Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "queixera" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam blanc, n m
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca capseta, n f alt. sin.
- ca caramel·lera, n f alt. sin.
- ca gotets, n m pl alt. sin.
- ca herba cacauera, n f alt. sin.
- ca herba d'esquelleta, n f alt. sin.
- ca herba de campanar, n f alt. sin.
- ca herba de capseta, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba de peus, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba lloca, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca jusquiam, n m alt. sin.
- ca jusquiam comú, n m alt. sin.
- ca mamellera, n f alt. sin.
- ca matagallines, n f alt. sin.
- ca queixalera, n f alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca tabac de capseta, n m alt. sin.
- ca tabaquera borda, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca abelenyo, n m var. ling.
- ca beleny, n m var. ling.
- ca belenyo, n m var. ling.
- ca bellenyo, n m var. ling.
- ca benenyo, n m var. ling.
- ca benyenyo, n m var. ling.
- ca bilinyo, n m var. ling.
- ca binyo, n m var. ling.
- ca catxalera, n f var. ling.
- ca herba de capceta, n f var. ling.
- ca herba del mal de quixal, n f var. ling.
- ca jusquíam blanc, n m var. ling.
- ca mata gallines, n f var. ling.
- nc Hyoscyamus albus L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam blanc, n m
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca capseta, n f alt. sin.
- ca caramel·lera, n f alt. sin.
- ca gotets, n m pl alt. sin.
- ca herba cacauera, n f alt. sin.
- ca herba d'esquelleta, n f alt. sin.
- ca herba de campanar, n f alt. sin.
- ca herba de capseta, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba de peus, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba lloca, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca jusquiam, n m alt. sin.
- ca jusquiam comú, n m alt. sin.
- ca mamellera, n f alt. sin.
- ca matagallines, n f alt. sin.
- ca queixalera, n f alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca tabac de capseta, n m alt. sin.
- ca tabaquera borda, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca abelenyo, n m var. ling.
- ca beleny, n m var. ling.
- ca belenyo, n m var. ling.
- ca bellenyo, n m var. ling.
- ca benenyo, n m var. ling.
- ca benyenyo, n m var. ling.
- ca bilinyo, n m var. ling.
- ca binyo, n m var. ling.
- ca catxalera, n f var. ling.
- ca herba de capceta, n f var. ling.
- ca herba del mal de quixal, n f var. ling.
- ca jusquíam blanc, n m var. ling.
- ca mata gallines, n f var. ling.
- nc Hyoscyamus albus L.
<Botànica > solanàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca jusquiam blanc, n m
- ca gotets, n m pl sin. compl.
- ca herba cacauera, n f sin. compl.
- ca herba d'era, n f sin. compl.
- ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
- ca herba de capseta, n f sin. compl.
- ca herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca herba de Santa Maria, n f sin. compl.
- ca herba del mal de queixal, n f sin. compl.
- ca herba queixalera, n f sin. compl.
- ca mamellera, n f sin. compl.
- ca queixals de vella, n f pl sin. compl.
- ca tabac bord, n m sin. compl.
- ca tabac de paret, n m sin. compl.
- ca xuclamel, n m sin. compl.
- nc Hyoscyamus albus
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam negre, n m
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca gotets, n m pl alt. sin.
- ca herba de cacauets, n f alt. sin.
- ca herba de la ira, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba gençana, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca jusquiam, n m alt. sin.
- ca petapets, n m/f alt. sin.
- ca queixalera, n f alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca tabac de paret, n m alt. sin.
- ca belenyo, n m var. ling.
- ca herba caixalera, n f var. ling.
- ca jusquíam negre, n m var. ling.
- ca tabaco de paret, n m var. ling.
- ca velenyo negre, n m var. ling.
- nc Hyoscyamus niger L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam negre, n m
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca gotets, n m pl alt. sin.
- ca herba de cacauets, n f alt. sin.
- ca herba de la ira, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba gençana, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca jusquiam, n m alt. sin.
- ca petapets, n m/f alt. sin.
- ca queixalera, n f alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca tabac de paret, n m alt. sin.
- ca belenyo, n m var. ling.
- ca herba caixalera, n f var. ling.
- ca jusquíam negre, n m var. ling.
- ca tabaco de paret, n m var. ling.
- ca velenyo negre, n m var. ling.
- nc Hyoscyamus niger L.
<Botànica > solanàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morritort bord, n m
- ca banya de cérvol, n f sin. compl.
- ca herba arenera, n f sin. compl.
- ca herba de la fluxió, n f sin. compl.
- ca morritort salvatge, n m sin. compl.
- ca cocleària, n f alt. sin.
- ca estiravelles, n m alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba del ronyó, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca morritort de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca piperotis, n m alt. sin.
- ca setsagnies, n f alt. sin.
- ca cloqueària, n f var. ling.
- ca coclearia, n f var. ling.
- ca herba de la fluixor, n f var. ling.
- nc Lepidium latifolium L. subsp. latifolium
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morritort bord, n m
- ca banya de cérvol, n f sin. compl.
- ca herba arenera, n f sin. compl.
- ca herba de la fluxió, n f sin. compl.
- ca morritort salvatge, n m sin. compl.
- ca cocleària, n f alt. sin.
- ca estiravelles, n m alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba del ronyó, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca morritort de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca piperotis, n m alt. sin.
- ca setsagnies, n f alt. sin.
- ca cloqueària, n f var. ling.
- ca coclearia, n f var. ling.
- ca herba de la fluixor, n f var. ling.
- nc Lepidium latifolium L. subsp. latifolium
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pinya de Sant Joan, n f
- ca cigala, n f sin. compl.
