Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "triell" dins totes les àrees temàtiques

crioll anglès de Barbados crioll anglès de Barbados

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Barbados
  • ca  badian sin. compl.
  • ca  bajà sin. compl.
  • ca  bajan sin. compl.
  • ca  barbardian sin. compl.
  • de  Barbados-Kreol-Englisch
  • de  Bajan sin. compl.
  • de  Bajan-Patois sin. compl.
  • de  Barbadian Creole English sin. compl.
  • en  Barbados English Creole
  • en  Badian sin. compl.
  • en  Bajan sin. compl.
  • en  Barbadian sin. compl.
  • en  Barbadian Creole English sin. compl.
  • en  Barbadian Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Barbados
  • es  badian sin. compl.
  • es  bajan sin. compl.
  • es  barbadian sin. compl.
  • es  barbadian creole english sin. compl.
  • eu  barbados Kreolera
  • eu  badian sin. compl.
  • eu  bajan sin. compl.
  • eu  barbadian sin. compl.
  • eu  barbadian creole english sin. compl.
  • fr  créole anglais de la Barbade
  • fr  badian sin. compl.
  • fr  bajan sin. compl.
  • fr  barbadian Creole English sin. compl.
  • fr  créole barbadien sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Barbados
  • gl  badian sin. compl.
  • gl  bajan sin. compl.
  • gl  barbadian sin. compl.
  • gl  barbadian creole english sin. compl.
  • it  creolo inglese di Barbados
  • it  badian sin. compl.
  • it  bajan sin. compl.
  • it  barbadian sin. compl.
  • it  barbadian creole english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Barbados
  • nl  Badian sin. compl.
  • nl  Bajan sin. compl.
  • nl  Barbadian Creole English sin. compl.
  • nl  Engels-Creools van Barbados sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de Barbados
  • pt  badian sin. compl.
  • pt  bajan sin. compl.
  • pt  barbadian sin. compl.
  • pt  barbadian creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Barbados>

Definició
L'illa de Barbados va estar sota domini britànic des del segle XVII fins al 1966, data en què va esdevenir un estat independent. La naturalesa de la variant d'anglès que es parla en aquesta illa ha estat motiu de controvèrsia. Alguns autors defensaven que no s'hi havia desenvolupat mai un crioll, sinó una variant local d'anglès. D'altres, en canvi, destacaven la presència de certs trets en el bajà que indicaven el contrari. L'estudi de textos antics sembla haver confirmat que es tracta d'un crioll, tot i haver experimentat un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua base, en aquest cas l'anglès. Es troben encara en bajà variants amb diferents graus de proximitat a l'anglès, com sol esdevenir-se en contextos en què els criolls han continuat en contacte amb la llengua de la qual prenen la major part del vocabulari.
crioll anglès de Belize crioll anglès de Belize

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Belize
  • ca  creola sin. compl.
  • ca  kriol sin. compl.
  • cod  bileez kriol
  • cy  Creoliaith Saesneg Belize
  • cy  Creola sin. compl.
  • cy  Kriol sin. compl.
  • de  Belize-Kreolisches Englisch
  • de  Belize-Kriol sin. compl.
  • de  Creola sin. compl.
  • en  Belize Creole English
  • en  Belizean Creole English sin. compl.
  • en  Creola sin. compl.
  • en  Kriol sin. compl.
  • es  criollo inglés de Belice
  • es  creola sin. compl.
  • es  kriol sin. compl.
  • eu  ingeles oinarriko Belizeko kreolera
  • eu  creola sin. compl.
  • eu  ingeles oinarriko belizeko kreolera sin. compl.
  • eu  kriol sin. compl.
  • fr  créole anglais du Belize
  • fr  creola sin. compl.
  • fr  kriol du bélize sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Belize
  • gl  creola sin. compl.
  • gl  kriol sin. compl.
  • gn  krióllo ingles Velise-gua
  • gn  creola sin. compl.
  • gn  kriol sin. compl.
  • it  creolo del Belize a base inglese
  • it  creola sin. compl.
  • it  kriol sin. compl.
  • pt  crioulo inglês do Belize
  • pt  creola sin. compl.
  • pt  kriol sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Belize>

Definició
Des del segle XVI hi ha presència europea a Belize: primer espanyola i més tard anglesa. L'explotació de fusta va dur els anglesos, des del segle XVII, a traslladar des de Jamaica i des de Trinitat carregaments d'esclaus africans, de vegades nascuts ja en aquestes illes, per fer de mà d'obra. D'aquest manera s'explica la proximitat entre aquest crioll de Belize i el crioll de Jamaica.

