Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "triell" dins totes les àrees temàtiques

crioll capverdià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca crioll capverdià
ca capverdià sin. compl.
ca crioulo sin. compl.
ca kabuverdianu sin. compl.
ca kriolu sin. compl.
cod kabuverdianu
ar كريول الرأس الأخضر
cy Creoliaith Cabo Verde
cy Capverdià sin. compl.
cy Crioulo sin. compl.
cy Kabuverdianu sin. compl.
cy Kriolu sin. compl.
de Kapverdisches Kreol
de Crioulo Cabo-Verdiano sin. compl.
de Kabuverdianu sin. compl.
de Kapverdisch sin. compl.
de Kriolu sin. compl.
en Cape Verdean Creole
en Caboverdiano sin. compl.
en Cabuverdiánu sin. compl.
en Cape Verdean sin. compl.
en Creole sin. compl.
en Kabuverdianu sin. compl.
es criollo caboverdiano
es caboverdiano sin. compl.
es crioulo sin. compl.
es kabuverdianu sin. compl.
es kriolu sin. compl.
eu cabo Verdeko kreolera
eu crioulo sin. compl.
eu kabuverdianu sin. compl.
eu kriolu sin. compl.
fr créole capverdien
fr capverdien sin. compl.
fr crioulo sin. compl.
fr kabuverdianu sin. compl.
fr kriolu sin. compl.
fr langue capverdienne sin. compl.
gl crioulo caboverdiano
gl caboverdiano sin. compl.
gl crioulo sin. compl.
gl kabuverdianu sin. compl.
gl kriolu sin. compl.
gn krióllo Kavoverdiáno
gn kabuverdianu sin. compl.
gn kavoverdiáno sin. compl.
gn kriolu sin. compl.
gn krioulo sin. compl.
it creolo capoverdiano
it creolo sin. compl.
it kabuverdianu sin. compl.
it kriolu capoverdiano sin. compl.
ja カ－ボベルデのクレオ－ル語
ja クレオ－ル語 sin. compl.
nl Kaapverdisch Creools
nl Crioulo sin. compl.
nl Kaapverdiaans sin. compl.
nl Kabuverdianu sin. compl.
nl Kriolu sin. compl.
pt crioulo cabo-verdiano
pt caboverdiano sin. compl.
pt crioulo sin. compl.
pt kabuverdianu sin. compl.
pt kriolu sin. compl.
ru Креольский язык Кабо-Верде
zh 佛得角克里奥尔语
zh 克里奥尔、佛得角语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Definició

A més dels parlants que té la llengua a Cap Verd, on és la primera llengua de la gran majoria de població, n'hi ha prop de 600.000 més que el parlen com a segona llengua a Angola, el Brasil, Guinea Bissau, Portugal i el Senegal. És el crioll de base portuguesa amb més parlants.

L'illa de Santiago va ser ocupada pels portuguesos al segle XV. La nova llengua criolla es va començar a gestar en aquell moment.

Les diverses illes de l'arxipèlag de Cap Verd han desenvolupat la seva pròpia variant de crioll. Els especialistes agrupen aquestes variants en dos grups dialectals principals: el meridional o grup de Sotavento (que inclou les varietats de Brava, Fogo, Santiago i Maio) i el septentrional o grup de Barlovento (que inclou les de Boa Vista, Sal, São Nicolau, São Vicente i Santo Antâo).

No existeix un estàndard de la llengua, és a dir, encara no ha estat codificada. Es treballa en l'elaboració d'una normativa per al bloc dialectal de Sotavento i una altra per al de Barlovento.

crioll d'Haití

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca crioll d'Haití
cod kreyol
ar كريول هايتي
ar أيسيين sin. compl.
cy Creoliaith Haití
cy Aiysyen sin. compl.
de Haitianisch
de Aiysyen sin. compl.
de Haiti-Kreol sin. compl.
de Kreyól sin. compl.
en Haitian Creole
en Aiysyen sin. compl.
en Kreyol sin. compl.
es criollo de Haití
es aiysyen sin. compl.
eu haitiko kreolera
eu aiysyen sin. compl.
fr créole d'Haïti
fr aiysyen sin. compl.
gn krióllo Aiti-gua
gn aiysyen sin. compl.
it creolo di Haiti
it aiysyen sin. compl.
ja ハイチのクレオ－ル語
ja クレヨル・アイシアン語 sin. compl.
nl Creools van Haïti
pt crioulo do Haiti
pt ayisyen sin. compl.
ru Гаитянский креольский язык
ru Аисьен sin. compl.
ru Креоль sin. compl.
zh 海地克里奥尔语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Haití>