- ca culleres de pastor, n f pl sin. compl.
- ca cullereta, n f sin. compl.
- ca perdiueta, n f sin. compl.
- ca pinyera, n f sin. compl.
- ca angelets, n m pl alt. sin.
- ca capça de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca capceta, n f alt. sin.
- ca capcetes, n f pl alt. sin.
- ca card daurat, n m alt. sin.
- ca card de gallineta, n m alt. sin.
- ca carlinara imperial, n f alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca carxofa de muntanya, n f alt. sin.
- ca carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofeta, n f alt. sin.
- ca carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
- ca carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofetes, n f pl alt. sin.
- ca carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca carxofons bords, n m pl alt. sin.
- ca centàurea pinyera, n f alt. sin.
- ca cigales, n f pl alt. sin.
- ca cullera de pastor, n f alt. sin.
- ca culleres de llautó, n f pl alt. sin.
- ca cullereta de pastor, n f alt. sin.
- ca culleretes, n f pl alt. sin.
- ca escabiosa, n f alt. sin.
- ca escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
- ca escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca escarxofeta, n f alt. sin.
- ca espinavessa, n f alt. sin.
- ca gallines, n f pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca guitarres, n f pl alt. sin.
- ca guitarreta, n f alt. sin.
- ca guitarretes, n f pl alt. sin.
- ca herba de la carxofa, n f alt. sin.
- ca herba de la ronya, n f alt. sin.
- ca herba de mal, n f alt. sin.
- ca herba de ronya, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba dels fics, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca musiqueta, n f alt. sin.
- ca musiquetes, n f pl alt. sin.
- ca nyigo-nyigo, n m alt. sin.
- ca pa de conill, n m alt. sin.
- ca perdiuetes, n f pl alt. sin.
- ca pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
- ca pinyes, n f pl alt. sin.
- ca pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca pinyeta, n f alt. sin.
- ca pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca pinyetes, n f pl alt. sin.
- ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca pinyoner, n m alt. sin.
- ca polla rossa, n f alt. sin.
- ca polles, n f pl alt. sin.
- ca polles rosses, n f pl alt. sin.
- ca polletes, n f pl alt. sin.
- ca polletes rosses, n f pl alt. sin.
- ca pollets, n m pl alt. sin.
- ca capsetes, n f pl var. ling.
- ca cardo santo, n m var. ling.
- ca carxofa per les almorranes, n f var. ling.
- ca carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
- ca carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
- ca centaura pinyera, n f var. ling.
- ca cullera de pastó, n f var. ling.
- ca herba d'almorranes, n f var. ling.
- ca polla rosa, n f var. ling.
- ca polles roses, n f pl var. ling.
- ca polletes roses, n f pl var. ling.
- nc Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
- nc Centaurea conifera L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pinya de Sant Joan, n f
- ca cigala, n f sin. compl.
- ca culleres de pastor, n f pl sin. compl.
- ca cullereta, n f sin. compl.
- ca perdiueta, n f sin. compl.
- ca pinyera, n f sin. compl.
- ca angelets, n m pl alt. sin.
- ca capça de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca capceta, n f alt. sin.
- ca capcetes, n f pl alt. sin.
- ca card daurat, n m alt. sin.
- ca card de gallineta, n m alt. sin.
- ca carlinara imperial, n f alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca carxofa de muntanya, n f alt. sin.
- ca carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofeta, n f alt. sin.
- ca carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
- ca carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofetes, n f pl alt. sin.
- ca carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca carxofons bords, n m pl alt. sin.
- ca centàurea pinyera, n f alt. sin.
- ca cigales, n f pl alt. sin.
- ca cullera de pastor, n f alt. sin.
- ca culleres de llautó, n f pl alt. sin.
- ca cullereta de pastor, n f alt. sin.
- ca culleretes, n f pl alt. sin.
- ca escabiosa, n f alt. sin.
- ca escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
- ca escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca escarxofeta, n f alt. sin.
- ca espinavessa, n f alt. sin.
- ca gallines, n f pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca guitarres, n f pl alt. sin.
- ca guitarreta, n f alt. sin.
- ca guitarretes, n f pl alt. sin.
- ca herba de la carxofa, n f alt. sin.
- ca herba de la ronya, n f alt. sin.
- ca herba de mal, n f alt. sin.
- ca herba de ronya, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba dels fics, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca musiqueta, n f alt. sin.
- ca musiquetes, n f pl alt. sin.
- ca nyigo-nyigo, n m alt. sin.
- ca pa de conill, n m alt. sin.
- ca perdiuetes, n f pl alt. sin.
- ca pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
- ca pinyes, n f pl alt. sin.
- ca pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca pinyeta, n f alt. sin.
- ca pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca pinyetes, n f pl alt. sin.
- ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca pinyoner, n m alt. sin.
- ca polla rossa, n f alt. sin.
- ca polles, n f pl alt. sin.
- ca polles rosses, n f pl alt. sin.
- ca polletes, n f pl alt. sin.
- ca polletes rosses, n f pl alt. sin.
- ca pollets, n m pl alt. sin.
- ca capsetes, n f pl var. ling.
- ca cardo santo, n m var. ling.
- ca carxofa per les almorranes, n f var. ling.
- ca carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
- ca carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
- ca centaura pinyera, n f var. ling.
- ca cullera de pastó, n f var. ling.
- ca herba d'almorranes, n f var. ling.
- ca polla rosa, n f var. ling.
- ca polles roses, n f pl var. ling.
- ca polletes roses, n f pl var. ling.
- nc Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
- nc Centaurea conifera L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca queixa, n f
- es queja
- en complaint
<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>, <Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>