Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "triell" dins totes les àrees temàtiques

àcid trigàl·lic àcid trigàl·lic

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcid trigàl·lic, n m
  • es  ácido trigálico

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Àcid component del taní d'agalles de la Xina.
al·lèrgia a la farigola (Thymus vulgaris) al·lèrgia a la farigola (Thymus vulgaris)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la farigola (Thymus vulgaris), n f
  • ca  al·lèrgia a la senyorida (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al tem (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al timó (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al timonet (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al tomell (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • es  alergia a tomillo (Thymus vulgaris), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94021000135100
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arpell, n m
  • ca  arpella, n f alt. sin.
  • ca  arpellot, n m alt. sin.
  • ca  coleta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  endrapallengües, n m/f alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  jòcol, n m alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletsó card, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de card, n m alt. sin.
  • ca  llensó de card, n m var. ling.
  • ca  llensó-card, n m var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • nc  Picris echioides L.
  • nc  Helminthia echioides (L.) Gaertn. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

arpell arpell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arpell, n m
  • ca  arpella, n f alt. sin.
  • ca  arpellot, n m alt. sin.
  • ca  coleta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  endrapallengües, n m/f alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  jòcol, n m alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletsó card, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de card, n m alt. sin.
  • ca  llensó de card, n m var. ling.
  • ca  llensó-card, n m var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • nc  Picris echioides L.
  • nc  Helminthia echioides (L.) Gaertn. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artell, n m
  • es  artejo

<Zoologia>

Definició
Cadascuna de les peces que constitueixen els apèndixs articulats dels artròpodes.
artell artell

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  artell, n m
  • es  nudillo
  • en  knuckle

<Ciències de la salut>

artell artell

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artell, n m
  • es  artejo

<Botànica > Anatomia vegetal>

Definició
Cadascun dels segments d'una tija articulada.
artell artell

<Anatomia>, <Reumatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  artell, n m
  • es  artejo
  • es  nudillo
  • fr  jointure des doigts
  • en  knuckle

<Anatomia>, <Reumatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Qualsevol articulació de les falanges dels dits, especialment de les mans.
assaig amb cegament triple assaig amb cegament triple

<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>

  • ca  assaig amb cegament triple, n m
  • oc  pròva de triple cèc, n f
  • es  prueba a triple ciego, n f
  • es  prueba con cegamiento triple, n f
  • es  prueba con enmascaramiento triple, n f
  • fr  épreuve à triple anonymat, n f
  • fr  épreuve à triple insu, n f
  • fr  épreuve en triple aveugle, n f
  • gl  ensaio triplo cego, n m
  • ptPT  ensaio clínico em tripla ocultação, n m
  • ptBR  estudo triplo-cego, n m
  • en  triple-blind test, n
  • en  triple-blinded test, n
  • en  triple-masked test, n
  • nl  trippelblind klinisch onderzoek, n
  • nl  trippelblinde klinische proef, n
  • nl  trippelblinde klinische studie, n
  • eu  itsu hirukoitzeko saiakuntza, n
  • ar  اختبار ثلاثي التعمية

<Conceptes generals>

Definició
Assaig amb cegament en què s'oculta tant als participants com a l'investigador i l'avaluador la intervenció assignada a cadascun dels participants.
assaig clínic assaig clínic

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  assaig clínic, n m
  • es  ensayo clínico, n m
  • fr  essai clinique, n m
  • gl  ensaio clínico, n m
  • it  sperimentazione clinica, n f
  • pt  ensaio clínico, n m
  • ro  triere clinică, n m
  • en  clinical trial

<Sida > Prevenció i tractament > Tractament>

Definició
Estudi per a avaluar l'eficàcia terapèutica d'un fàrmac en éssers humans portat a terme en un grup de participants voluntaris, que són assignats a les diferents modalitats d'intervenció de manera simultània i aleatòria.