Definició

El d'Haití és el crioll del Carib amb més parlants, entre sis i set milions. És la llengua materna de pràcticament tota la població d'Haití, mentre que el francès, la llengua oficial, és tot just la llengua d'una petita minoria.

Originàriament l'illa de la Hispaniola estava poblada per amerindis arawaks i caribs. Els espanyols, els primers a arribar-hi, els van sotmetre a treballs forçats per a extreure or de les mines. En menys de vint-i-cinc anys van acabar amb la població autòctona i van començar a dur esclaus africans per reemplaçar-la. Cap a 1545 l'or va començar a escassejar a la part occidental de l'illa i els espanyols es van concentrar en la part oriental. Aleshores s'hi van establir els francesos, que van importar molts més esclaus i van establir-hi plantacions. És en aquest context que el crioll haitià es va desenvolupar.

Haití va ser un dels primers països americans, després dels Estats Units, a declarar la independència, el 1804, després que la població esclava d'origen africà es revoltés contra la metròpoli. Després de la independència, l'aïllament respecte de França va ser gairebé complet. Una elit local va adoptar el francès, una variant més o menys influïda pel crioll, com a marca de la seva identitat social, i el francès va esdevenir la llengua oficial del país (del govern, de l'educació i de la justícia). Aquest fet ajudava a mantenir el poder de l'elit, ja que la resta de la població no parlava francès. Només els infants d'aquest grup minoritari adquirien totes dues llengües a casa i perfeccionaven el francès a l'escola. D'aquesta manera es va mantenir la transmissió del francès després de la independència, malgrat la manca de contacte amb població francòfona.

Ferguson va utilitzar com a exemple la situació d'Haití per a definir el concepte de diglòssia. Posteriorment s'ha qüestionat que es pugui parlar de diglòssia a Haití, atès que el francès és parlat únicament per un 5% de la població, entre d'altres arguments.

Des dels anys 80 del segle XX el prestigi del crioll ha anat a augmentant: ha començat a ser usat en publicacions religioses i polítiques, i fins i tot en discursos presidencials. El govern, per mirar de combatre l'elevada taxa d'analfabetisme, el 1979 va establir que el crioll fos utilitzat com a llengua d'ensenyament els quatre primers anys d'escolarització. Pel que fa a l'escriptura, després d'un cert debat sobre la proximitat o no a l'ortografia francesa que havia de tenir, un equip de lingüistes de la Universitat de París va proposar una solució de compromís, que fou adoptada el 1980 pel Ministeri d'Educació d'Haití com a ortografia oficial. El crioll haitià té una rica tradició literària iniciada a començament del segle XIX.

Es poden distingir tres variants dialectals; la del nord, que inclou Cap-Haïtien; la central, que inclou la capital, Port-au-Prince, i la del sud. La variant amb més prestigi és la de la capital, de manera que alguns haitians parlen el seu dialecte natiu i també el de Port-au-Prince.

L'emigració haitiana, a causa de la pobresa i de la situació convulsa del país, ha estat molt important durant les darreres dècades. Trobem comunitats haitianes a les Bahames, la Guaiana francesa, Miami, Nova York, Montreal, França, etc.

