Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "triell" dins totes les àrees temàtiques

assaig de Brinell assaig de Brinell

<Física > Mecànica > Ciència dels materials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

MOLERA, Pere [et al.]. Diccionari de materials: Ciència i tecnologia [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2020.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/materials-2/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assaig de Brinell, n m
  • es  ensayo de Brinell, n m
  • en  Brinell hardness test, n

<Materials>

Definició
Assaig de duresa que utilitza un penetrador de carbur de tungstè en forma de bola amb el qual s'aplica una força de compressió sobre una proveta de material i s'obté una empremta en forma de casquet esfèric de diàmetre mesurable.

Nota

  • Hi ha taules en què, a partir del valor de força emprada i el diàmetre mesurat, s'obté la duresa Brinell del material. Les unitats de la duresa Brinell són de resistència a la compressió. A vegades s'utilitza un penetrador de bola d'acer dur.
batada triple batada triple

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  batada triple, n f
  • ca  triple, n f sin. compl.
  • es  hit de tres bases
  • es  triple
  • fr  triple
  • en  three-base hit
  • en  triple

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Batada vàlida que permet al batedor d'avançar fins a la tercera base.
batada triple batada triple

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  batada triple, n f
  • ca  triple, n f sin. compl.
  • es  hit de tres bases
  • es  triple
  • fr  triple
  • en  three-base hit
  • en  triple

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Batada vàlida que permet al batedor d'avançar fins a la tercera base.
batada triple batada triple

<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  batada triple, n f
  • ca  triple, n f sin. compl.
  • es  hit de tres bases
  • es  triple
  • fr  triple
  • en  three-base hit
  • en  triple

<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Definició
Batada vàlida amb què el batedor avança fins a la tercera base.
batuda batuda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  batuda, n f
  • es  trilla
  • fr  battage
  • en  threshing

<Agricultura>

Definició
Conjunt de feines que es fan per tal de fer sortir el gra de l'espiga dels cereals o de la tavella dels llegums i per separar el gra de la palla.
bicicleta de trial bicicleta de trial

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bicicleta de trial, n f
  • ca  bici de trial, n f sin. compl.
  • es  bici de trial, n f
  • es  bicicleta de trial, n f
  • fr  bicyclette de trial, n f
  • fr  biketrial, n f
  • fr  vélo de trial, n m
  • it  bici da trial, n f
  • it  bici trial, n f
  • it  bicicletta da trial, n f
  • en  trial bicycle, n
  • en  trial bike, n
  • en  trials bicycle, n
  • en  trials bike, n

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Bicicleta lleugera amb el manillar ample, el tub de seient molt curt, un pedaler elevat i uns pneumàtics amples de relleu pronunciat, sovint sense seient, que s'utilitza per a efectuar salts i travessar obstacles en la pràctica del bicitrial.
bimestral bimestral

<Pedagogia. Ensenyament > Organització escolar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bimestral, adj
  • es  bimestral, adj
  • fr  bimestriel -trielle, adj
  • en  bimonthly, adj

<Pedagogia. Ensenyament > Organització escolar>

Definició
Que té lloc cada dos mesos.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat blanc, n m
  • ca  blat candial, n m sin. compl.
  • ca  blat tosell, n m sin. compl.
  • nc  Triticum aestivum L. var. albidum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

blat blanc blat blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat blanc, n m
  • ca  blat candial, n m sin. compl.
  • ca  blat tosell, n m sin. compl.
  • nc  Triticum aestivum L. var. albidum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

blat blancal blat blancal

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat blancal, n m
  • ca  blat comú, n m sin. compl.
  • ca  blat xeixa, n m sin. compl.
  • ca  forment, n m sin. compl.
  • ca  xeixa, n f sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat blancatxo, n m alt. sin.
  • ca  blat candial, n m alt. sin.
  • ca  blat de coure, n m alt. sin.
  • ca  blat de prats, n m alt. sin.
  • ca  blat escoat, n m alt. sin.
  • ca  blat menut, n m alt. sin.
  • ca  blat orb, n m alt. sin.
  • ca  blat rodonell, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat tendre, n m alt. sin.
  • ca  blat tosell, n m alt. sin.
  • ca  blat tremesí, n m alt. sin.
  • ca  blat candeal, n m var. ling.
  • ca  blat hembrilla, n m var. ling.
  • ca  blat tosella, n m var. ling.
  • ca  froment, n m var. ling.
  • nc  Triticum aestivum L.
  • nc  Triticum hybernum L. var. ling.
  • nc  Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
  • nc  Triticum sativum Lam. var. ling.
  • nc  Triticum vulgare Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.