Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "queixera" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  guixera, n f
  • ca  caireta (llavor), n f sin. compl.
  • ca  guixa (llavor), n f sin. compl.
  • ca  pedrerol, n m sin. compl.
  • ca  caireta, n f alt. sin.
  • ca  cairetes, n f pl alt. sin.
  • ca  guixa, n f alt. sin.
  • ca  guixeres, n f pl alt. sin.
  • ca  guixes, n f pl alt. sin.
  • ca  pedrerols, n m pl alt. sin.
  • ca  pedrolera, n f alt. sin.
  • nc  Lathyrus sativus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

guixera guixera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  guixera, n f
  • ca  caireta (llavor), n f sin. compl.
  • ca  guixa (llavor), n f sin. compl.
  • ca  pedrerol, n m sin. compl.
  • ca  caireta, n f alt. sin.
  • ca  cairetes, n f pl alt. sin.
  • ca  guixa, n f alt. sin.
  • ca  guixeres, n f pl alt. sin.
  • ca  guixes, n f pl alt. sin.
  • ca  pedrerols, n m pl alt. sin.
  • ca  pedrolera, n f alt. sin.
  • nc  Lathyrus sativus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  guixera, n f
  • ca  guixa, n f sin. compl.
  • es  alverjilla
  • nc  Lathyrus sativus

<Botànica>

Definició
Planta lleguminosa anual de la família de les papilionàcies, conreada i subespontània, les llavors de la qual, les guixes, blanques o verdoses, són emprades com a aliment per a les personesi, sobretot, per al bestiar.
herba felera herba felera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba felera, n f
  • ca  artètica, n f sin. compl.
  • ca  herba artètica, n f alt. sin.
  • ca  herba de cirera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de retorçó, n f alt. sin.
  • ca  herba del torçó, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba iva, n f alt. sin.
  • ca  herbeta amarga, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  iva artètica, n f alt. sin.
  • ca  peixera, n f alt. sin.
  • ca  retorçó, n m alt. sin.
  • ca  torçó, n m alt. sin.
  • ca  herba de rabato, n f var. ling.
  • nc  Ajuga chamaepitys (L.) Schreb. subsp. chamaepitys
  • nc  Teucrium chamaepitys L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba felera herba felera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba felera, n f
  • ca  artètica, n f sin. compl.
  • ca  herba artètica, n f alt. sin.
  • ca  herba de cirera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de retorçó, n f alt. sin.
  • ca  herba del torçó, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba iva, n f alt. sin.
  • ca  herbeta amarga, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  iva artètica, n f alt. sin.
  • ca  peixera, n f alt. sin.
  • ca  retorçó, n m alt. sin.
  • ca  torçó, n m alt. sin.
  • ca  herba de rabato, n f var. ling.
  • nc  Ajuga chamaepitys (L.) Schreb. subsp. chamaepitys
  • nc  Teucrium chamaepitys L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba queixalera herba queixalera

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  herba queixalera, n f
  • ca  jusquiam negre, n m
  • ca  tabac bord, n m
  • es  beleño negro
  • fr  jusquiame noire
  • en  black henbane
  • nc  Hyoscyamus niger

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  iva, n f
  • ca  almescat, n m sin. compl.
  • ca  herba d'almesc, n f sin. compl.
  • ca  agullots, n m pl alt. sin.
  • ca  creuada, n f alt. sin.
  • ca  esquiva, n f alt. sin.
  • ca  esquiva peluda, n f alt. sin.
  • ca  fulla de creu, n f alt. sin.
  • ca  iva moscada, n f alt. sin.
  • ca  iva peluda, n f alt. sin.
  • ca  iveta, n f alt. sin.
  • ca  peixera, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva vera, n f alt. sin.
  • nc  Ajuga iva (L.) Schreb.
  • nc  Teucrium iva L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  iva, n f
  • ca  almescat, n m sin. compl.
  • ca  herba d'almesc, n f sin. compl.
  • ca  agullots, n m pl alt. sin.
  • ca  creuada, n f alt. sin.
  • ca  esquiva, n f alt. sin.
  • ca  esquiva peluda, n f alt. sin.
  • ca  fulla de creu, n f alt. sin.
  • ca  iva moscada, n f alt. sin.
  • ca  iva peluda, n f alt. sin.
  • ca  iveta, n f alt. sin.
  • ca  peixera, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva vera, n f alt. sin.
  • nc  Ajuga iva (L.) Schreb.
  • nc  Teucrium iva L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jusquiam, n m
  • ca  caramel·lera, n f sin. compl.
  • ca  esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  cacauets, n m pl alt. sin.
  • ca  caixeta, n f alt. sin.
  • ca  capseta, n f alt. sin.
  • ca  herba cacauera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ira, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de queixal, n f alt. sin.
  • ca  mamellera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  jusquíam, n m var. ling.
  • nc  Hyoscyamus sp. pl.

<Botànica > solanàcies>

jusquiam jusquiam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jusquiam, n m
  • ca  caramel·lera, n f sin. compl.
  • ca  esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  cacauets, n m pl alt. sin.
  • ca  caixeta, n f alt. sin.
  • ca  capseta, n f alt. sin.
  • ca  herba cacauera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ira, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de queixal, n f alt. sin.
  • ca  mamellera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  jusquíam, n m var. ling.
  • nc  Hyoscyamus sp. pl.

<Botànica > solanàcies>