crioll de Guadeloupe

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca crioll de Guadeloupe
ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
ca patois sin. compl.
ca patois français sin. compl.
ca patwa sin. compl.
de Antillen-Kreolisch
de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
en Lesser Antillean Creole French
en Créole franco-antillais sin. compl.
en créole martiniquais sin. compl.
en kreyol sin. compl.
en lesser antillean creole french sin. compl.
en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
es criollo de la Guadeloupe
es créole franco-antillais sin. compl.
es créole guadeloupéen sin. compl.
es créole martiniquais sin. compl.
es criollo de base francesa sin. compl.
es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
es lesser Antillean Creole French sin. compl.
eu guadeloupe Kreolera
eu créole franco-antillais sin. compl.
eu créole guadeloupéen sin. compl.
eu créole martiniquais sin. compl.
eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
fr créole guadeloupéen
fr créole de la Guadeloupe sin. compl.
fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
fr créole franco-antillais sin. compl.
fr créole franco-antillais sin. compl.
fr créole guadeloupéen sin. compl.
fr créole martiniquais sin. compl.
fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
gl crioulo da Guadeloupe
gl créole franco-antillais sin. compl.
gl créole guadeloupéen sin. compl.
gl créole martiniquais sin. compl.
gl crioulo de base francesa sin. compl.
gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
it creolo della Guadeloupe
it créole franco-antillais sin. compl.
it créole guadeloupéen sin. compl.
it créole martiniquais sin. compl.
it creolo di base francesa sin. compl.
it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
it lesser Antillean Creole French sin. compl.
nl Creools Frans op Guadeloupe
nl Frans-Creools van Guadeloupe sin. compl.
nl Guadeloups Creools sin. compl.
nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
pt crioulo da Guadeloupe
pt créole franco-antillais sin. compl.
pt créole guadeloupéen sin. compl.
pt créole martiniquais sin. compl.
pt crioulo de base francesa sin. compl.
pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
pt lesser Antillean Creole French sin. compl.

<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Guadeloupe>

Definició

El crioll francès de la Martinica i Guadeloupe es considera la mateixa llengua que les variants parlades a Trinitat i a les illes Windward, Grenada, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. En la variant d'aquestes illes de les Antilles franceses no s'hi troba, però, la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.

L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.

L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.

El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.

El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.

A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.

També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.

crioll de Martinica

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca crioll de Martinica
ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
de Antillen-Kreolisch
de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
en Créole franco-antillais
en créole guadeloupéen sin. compl.
en créole martiniquais sin. compl.
en criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
es criollo de la Martinica
es créole franco-antillais sin. compl.
es créole guadeloupéen sin. compl.
es créole martiniquais sin. compl.
es criollo de base francesa sin. compl.
es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
es lesser Antillean Creole French sin. compl.
eu martinica Kreolera
eu créole franco-antillais sin. compl.
eu créole guadeloupéen sin. compl.
eu créole martiniquais sin. compl.
eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
fr créole martiniquais
fr créole de la Martinique sin. compl.
fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
fr créole franco-antillais sin. compl.
fr créole franco-antillais sin. compl.
fr créole guadeloupéen sin. compl.
fr créole martiniquais sin. compl.
fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
fr patois français sin. compl.
gl crioulo da Martinica
gl créole franco-antillais sin. compl.
gl créole guadeloupéen sin. compl.
gl créole martiniquais sin. compl.
gl crioulo de base francesa sin. compl.
gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
it creolo della Martinica
it créole franco-antillais sin. compl.
it créole guadeloupéen sin. compl.
it créole martiniquais sin. compl.
it creolo di base francesa sin. compl.
it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
it lesser Antillean Creole French sin. compl.
nl Creools Frans op Martinique
nl Frans-Creools van Martinique sin. compl.
nl Guadeloups Creools sin. compl.
nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
pt crioulo da Martinica
pt créole franco-antillais sin. compl.
pt créole guadeloupéen sin. compl.
pt créole martiniquais sin. compl.
pt crioulo de base francesa sin. compl.
pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
pt lesser Antillean Creole French sin. compl.

<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Martinica>

Definició

crioll de Rama Cay

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca crioll de Rama Cay
cod rama Cay Creole
ar كريول دي راما كاي
cy Creoliaith Rama Cay
de Rama-Cay-Kreolisch
en Rama Cay Creole
es criollo de Rama Cay
eu rama Cayko kreolera
fr créole de Rama Cay
gn krióllo Ráma Kái-gua
it creolo di Rama Cay
ja ラマ・カイのクレオ－ル語
nl Rama Cay Creools
pt crioulo de Rama Cay
ru Креольский язык острова Рам-Ки
zh 拉玛凯克里奥尔语

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Nicaragua>

Definició

Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa de Rama Cay per convertir la comunitat ameríndia rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el crioll de la costa de Los Mosquitos.

El crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del crioll de la costa de Los Mosquitos recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquesta llengua, molt poc estudiada, s'hauria anat aproximant els darrers anys al crioll de la costa de Los Mosquitos, o bé estaria sent substituït pel mateix crioll de la costa de Los Mosquitos.

crioll francès de Dominica

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca crioll francès de Dominica
ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
ca patois sin. compl.
ca patwa sin. compl.
cod kwèyòl
de Dominican Creole French
de Antillen-Kreolisch sin. compl.
en Dominican Creole French
en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
en patois sin. compl.
en patwa sin. compl.
es criollo francés de Dominica
es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
es patois sin. compl.
es patwa sin. compl.
eu dominica Frantses jatorriko kreolera
eu patois sin. compl.
eu patwa sin. compl.
fr créole français dominicain
fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
gl crioulo francés de las pequeñas Antillas
gl patois sin. compl.
gl patwa sin. compl.
it creolo francese di Dominica
it creolo francese delle Piccole Antille sin. compl.
it patois sin. compl.
it patwa sin. compl.
nl Creools Frans op de Dominicaanse Republiek
nl Frans-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
nl Haïtiaans Creools sin. compl.
pt crioulo francês da Dominica
pt crioulo francês das pequenas Antilhas sin. compl.
pt patois sin. compl.
pt patwa sin. compl.

<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Dominica>

Definició

El crioll francès de Dominica es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès, i també a Trinitat. Aquest crioll es considera igualment la mateixa llengua que el crioll francès de la Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.

Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.

El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.

Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.

crioll francès de Grenada

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca crioll francès de Grenada
ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
de Grenada-Kreolisch
de Antillen-Kreolisch sin. compl.
de Grenadian Creole French sin. compl.
en Grenadian Creole French
en Creole franco-antillais sin. compl.
en Grenadian Creole French sin. compl.
en lesser antillean creole french sin. compl.
en lesser antillean creole french sin. compl.
en Patois français sin. compl.
es crioll francés de Grenada
es creole franco-antillais sin. compl.
es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
es grenadian Creole French sin. compl.
es lesser antillean creole french sin. compl.
es patois français sin. compl.
eu grenada Frantses jatorriko kreolera
eu creole franco-antillais sin. compl.
eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
eu grenadian Creole French sin. compl.
eu lesser antillean creole french sin. compl.
eu patois français sin. compl.
fr créole français de Grenade
fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
fr créole français grenadien sin. compl.
fr créole franco-antillais sin. compl.
fr grenadian Creole French sin. compl.
fr patois français sin. compl.
gl crioll francés de Grenada
gl creole franco-antillais sin. compl.
gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
gl grenadian Creole French sin. compl.
gl lesser antillean creole french sin. compl.
gl patois français sin. compl.
it crioll francese di Grenada
it creole franco-antillais sin. compl.
it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
it grenadian Creole French sin. compl.
it lesser antillean creole french sin. compl.
it patois français sin. compl.
nl Creools Frans op Grenada
nl Frans-Creools van Grenada sin. compl.
nl Grenadian Creole French sin. compl.
pt crioll francês da Grenada
pt creole franco-antillais sin. compl.
pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
pt grenadian Creole French sin. compl.
pt lesser antillean creole french sin. compl.
pt patois français sin. compl.

<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Grenada>

Definició

Grenada forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Dominica, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.

El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus, s'hi va desenvolupar també un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.

El crioll de base francesa de Grenada es considera una variant d'un crioll parlat també a Trinitat i a les illes Windward, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.