Al final del segle XVIII, uns 2.000 colons anglesos, acompanyats dels seus esclaus, van haver d'abandonar la zona de la Mosquítia després d'una derrota militar davant els espanyols i es van traslladar a la zona del riu Belize. Això explica la presència de manlleus del miskitu en el crioll de Belize, així com les semblances entre aquest crioll i el crioll de Miskitu Coast (parlat actualment a Hondures i a Nicaragua), també de base anglesa.

Tot i que la llengua oficial de Belize és l'anglès, l'espanyol i el crioll anglès funcionen també com a llengües vehiculars entre les diverses comunitats lingüístiques del país. De fet, la major part de la població parla totes tres llengües, a part de la pròpia llengua materna si és una altra. Així doncs, la major part de la població del país (unes 220.000 persones) parla el crioll de Belize com a primera o com a segona llengua. Sembla que també hi ha força parlants de crioll de Belize als Estats Units.

El crioll de Belize ha continuat en contacte amb la seva llengua base, l'anglès. Quan això succeeix, normalment trobem un contínuum dialectal en què hi ha varietats més pròximes (acrolecte) i varietats més allunyades (basilecte) de la llengua de la qual el crioll ha pres el vocabulari. A Belize el basilecte és el que anomenen broad Kriol i l'acrolecte es pot anomenar Belizean English.
crioll anglès de Dominica crioll anglès de Dominica

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Dominica
  • ca  cocoy sin. compl.
  • ca  kokoy sin. compl.
  • de  Antillen-Kreolisch
  • en  Dominican English Creole
  • en  Cocoy sin. compl.
  • en  Kokoy sin. compl.
  • es  criollo inglés de Dominica
  • es  cocoy sin. compl.
  • es  kokoy sin. compl.
  • eu  ingelesean kreolera de Dominica
  • eu  cocoy sin. compl.
  • eu  kokoy sin. compl.
  • fr  créole anglais dominicain
  • fr  cocoy sin. compl.
  • fr  kockoy sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Dominica
  • gl  cocoy sin. compl.
  • gl  kokoy sin. compl.
  • it  creolo inglese di Dominica
  • it  cocoy sin. compl.
  • it  kokoy sin. compl.
  • nl  Creools Engels op de Dominicaanse Republiek
  • nl  Cocoy sin. compl.
  • nl  Engels-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
  • nl  Kockoy sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de Dominica
  • pt  cocoy sin. compl.
  • pt  kokoy sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Dominica>

Definició
Dominica forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Grenada, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.

Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.

El crioll de base anglesa de Dominica, anomenat kokoy, es troba en una situació força delicada. És parlat en dues petites comunitats al nord del país, Marigot i Wesley, sobretot per adults; els joves tendeixen a parlar anglès estàndard.

L'origen del nom d'aquest crioll no és gaire clar: sembla que deriva del nom d'un tipus de banana i que històricament s'hauria emprat de manera despectiva envers la població vinguda de Montserrat i Antigua, i envers la seva llengua.

El crioll de base francesa, anomenat localment kwèyòl, és la llengua de prop del 80% de la població del país. L'anglès, llengua oficial, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena.

Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll de base francesa al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. A més, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
crioll anglès de Grenada crioll anglès de Grenada

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Grenada
  • de  Grenadian Creole Englisch
  • en  Grenada English Creole
  • es  criollo inglés de Grenada
  • eu  grenada Ingelesean kreolera
  • fr  créole anglais de Grenade
  • fr  créole anglais grenadien sin. compl.
  • fr  grenadian Creole English sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Grenada
  • it  creolo inglese di Grenada
  • nl  Creools Engels op Grenada
  • nl  Engels-Creools van Grenada sin. compl.
  • nl  Grenadiaans Engels-Creools sin. compl.
  • nl  Grenadian Creole English sin. compl.
  • pt  crioulo inglês da Grenada

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Grenada>

Definició
Grenada forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Dominica, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.

El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus s'hi va desenvolupar un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.

El crioll anglès de Grenada és actualment la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral, l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context.

Pel que fa al crioll de base francesa, tan sols queden uns quants parlants adults, de manera que es troba a prop de l'extinció.

