Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "sitala" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI pitahaia, pitaia, pitahaya o pitaya?
<Botànica>
Definició
Pel que fa a la primera de les plantes i al seu fruit:
- Una pitahaia, amb el sinònim secundari pitaia, és una planta enfiladissa de diverses espècies de la família de les cactàcies, principalment Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que té tiges que pengen, flors molt grosses i de color clar comestibles i fruits també comestibles. Les flors es poden fer servir per a fer infusions.
. Els equivalents castellans són una pitahaya (també escrit pitajaya), una pitaya i un pitahayo; els francesos, un pitahaya i un pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.
- El fruit d'aquesta planta es diu també pitahaia, amb els sinònims secundaris pitaia i fruita del drac. És un fruit amb forma d'ou, de color exterior entre rosa i vermell i sense espines, amb una polpa generalment blanca o groga (de vegades rosada) i amb llavors petites i negres. Les pitahaies es mengen i també es fan servir per donar gust i color a sucs i begudes alcohòliques.
. Els equivalents castellans són una fruta del dragón, una pitahaya i una pitaya; els francesos, un fruit du dragon, une pitahaya i une pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya, a pitaya i a strawberry pear.
Pel que fa a la segona de les plantes i el seu fruit:
- Una pitaia, amb el sinònim secundari pitahaia, és una planta igualment de diverses espècies de la família de les cactàcies, principalment Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges gruixudes, flors grosses amb pètals blancs i fruits comestibles.
. Els equivalents castellans són una pitahaya i una pitaya; el francès, un sténocéréus, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.
- El fruit d'aquesta planta es diu també pitaia, amb el sinònim complementari pitahaia. És un fruit igualment amb forma d'ou, de color exterior entre verd i vermellós i en aquest cas amb espines, de polpa de colors diferents segons la varietat (blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila) i amb moltes llavors negres.
. Els equivalents castellans són una pitahaya i una pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.
Tot i que pitahaia i pitaia són formes intercanviables i fan referència a més, a fruites similars, per a evitar l'ambigüitat es proposa fer servir especialment pitahaia per a les espècies del gènere Hylocereus i pitahaia per a les espècies del gènere Stenocereus.
Finalment, pel que fa a les formes *pitahaya i *pitaya (pròpies del castellà i sembla que preses del crioll d'Haití), es prefereix substituir-les per pitahaia i pitaia, amb una adaptació mínima a l'ortografia catalana que permet reconèixer-les fàcilment.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de pitahaia i pitaia a la Neoloteca i el Cercaterm, i també el document de criteri original, La pitahaia, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-pitahaia).
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca àrctia de jardí, n f
- es falena de tres colores, n f
- es gitana, n f
- es mariposa de las orugas peludas, n f
- es quelonia, n f
- fr écaille hérissonne, n f
- fr écaille martre, n f
- fr hérissonne, n f
- en garden tiger, n
- en garden tiger moth, n
- en great tiger moth, n
- la Arctia caja
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca a dues!, interj
- ca parets!, interj
- ca trinquet!, interj
- es ¡a las dos!
- fr deux-murs!
- eu bi paretetara!
- eu bitara!
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
Definició
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca a dues!, interj
- ca parets!, interj
- ca trinquet!, interj
- es ¡a las dos!
- fr deux-murs!
- eu bi paretetara!
- eu bitara!
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adi-tala, n m
- en āditala, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Indústria > Indústria del tabac>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anell, n m
- es vitola
- fr vitole
- en cigar-band
<Indústria > Indústria del tabac>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzeroler, n m
- ca atzerola (fruit), n f sin. compl.
- ca atzerolera, n f sin. compl.
- ca soroller, n m sin. compl.
- ca sorolla (fruit), n f alt. sin.
- ca atzaroler, n m var. ling.
- ca atzeroller, n m var. ling.
- ca ceroler, n m var. ling.
- ca serola (fruit), n f var. ling.
- ca seroler, n m var. ling.
- ca serolera, n f var. ling.
- ca seroller, n m var. ling.
- ca sirola (fruit), n f var. ling.
- ca siroler, n m var. ling.
- ca sirolera, n f var. ling.
- nc Crataegus azarolus L.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzeroler, n m
- ca atzerola (fruit), n f sin. compl.
- ca atzerolera, n f sin. compl.
- ca soroller, n m sin. compl.
- ca sorolla (fruit), n f alt. sin.
- ca atzaroler, n m var. ling.
- ca atzeroller, n m var. ling.
- ca ceroler, n m var. ling.
- ca serola (fruit), n f var. ling.
- ca seroler, n m var. ling.
- ca serolera, n f var. ling.
- ca seroller, n m var. ling.
- ca sirola (fruit), n f var. ling.
- ca siroler, n m var. ling.
- ca sirolera, n f var. ling.
- nc Crataegus azarolus L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballarida gitada, n f
- nc Hypecoum procumbens L. subsp. procumbens
<Botànica > papaveràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballarida gitada, n f
- nc Hypecoum procumbens L. subsp. procumbens
<Botànica > papaveràcies>