Actualment el crioll de base francesa de Grenada es troba en procés de substitució lingüística. És viu únicament en algunes zones rurals i tan sols té parlants adults. El crioll anglès de Grenada és la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral l'ús del crioll anglès és força més habitual en qualsevol context. Aquest crioll presenta certa influència del crioll francès.

crioll francès de Louisiana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca crioll francès de Louisiana
cod kréyol La Lwizyà
cod kreyol Lwiziyen
cy Creoliaith Ffrangeg Louisiana
de Louisiana Kreolisch
en Louisiana Creole French
en Gombo sin. compl.
en Gumbo Creole sin. compl.
en Louisiana sin. compl.
en Louisiana Creole sin. compl.
en Negro French sin. compl.
es criollo francés de Luisiana
fr créole louisianais
fr créole de louisiane sin. compl.
fr créole français de louisiane sin. compl.
gl crioulo francés de Louisiana
gn krióllo Franses Louisiana-gua
it creolo francese della Louisiana
it créole louisianais sin. compl.
pt crioulo francês da Luisiana
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

A la zona sud-occidental de Louisiana hi ha aproximadament mig milió de persones de parla francesa i, d'aquestes, entre 60.000 i 80.000 parlen una varietat criollitzada del francès. Com que el terme creole en l'ús local fa referència a la població blanca i la varietat criolla és parlada fonamentalment per població afroamericana (tot i que no exclusivament), aquesta llengua se sol anomenar amb la denominació despectiva Negro French, 'francès negre'.

El crioll francès de Louisiana i el cajun, una varietat regional del francès que es va importar del Canadà durant el segle XVIII i que parla actualment la població rural blanca, s'han influït mútuament. Com a resultat, s'ha creat un contínuum lingüístic amb força variació interna que també presenta influència de l'anglès.

Els parlants del crioll de Louisiana es concentren a la zona sud-oest de Louisiana, especialment a St. Martin Parish, New Roads i Edgard. També hi ha parlants d'aquest crioll al sud-est de Texas (a Houston, Port Arthur, Beaumont, Galveston), a l'àrea de Chicago i sobretot a Califòrnia (comtats de Los Angeles, San Diego i San Bernardino, i a la zona nord: a Alameda, Sacramento, San Francisco, etc.), on podria haver-hi actualment més parlants que no pas a Louisiana. La població jove tendeix a parlar més en anglès que en el crioll francès de Louisiana.

crioll francès de Trinitat

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca crioll francès de Trinitat
ca francès de les Petites Antilles sin. compl.
ca patois sin. compl.
ca patwa sin. compl.
de Trinidad-French-Kreolisch
de Antillen-Kreolisch sin. compl.
de Trinidadian Creole French sin. compl.
en Trinidad French Creole
en Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
en Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
en creole french sin. compl.
en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
en lesser antillean creole french sin. compl.
en patois sin. compl.
en patwa sin. compl.
en Trinidanian Creole French sin. compl.
es crioll francés de Trinitat
es commonwealth antillean creole french sin. compl.
es creole french sin. compl.
es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
es lesser antillean creole french sin. compl.
es patois sin. compl.
es patwa sin. compl.
eu trinidad Frantses jatorriko kreolera
eu commonwealth antillean creole french sin. compl.
eu creole french sin. compl.
eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
eu lesser antillean creole french sin. compl.
eu patois sin. compl.
eu patwa sin. compl.
fr créole français de Trinité
fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
fr french patois sin. compl.
fr patois trinidadien sin. compl.
fr trinidadian Creole French sin. compl.
gl crioll francés de Trinidad
gl commonwealth antillean creole french sin. compl.
gl creole french sin. compl.
gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
gl lesser antillean creole french sin. compl.
gl patois sin. compl.
gl patwa sin. compl.
it crioll francese di Trinitat
it commonwealth antillean creole french sin. compl.
it creole french sin. compl.
it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
it lesser antillean creole french sin. compl.
it patois sin. compl.
it patwa sin. compl.
nl Creools Frans op Trinidad
nl Frans-Creools van Trinidad sin. compl.
nl French patois sin. compl.
nl Trinidadian Creole French sin. compl.
pt crioll francês da Trinidad
pt commonwealth antillean creole french sin. compl.
pt creole french sin. compl.
pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
pt lesser antillean creole french sin. compl.
pt patois sin. compl.
pt patwa sin. compl.

<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>

Definició

Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.

Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.

Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.