Sembla que el crioll anglès de Grenada ha patit un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua de la qual pren la major part del vocabulari, en aquest cas l'anglès. Alguns autors consideren fins i tot que es tracta d'un postcrioll, és a dir, que hauria esdevingut una variant local d'anglès. Presenta certa influència del crioll francès de Grenada.
crioll anglès de Hawaii crioll anglès de Hawaii

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Hawaii
  • ca  pidgin sin. compl.
  • cy  Creoliaith Saesneg Hawäi
  • cy  Pidgin sin. compl.
  • de  Hawaii Creole English
  • en  Hawai'i Creole English
  • en  Hawaii Pidgin sin. compl.
  • en  Hawaii Pidgin English sin. compl.
  • en  Hawaiian Creole English sin. compl.
  • en  Hawaiian Pidgin sin. compl.
  • en  Pidgin sin. compl.
  • en  HCE sigla
  • es  criollo inglés de Hawái
  • es  criollo inglés de Hawaii'i sin. compl.
  • es  pidgin de Hawaii'i sin. compl.
  • eu  ingeles oinarriko Hawaiiko kreolera
  • fr  créole hawaïen
  • gl  crioulo inglés de Hawaii
  • gn  krióllo ingles Hawai-gua
  • it  creolo hawaiano a base inglese
  • pt  crioulo inglês do Havai
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
El crioll anglès de Hawaii es va originar per la influència de llengües europees, asiàtiques i polinèsies. En aquesta llengua es dona una circumstància força extraordinària, ja que presenta un contínuum dialectal de varietats que abasta diferents estadis: pidgin, crioll i postcrioll.

Les illes Hawaii van ser poblades originàriament per polinesis, però aquesta comunitat és clarament minoritària en l'actualitat. Situades a 2.000 milles a l'oest de Califòrnia i tan sols a 4.000 de l'est del Japó, la major part de la població d'aquestes illes és d'origen asiàtic (japonès, filipí, xinès, etc.), a la qual cal sumar un cert nombre de població d'origen europeu. Van ser descobertes per James Cook l'any 1778 i, de seguida, van esdevenir una escala per als vaixells britànics en la ruta comercial entre Amèrica i la Xina. Pocs anys més tard, a causa del comerç de fusta de sàndal, primer, i de les plantacions de sucre, després, s'hi va establir un gran nombre de colons britànics i de treballadors asiàtics. En aquest context multilingüe s'hauria desenvolupat un pidgin de base anglesa cap al darrer terç del segle XIX. Entre els fills de parelles interètniques, el pidgin hauria esdevingut crioll, és a dir, hauria passat a parlar-se com a primera llengua. Mentre alguns parlants mantenien el pidgin, d'altres parlaven crioll i d'altres encara parlaven varietats descriollitzades (més pròximes a l'anglès). Aquesta varietat descriollitzada (el postcrioll), que és el producte d'un contacte més intens amb l'anglès, és la dominant en l'actualitat.

El crioll anglès de Hawaii, anomenat localment pidgin, no té cap mena de reconeixement legal ara com ara, però té força presència en la vida pública, altres grups etnolingüístics la utilitzen com a segona llengua i es valora com a símbol de la cultura local.
crioll anglès de Jamaica crioll anglès de Jamaica

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Jamaica
  • cod  patwa
  • cy  Creoliaith Saesneg Jamaica
  • de  Jamaikanisch-Kreolisches Englisch
  • de  Jamaikanisches Kreolisch sin. compl.
  • en  Jamaican Creole English
  • en  Jamaican sin. compl.
  • en  Patois sin. compl.
  • es  criollo inglés de Jamaica
  • eu  ingeles oinarriko Jamaikako kreolera
  • eu  jamaikera sin. compl.
  • fr  créole jamaïcain
  • fr  créole anglais de jamaïque sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Xamaica
  • gn  krióllo ingles Jamáika-pegua
  • it  creolo giamaicano a base inglese
  • pt  crioulo inglês da Jamaica
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Jamaica>

Definició
El crioll anglès de Jamaica és la primera llengua del 90% de la població del país. En aquesta llengua hi ha un contínuum de varietats dialectals que inclou des de les més genuïnament criolles fins a les més descriollitzades o pròximes a l'anglès local.

Jamaica era habitada originalment per indis arawaks, que van donar el nom de Xaymaca a l'illa. Cap al final del segle XVI, la població ameríndia ja s'havia extingit. Els espanyols van ser els primers europeus a establir-hi assentaments, cap al 1509, però aviat van perdre-hi interès en benefici d'altres àrees més pròsperes. L'any 1655 els anglesos, amb Cromwell, van atacar Jamaica i la van prendre.

