Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "rialls" dins totes les àrees temàtiques
<Treball > Relacions laborals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca sindicat groc, n m
- es sindicato amarillo, n m
- fr syndicat d'entreprise, n m
- fr syndicat de maison, n m
- fr syndicat jaune, n m
- it sindacato gialli, n m
- en company union, n
- en yellow union, n
<Treball > Relacions laborals>
Definició
Nota
- La denominació sindicat groc prové del fet que el primer sindicat d'aquestes característiques que es va crear (el 1899, a França) feia servir paper groc per a tapar les finestres en lloc de paper vermell, que és el que feien servir els sindicats socialistes.
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca sindicat groc, n m
- es sindicato amarillo, n m
- fr syndicat d'entreprise, n m
- fr syndicat de maison, n m
- fr syndicat jaune, n m
- it sindacato gialli, n m
- en company union, n
- en yellow union, n
<Sociologia>
Definició
Nota
- La denominació sindicat groc prové del fet que el primer sindicat d'aquestes característiques que es va crear (el 1899, a França) feia servir paper groc per a tapar les finestres en lloc de paper vermell, que és el que feien servir els sindicats socialistes.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca sindicat groc, n m
- es sindicato amarillo, n m
- fr syndicat d'entreprise, n m
- fr syndicat de maison, n m
- fr syndicat jaune, n m
- it sindacato giallo, n m
- en company union, n
- en yellow union, n
<Classes, grups i categories socials > Organitzacions formals>
Definició
Nota
- La denominació sindicat groc prové del fet que el primer sindicat d'aquestes característiques que es va crear (el 1899, a França) feia servir paper groc per a tapar les finestres en lloc del vermell, que és el que feien servir els sindicats socialistes.
<Transports>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca sistema de transport de carril fix, n m
- es sistema de transporte de caminos fijos
- es sistema de transporte de rieles fijos
- en fixed quideway system
- en fixed quideway transit system
<Transports>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Futbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>
- ca targeta groga, n f
- es tarjeta amarilla
- fr carte jaune
- fr carton jaune
- it cartellino giallo
- en yellow card
- de gelbe Karte
<Esport > Esports de pilota > Futbol>
Definició
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca tellerina, n f
- ca escopinya francesa, n f sin. compl.
- ca tellina, n f sin. compl.
- es coquina
- es tallarina
- fr donace des canaros
- fr flion
- fr flion tronque
- fr haricot de mer
- fr olive
- fr olive de mer
- fr trialle
- en coquina clam
- en truncate donax
- en wedge shell
- nc Donax (Serrula) trunculus
<Peixos>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca terra groga, n f
- es tierra amarilla
- fr terre jaune
- it terra gialla
- en yellow ground
- de gelber Grund
<Gemmologia > Mineria>
Definició
Nota
- Denominació pròpia dels miners.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tora blava, n f
- ca acònit, n m sin. compl.
- ca matallops, n m sin. compl.
- ca napel, n m sin. compl.
- ca acònit blau, n m alt. sin.
- ca acònit salutífer, n m alt. sin.
- ca acònits, n m pl alt. sin.
- ca escanyallops, n m alt. sin.
- ca herba de les tores, n f alt. sin.
- ca herba sínica, n f alt. sin.
- ca herba tora, n f alt. sin.
- ca herba verinosa, n f alt. sin.
- ca lletuga alpina, n f alt. sin.
- ca matallops blau, n m alt. sin.
- ca mataporc, n m alt. sin.
- ca realgar, n m alt. sin.
- ca salutífer, n m alt. sin.
- ca sivet, n m alt. sin.
- ca tora, n f alt. sin.
- ca tora musca, n f alt. sin.
- ca vomissa, n f alt. sin.
- ca xiuet, n m alt. sin.
- ca matallop, n m var. ling.
- ca matallop blau, n m var. ling.
- ca rialgar-rialgà, n m var. ling.
- ca siuet, n m var. ling.
- ca xinet, n m var. ling.
- nc Aconitum napellus L. subsp. vulgare Rouy et Foucaud.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- La denominació vomissa prové del rossellonès vomir 'vomitar' (occità ídem) amb sufix -issa (<-ICIA).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tora blava, n f
- ca acònit, n m sin. compl.
- ca matallops, n m sin. compl.
- ca napel, n m sin. compl.
- ca acònit blau, n m alt. sin.
- ca acònit salutífer, n m alt. sin.
- ca acònits, n m pl alt. sin.
- ca escanyallops, n m alt. sin.
- ca herba de les tores, n f alt. sin.
- ca herba sínica, n f alt. sin.
- ca herba tora, n f alt. sin.
- ca herba verinosa, n f alt. sin.
- ca lletuga alpina, n f alt. sin.
- ca matallops blau, n m alt. sin.
- ca mataporc, n m alt. sin.
- ca realgar, n m alt. sin.
- ca salutífer, n m alt. sin.
- ca sivet, n m alt. sin.
- ca tora, n f alt. sin.
- ca tora musca, n f alt. sin.
- ca vomissa, n f alt. sin.
- ca xiuet, n m alt. sin.
- ca matallop, n m var. ling.
- ca matallop blau, n m var. ling.
- ca rialgar-rialgà, n m var. ling.
- ca siuet, n m var. ling.
- ca xinet, n m var. ling.
- nc Aconitum napellus L. subsp. vulgare Rouy et Foucaud.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- La denominació vomissa prové del rossellonès vomir 'vomitar' (occità ídem) amb sufix -issa (<-ICIA).
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca unió real, n f
- es unión real
- fr union réelle
- en real union
- en unio realis
<Dret internacional > Dret internacional públic>
