o motivar la seva preferència d'una prova sobre l'altra, ni encara menys que les raons que esgrimeix siguin correctes segons el criteri del jutge que resolgui una eventual impugnació. -
Àmbit: Espanya
V. t..: arbitratge n m
<Endocrinologia i nutrició>, <Urologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca càlcul enquistat, n m
- en encysted calculus
- en pocketed calculus
<Endocrinologia i nutrició>, <Urologia>
Definició
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca camp H, n m
- ca intensitat de camp magnètic, n f
- ca camp magnètic, n m sin. compl.
- ca intensitat magnètica, n f sin. compl.
- es campo H
- es campo magnético
- es intensidad de campo magnético
- es intensidad magnética
- en H field
- en magnetic field
- en magnetic field intensity
- en magnetic intensity
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca col·linealitat, n f
- es colinealidad
- es condición de colinealidad
- en collinearity
- en collinearity condition
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- A partir de la col·linealitat es formulen les equacions de la projecció central. Aquesta condició garanteix que els raigs homòlegs s'intersequin en el punt de l'espai objecte.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca col·linealitat, n f
- es colinealidad
- es condición de colinealidad
- en collinearity
- en collinearity condition
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- A partir de la col·linealitat es formulen les equacions de la projecció central. Aquesta condició garanteix que els raigs homòlegs s'intersequin en el punt de l'espai objecte.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca col·linealitat, n f
- es colinealidad
- es condición de colinealidad
- en collinearity
- en collinearity condition
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- A partir de la col·linealitat es formulen les equacions de la projecció central. Aquesta condició garanteix que els raigs homòlegs s'intersequin en el punt de l'espai objecte.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca col·linealitat, n f
- es colinealidad, n f
- fr colinéarité, n f
- en colinearity, n
- en collinearity, n
<Recerca, metodologia i estadística>
