Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "triell" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat blancal, n m
- ca blat comú, n m sin. compl.
- ca blat xeixa, n m sin. compl.
- ca forment, n m sin. compl.
- ca xeixa, n f sin. compl.
- ca blat, n m alt. sin.
- ca blat blancatxo, n m alt. sin.
- ca blat candial, n m alt. sin.
- ca blat de coure, n m alt. sin.
- ca blat de prats, n m alt. sin.
- ca blat escoat, n m alt. sin.
- ca blat menut, n m alt. sin.
- ca blat orb, n m alt. sin.
- ca blat rodonell, n m alt. sin.
- ca blat roig, n m alt. sin.
- ca blat tendre, n m alt. sin.
- ca blat tosell, n m alt. sin.
- ca blat tremesí, n m alt. sin.
- ca blat candeal, n m var. ling.
- ca blat hembrilla, n m var. ling.
- ca blat tosella, n m var. ling.
- ca froment, n m var. ling.
- nc Triticum aestivum L.
- nc Triticum hybernum L. var. ling.
- nc Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
- nc Triticum sativum Lam. var. ling.
- nc Triticum vulgare Vill. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca borrissol bord, n m
- ca verònica trifil·la, n f alt. sin.
- ca borraso bord, n m var. ling.
- nc Veronica triphyllos L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca borrissol bord, n m
- ca verònica trifil·la, n f alt. sin.
- ca borraso bord, n m var. ling.
- nc Veronica triphyllos L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca còlquic dels Pirineus, n m
- ca còlquic pirinenc, n m alt. sin.
- ca flor de la trilla, n f alt. sin.
- ca herba de la trilla, n f alt. sin.
- ca merendera pirinenca, n f alt. sin.
- ca safrà bord, n m alt. sin.
- ca còlquium dels Pirineus, n m var. ling.
- nc Merendera montana (L.) Lange
- nc Merendera bulbocodium Ramond var. ling.
- nc Merendera pyrenaica (Pourr.) P. Fourn. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca còlquic dels Pirineus, n m
- ca còlquic pirinenc, n m alt. sin.
- ca flor de la trilla, n f alt. sin.
- ca herba de la trilla, n f alt. sin.
- ca merendera pirinenca, n f alt. sin.
- ca safrà bord, n m alt. sin.
- ca còlquium dels Pirineus, n m var. ling.
- nc Merendera montana (L.) Lange
- nc Merendera bulbocodium Ramond var. ling.
- nc Merendera pyrenaica (Pourr.) P. Fourn. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cadència, n f
- es cadencia
- en trill
<Música>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cadells, n m pl
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca cospí d'Espanya, n m alt. sin.
- ca safanòria borda, n f alt. sin.
- ca torilis nuosa, n f alt. sin.
- ca turdell, n m alt. sin.
- ca safranòria borda, n f var. ling.
- nc Torilis nodosa (L.) Gaertn.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cadells, n m pl
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca cospí d'Espanya, n m alt. sin.
- ca safanòria borda, n f alt. sin.
- ca torilis nuosa, n f alt. sin.
- ca turdell, n m alt. sin.
- ca safranòria borda, n f var. ling.
- nc Torilis nodosa (L.) Gaertn.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla, n f
- ca camamil·la, n f sin. compl.
- ca camamilla (flor), n f sin. compl.
- ca camamil·la (flor), n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca majola, n f sin. compl.
- ca matricària, n f sin. compl.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla comuna, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla de pagès, n f alt. sin.
- ca camamilla de persones, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamil·la de sobres, n f alt. sin.
- ca camamilla dels prats, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla espanyola, n f alt. sin.
- ca camamilla fina, n f alt. sin.
- ca camamil·la forastera, n f alt. sin.
- ca camamilla majola, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla vera, n f alt. sin.
- ca camamila, n f var. ling.
- ca camamíle, n f var. ling.
- ca camamilla comú, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamirla vera, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca camomilla, n f var. ling.
- ca camomilla borda, n f var. ling.
- ca magarsa, n f var. ling.
- ca magarssa, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla dels camps, n f var. ling.
- ca mançanilla dolça, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- nc Matricaria chamomilla L.
- nc Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
- nc Matricaria recutita L. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla, n f
- ca camamil·la, n f sin. compl.
- ca camamilla (flor), n f sin. compl.
- ca camamil·la (flor), n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca majola, n f sin. compl.
- ca matricària, n f sin. compl.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla comuna, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla de pagès, n f alt. sin.
- ca camamilla de persones, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamil·la de sobres, n f alt. sin.
- ca camamilla dels prats, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla espanyola, n f alt. sin.
- ca camamilla fina, n f alt. sin.
- ca camamil·la forastera, n f alt. sin.
- ca camamilla majola, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla vera, n f alt. sin.
- ca camamila, n f var. ling.
- ca camamíle, n f var. ling.
- ca camamilla comú, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamirla vera, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca camomilla, n f var. ling.
- ca camomilla borda, n f var. ling.
- ca magarsa, n f var. ling.
- ca magarssa, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla dels camps, n f var. ling.
- ca mançanilla dolça, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- nc Matricaria chamomilla L.
- nc Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
- nc Matricaria recutita L. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
