Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "sisera" dins totes les àrees temàtiques

ratpenat de visera ratpenat de visera

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  ratpenat de visera, n m
  • es  stenodermo de visera, n m
  • fr  sténoderme à visière, n m
  • en  visored bat, n
  • de  Schirmfledermaus, n f
  • nc  Sphaeronycteris toxophyllum

<Mamífers > Quiròpters > Fil·lostòmids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  reig, n m
  • ca  corb reig, n m sin. compl.
  • ca  corba, n f sin. compl.
  • ca  corball, n m sin. compl.
  • ca  corball blanc, n m sin. compl.
  • ca  corball de platja, n m sin. compl.
  • ca  corball de sorra, n m sin. compl.
  • ca  corballina, n f sin. compl.
  • ca  corbina, n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  carb, n m var. ling.
  • ca  corballo, n m var. ling.
  • ca  corvina, n f var. ling.
  • ca  rech, n m var. ling.
  • ca  reix, n m var. ling.
  • ca  retx, n m var. ling.
  • nc  Argyrosomus regius
  • nc  Argyrosomus regium var. ling.
  • nc  Johnius regius var. ling.
  • nc  Perca dentibus aequalibus acutis var. ling.
  • nc  Perca regia var. ling.
  • nc  Sciaena aquila var. ling.
  • es  corvina
  • es  morrut
  • fr  courbine
  • fr  maigre
  • fr  maigre commun
  • it  bocca d'oro
  • en  meagre

<Peixos > Esciènids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  reig, n m
  • ca  corb reig, n m sin. compl.
  • ca  corba, n f sin. compl.
  • ca  corball, n m sin. compl.
  • ca  corball blanc, n m sin. compl.
  • ca  corball de platja, n m sin. compl.
  • ca  corball de sorra, n m sin. compl.
  • ca  corballina, n f sin. compl.
  • ca  corbina, n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  carb, n m var. ling.
  • ca  corballo, n m var. ling.
  • ca  corvina, n f var. ling.
  • ca  rech, n m var. ling.
  • ca  reix, n m var. ling.
  • ca  retx, n m var. ling.
  • nc  Argyrosomus regius
  • nc  Argyrosomus regium var. ling.
  • nc  Johnius regius var. ling.
  • nc  Perca dentibus aequalibus acutis var. ling.
  • nc  Perca regia var. ling.
  • nc  Sciaena aquila var. ling.
  • es  corvina
  • es  morrut
  • fr  courbine
  • fr  maigre
  • fr  maigre commun
  • it  bocca d'oro
  • en  meagre

<Peixos > Esciènids>

rengle rengle

<22 Esports mentals > 01 Escacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  rengle, n m
  • ca  fila, n f sin. compl.
  • ca  filera, n f sin. compl.
  • es  fila, n f
  • fr  rangée, n f
  • en  rank, n
  • de  Reihe, n f

<Esport > 22 Esports mentals > 01 Escacs>

Definició
Cadascuna de les vuit línies de caselles d'un escaquer disposades horitzontalment respecte als jugadors.

Nota

  • En la notació algebraica, els rengles s'etiqueten successivament amb els números compresos entre 1 i 8 des del punt de vista del jugador que juga amb les blanques.
reserva reserva

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  reserva, n m, f
  • ca  suplent, n m, f
  • es  reserva
  • es  suplente
  • fr  remplaçant
  • it  riserva
  • it  sostituto
  • en  reserve
  • en  substitute
  • de  Ersatzspieler

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Jugador designat per a substituir-ne un altre durant un partit en cas que l'entrenador ho consideri necessari.
rivet rivet

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  rivet, n m
  • es  ribete
  • fr  lisère
  • en  border

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició
Franja d'un color diferent que té la vora del plomatge d'alguns ocells.
rivet rivet

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  rivet, n m
  • es  ribete
  • fr  lisère
  • en  border

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició
Franja d'un color diferent que té la vora del plomatge d'alguns ocells.
rosèola infantil rosèola infantil

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  rosèola infantil, n f
  • ca  exantema crític, n m sin. compl.
  • ca  exantema sobtat, n m sin. compl.
  • ca  febre dels tres dies, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Zahorsky, n f sin. compl.
  • ca  sisena malaltia, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pediatria>

Definició
Malaltia observada en lactants i en la primera infància, sobretot entre els 6 i els 24 mesos d'edat, caracteritzada per la presentació brusca de febre alta, que desapareix de forma crítica cap al quart dia, tot coincidint amb l'aparició sobtada d'un eritema semblant al del xarampió, que cedeix al cap d'un o dos dies. Tot i que no hi ha una demostració definitiva, hom creu que es tracta d'una malaltia vírica infecciosa, produïda probablement pel virus Coxsackie B5.

Malaltia infecciosa que afecta nodrissons i infants, sobretot entre els 6 i els 24 mesos, caracteritzada per la presentació brusca de febre alta, que dura tres dies i que desapareix de forma crítica tot coincidint amb l'aparició sobtada d'un exantema morbiliforme o rubeliforme, que cedeix al cap d'un o dos dies. L'agent etiològic és un virus idèntic relacionat directament amb l'herpes 6. ((exantema sobtat))
rusc rusc

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  rusc, n m
  • ca  abell, n m sin. compl.
  • ca  arna, n f sin. compl.
  • ca  arnera, n f sin. compl.
  • ca  casera, n f sin. compl.
  • es  colmena
  • es  peón
  • fr  ruche
  • en  beehive
  • en  hive

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Clos artificial destinat a allotjar una colònia d'abelles.
rusc rusc

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  rusc, n m
  • ca  abell, n m sin. compl.
  • ca  arna, n f sin. compl.
  • ca  arnera, n f sin. compl.
  • ca  casera, n f sin. compl.
  • es  colmena
  • es  peón
  • fr  ruche
  • en  beehive
  • en  hive

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Clos artificial destinat a allotjar una colònia d'abelles.