Els espanyols ja hi havien dut esclaus africans i els anglesos van continuar important-ne per treballar a les plantacions de sucre. El 1734, els esclaus ja representaven el 92% de la població total. Probablement va ser durant aquesta època que va emergir el crioll de base anglesa.

Malgrat que Jamaica és un país independent des del 1962, encara hi perviu una situació sociolingüística, heretada de l'època colonial, en què la llengua està lligada a l'estratificació social. Les variants més allunyades de l'anglès són les que tenen menys prestigi. El crioll és la primera llengua de la major part de la població, mentre que l'anglès és la primera llengua d'una minoria. En general, l'anglès s'aprèn a l'escola, perquè és l'única llengua d'ensenyament, i a través dels mitjans de comunicació (tot i que el crioll té certa presència a la ràdio i a la televisió).

Malgrat que hi ha un sistema d'escriptura normativitzat en crioll de Jamaica, la major part de la població escriu en anglès.
crioll anglès de Montserrat crioll anglès de Montserrat

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Montserrat
  • de  Montserrat-Kreol
  • de  Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • de  Montserrat Creole English sin. compl.
  • en  Montserrat Creole English
  • en  Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • en  Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • en  Montserrat Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Montserrat
  • es  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • es  montserrat creole english sin. compl.
  • eu  montserrat Ingelesean kreolera
  • eu  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • eu  montserrat creole english sin. compl.
  • fr  créole anglais de Montserrat
  • fr  créole anglais caribéen des Îles-sous-le-Vent sin. compl.
  • fr  leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • fr  montserrat Creole English sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Montserrat
  • gl  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • gl  montserrat creole english sin. compl.
  • it  creolo inglese di Montserrat
  • it  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • it  montserrat creole english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Montserrat
  • nl  Engels-Creools van Montserrat sin. compl.
  • nl  Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • nl  Montserrat Creole English sin. compl.
  • pt  crioulo inglês da Montserrat
  • pt  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • pt  montserrat creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Montserrat>

Definició
Montserrat forma part de les illes Leward, juntament amb Anguilla, Antigua, Barbuda, Saint Christopher (o Saint Kitts) i Nevis. En totes aquestes illes, colònies britàniques des del segle XVII, s'hi parlen criolls de base anglesa estretament relacionats i molt propers lingüísticament; algunes fonts parlen, de fet, d'un únic crioll de les illes Leward.

Cristòfor Colom va descobrir l'Illa el 1493 i li va donar el nom de Montserrat en record de la muntanya catalana. Els espanyols no van colonitzar-la, però. Van ser anglesos i irlandesos els qui s'hi van instal·lar a partir de 1632. Ha continuat sota jurisdicció britànica fins a l'actualitat, excepte alguns períodes en què va estar sota domini francès. El 1962 la població de Montserrat va decicir en referèndum que l'illa continués vinculada al Regne Unit com a territori d'ultramar.

Més del 95% de la població de Montserrat parla el crioll anglès com a primera llengua. L'anglès, parlat tan sols per un 2,5% de la població, funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa al usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.

El 1987 la població de Montserrat era de més de 12.000 persones. L'erupció del volcà Soufriere el 1995 va provocar destrosses importants, especialment al sud de l'illa. Com a conseqüència, dos terços de la població va abandonar Montserrat i la major part es va establir al Regne Unit.
crioll anglès de Panamà crioll anglès de Panamà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Panamà
  • cod  panamanian Creole English
  • ar  كريول انجليزي في باناما
  • cy  Creoliaith Saesneg Panama
  • de  Panamaisches Kreolenglisch
  • en  Panamanian Creole English
  • es  criollo inglés de Panamá
  • eu  ingeles oinarriko Panamako kreolera
  • fr  créole anglais du Panama
  • gn  krióllo ingles Panama-gua
  • gn  krióllo oñembohapóva ingles rehe sin. compl.
  • it  creolo inglese del Panamá
  • ja  パナマの英語系クレオ-ル語
  • nl  Engels Creools uit Panama
  • pt  crioulo inglês do Panamá
  • ru  Панамский креольский язык на английской основе
  • zh  巴拿马克里奥尔英语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Panamà>

Definició
El crioll anglès de Panamà és el resultat de la immigració de mà d'obra procedent de diversos llocs del Carib anglès (els grups majoritaris eren els procedents de Jamaica i Barbados). És a dir que aquest crioll no es va originar a Panamà, sinó que diferents varietats de crioll anglès van ser dutes per aquests immigrants, que ja les parlaven com a primera llengua, durant els segles XIX i XX.