El crioll de base francesa de Trinitat es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Dominica, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.

Actualment el crioll francès de Trinitat es troba en procés de substitució. Es manté tan sols en alguns illots lingüístics disseminats principalment per la zona nord de l'illa i ja només el parlen persones grans. Les dades sobre parlants difereixen molt segons les fonts: van des dels 300 fins als 3.800. Si bé aquesta variant s'ha vist molt influïda pel crioll anglès de Trinitat, al seu torn també ha deixat certa empremta en el crioll anglès.

Pel que fa al crioll anglès, la informació no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.

A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.

Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.

crioll guaianès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca crioll guaianès
ca crioulo sin. compl.
ca guyanais sin. compl.
ca karipuna sin. compl.
ca kheyol sin. compl.
cod kreol
ar كريولية غويانية
cy Creoliaith Gaiana
cy Crioulo sin. compl.
cy Guyanais sin. compl.
cy Karipuna sin. compl.
cy Kheyol sin. compl.
de Guyanisches Kreol
de Guyanesisch sin. compl.
de Karipuna sin. compl.
en Guianese Creole
en Guyanais sin. compl.
en Guyane Creole sin. compl.
en Karipuna sin. compl.
en Kheyol sin. compl.
es criollo guayanés
es crioulo sin. compl.
es guyanais sin. compl.
es karipuna sin. compl.
es kheyol sin. compl.
eu guyanako kreolera
eu crioulo sin. compl.
eu guyanais sin. compl.
eu karipuna sin. compl.
eu kheyol sin. compl.
fr créole guyanais
fr crioulo sin. compl.
fr guyanais sin. compl.
fr karipuna sin. compl.
fr kheyol sin. compl.
gl crioulo güianés
gl crioulo sin. compl.
gl güianais sin. compl.
gl karipuna sin. compl.
gl kheyol sin. compl.
gn krióllo Guajána-gua
gn gujanais sin. compl.
gn karipuna sin. compl.
gn khejol sin. compl.
gn krioulo sin. compl.
it creolo guyanese (base francese)
it crioulo sin. compl.
it guyanais sin. compl.
it karipuna sin. compl.
it kheyol sin. compl.
ja ギアナのクレオル語
ja ギアネ語 sin. compl.
ja ケヨル語 sin. compl.
ja カリプナ語 sin. compl.
ja クリウロ語 sin. compl.
nl Guyanees Creools
nl Crioulo sin. compl.
nl Guyanais sin. compl.
nl Karipuna sin. compl.
nl Kheyol sin. compl.
pt crioulo guianês
pt crioulo sin. compl.
pt guyanais sin. compl.
pt karipuna sin. compl.
pt kheyol sin. compl.
ru Гвианский креольский язык
ru Гвианский креоль sin. compl.
ru Хейоль sin. compl.
ru Карипуна sin. compl.
ru Гвианский sin. compl.
sw Guianese Creole
sw Crioulo sin. compl.
sw Guyanais sin. compl.
sw Karipuna sin. compl.
sw Kheyol sin. compl.
tmh Takriyult-taguyant
zh 圭亚那土生白人语
zh 克约尔 sin. compl.
zh 克里欧罗 sin. compl.
zh 卡里普纳 sin. compl.
zh 圭亚那依斯 sin. compl.

<Criolls de base francesa d'Amèrica>, <Amèrica > Guaiana Francesa>

Definició

Aquest crioll de base francesa degué aparèixer a l'Île de Cayenne vers el 1700 en el context de l'esclavatge. Té una tradició literària força antiga, que s'inicia amb la novel·la Atipa, apareguda el 1885 amb una ortografia propera al francès. La producció literària actual, força important, s'escriu majoritàriament amb una ortografia normalitzada.

El karipuna és parlat per amerindis, els avantpassats dels quals sembla que eren parlants de llengües tupís, que adoptaren com a primera llengua el crioll guaianès a mitjan segle XIX. No és gaire clar com ni per què es va produir aquesta substitució lingüística en una zona on no hi havia massa parlants del crioll de base francesa. Tampoc és clar per què s'anomenen karipunes, un mot carib, si parlaven una llengua tupí.