Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "papallonejar" dins totes les àrees temàtiques
<Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
<Zoologia > Insectes>
Definició
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Exemple: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Exemple: papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Exemple: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Exemple: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Exemple: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Exemple: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Exemple: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Exemple: blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació comuna de les papallones, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Exemple: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Exemple: papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Exemple: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Exemple: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Exemple: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Exemple: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Exemple: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Exemple: blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació comuna de les papallones, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
<Zoologia > Insectes>
Definició
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Exemple: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació comuna de les papallones, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Exemple: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació comuna de les papallones, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
<Zoologia > Insectes>
Definició
A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.
A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Exemples: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)
Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])
Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).
Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).
Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació comuna de les papallones, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.
A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Exemples: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)
Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])
Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).
Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).
Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació comuna de les papallones, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
<Zoologia > Insectes>
Definició
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Exemples: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Exemples: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Exemples: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Exemples: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Exemples: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Exemples: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Exemples: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Exemples: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Exemples: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Exemples: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació comuna de les papallones, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Exemples: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Exemples: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Exemples: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Exemples: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Exemples: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Exemples: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Exemples: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Exemples: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Exemples: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Exemples: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació comuna de les papallones, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Natació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>
- ca 100 m papallona, n m pl
- es 100 m mariposa
- fr 100 m papillon
- en 100m butterfly
<Esport > Esports aquàtics > Natació>
Definició
<10 Esports aquàtics > 01 Natació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 100 m papallona, n m pl
- es 100 m mariposa, n m pl
- fr 100 m papillon, n m pl
- en 100m butterfly, n pl
<Esport > 10 Esports aquàtics > 01 Natació>