Alguns autors parlen més aviat de varietats diferents de crioll anglès a Panamà. A la regió de Bocas del Toro, una regió relativament aïllada de la resta del país, es parla una variant amb trets lingüístics específics, que té el seu origen en unes circumstàncies històriques diferents: el primer contacte amb variants de crioll anglès en aquesta zona es va produir amb l'arribada d'esclaus que van dur colons angloparlants de San Andrés i Providencia a començament del segle XIX. Posteriorment, a final del segle XIX i començament del XX, van arribar-hi immigrants caribenys, especialment de l'àrea de Jamaica, per treballar en les plantacions de bananes.

D'una altra banda, s'ha fet referència a una altra variant dialectal parlada a Puerto Armuelles, però no ha estat investigada fins al moment. No hi ha, de fet, gaire documentació sobre les comunitats criolles de Panamà en general.
crioll anglès de Tobago crioll anglès de Tobago

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Tobago
  • de  Tobagonian Creole Englisch
  • en  Tobago English Creole
  • es  criollo inglés de Tobago
  • eu  tobago Ingelesean kreolera
  • fr  créole anglais de Tobago
  • fr  créole anglais tobagodien sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Tobago
  • it  creolo inglese di Tobago
  • nl  Creools Engels op Tobago
  • nl  Engels-Creools van Tobago sin. compl.
  • nl  Tobagonees Engels-Creools sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de Tobago

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>

Definició
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.

Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'Illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.

Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823 l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.

A Tobago es parla aparentment un crioll de base anglesa. No és del tot clar si es tracta d'una llengua independent o d'una variant del crioll anglès o variant local d'anglès de Trinitat, potser més conservadora pel que fa als trets criolls. La informació sobre la llengua de Trinitat també és bastant confusa. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. D'altres fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll.

A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc. A Trinitat encara hi ha uns pocs parlants del crioll de base francesa.

Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
crioll anglès de Trinitat crioll anglès de Trinitat

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Trinitat
  • de  Trinidadian Creole Englisch
  • en  Trinidad English Creole
  • en  Black English sin. compl.
  • en  Black English sin. compl.
  • en  Broken English sin. compl.
  • en  broken english sin. compl.
  • en  English Dialect sin. compl.
  • en  english dialect sin. compl.
  • en  English Trini sin. compl.
  • en  English trini sin. compl.
  • en  Trinidad Vernacular English sin. compl.
  • en  trinidad vernacular english sin. compl.
  • en  Trinidanian Creole English sin. compl.
  • en  trinidanian Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Trinitat
  • es  black english sin. compl.
  • es  broken english sin. compl.
  • es  english dialect sin. compl.
  • es  english trini sin. compl.
  • es  trinidad vernacular english sin. compl.
  • es  trinidanian creole english sin. compl.
  • eu  trinidad ingelesean kreolera
  • eu  black english sin. compl.
  • eu  broken english sin. compl.
  • eu  english dialect sin. compl.
  • eu  english trini sin. compl.
  • eu  trinidad vernacular english sin. compl.
  • eu  trinidanian creole english sin. compl.
  • fr  créole anglais de Trinité
  • fr  anglais des Noirs sin. compl.
  • fr  broken English sin. compl.
  • fr  english dialect sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Trinitat
  • gl  black english sin. compl.
  • gl  broken english sin. compl.
  • gl  english dialect sin. compl.
  • gl  english trini sin. compl.
  • gl  trinidad vernacular english sin. compl.
  • gl  trinidanian creole english sin. compl.
  • it  creolo inglese di Trinidad
  • it  black english sin. compl.
  • it  broken english sin. compl.
  • it  english dialect sin. compl.
  • it  english trini sin. compl.
  • it  trinidad vernacular english sin. compl.
  • it  trinidanian creole english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Trinidad
  • nl  Broken English sin. compl.
  • nl  Engels-Creools van Trinidad sin. compl.
  • nl  English dialect sin. compl.
  • nl  Trinidadiaans Engels-Creools sin. compl.
  • pt  crioulo inglês da Trinitat
  • pt  black english sin. compl.
  • pt  broken english sin. compl.
  • pt  english dialect sin. compl.
  • pt  english trini sin. compl.
  • pt  trinidad vernacular english sin. compl.
  • pt  trinidanian creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>

Definició
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.

Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.

Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.

Com hem vist, a Trinitat es va desenvolupar un crioll de base francesa, que encara conserva uns pocs parlants, i un crioll de base anglesa. La informació sobre aquest darrer crioll no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.

A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.

Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.