isanzu
isanzu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca isanzu
- ca kinyihanzu sin. compl.
- ca kinyisanzu sin. compl.
- ar إيسانزو
- cy Isanzu
- cy Kinyihanzu sin. compl.
- cy Kinyisanzu sin. compl.
- de Isanzu
- de Kinyihanzu sin. compl.
- de Kinyisanzu sin. compl.
- en Isanzu
- en Kinyihanzu sin. compl.
- en Kinyisanzu sin. compl.
- es isanzu
- es kinyihanzu sin. compl.
- es kinyisanzu sin. compl.
- eu isanzuera
- eu isanzu sin. compl.
- eu kinyihanzu sin. compl.
- eu kinyisanzu sin. compl.
- fr isanzu
- fr kinyihanzu sin. compl.
- fr kinyisanzu sin. compl.
- gl isanzu
- gl kinyihanzu sin. compl.
- gl kinyisanzu sin. compl.
- gn isansu
- gn kinyihansu sin. compl.
- gn kinyisansu sin. compl.
- it isanzu
- it kinyihanzu sin. compl.
- it kinyisanzu sin. compl.
- pt isanzu
- pt kinyihanzu sin. compl.
- pt kinyisanzu sin. compl.
- tmh Tisanzut
- tmh Kinyihanzu sin. compl.
- tmh kinyisanzu sin. compl.
- zh 伊桑祖语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El territori lingüístic de l'isanzu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou l'isanzu i el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
L'isanzu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
L'isanzu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
iwa
iwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zàmbia
- ca iwa
- de Mwanga
- de Iwa sin. compl.
- en Iwa
- es iwa
- eu iwa
- fr iwa
- gl iwa
- it iwa
- nl Iwa
- pt iwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zàmbia
Definició
L'iwa és lingüísticament proper al nyamwanga i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
L'iwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
L'iwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
jiji
jiji
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca jiji
- de Jiji
- en Jiji
- es jiji
- eu jiji
- fr jiji
- gl jiji
- it jiji
- nl Jiji
- pt jiji
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup ètnic jiji se situa a l'oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels jijis trobem els has, un dels grups ètnics més nombrosos de Tanzània (1.000.000 de persones aproximadament). Segons alguns autors, el jiji no existeix com a llengua diferenciada i els jiji parlen una varietat de la llengua ha.
Els parlants de jiji generalment són bilingües jiji-suahili. El suahili és la llengua dominant, és utilitzada en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del jiji sovint queda reduït a l'entorn familiar i les pràctiques culturals.
El jiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de jiji generalment són bilingües jiji-suahili. El suahili és la llengua dominant, és utilitzada en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del jiji sovint queda reduït a l'entorn familiar i les pràctiques culturals.
El jiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
jita
jita
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca jita
- ca echijita sin. compl.
- ca ecijita sin. compl.
- ca kijita sin. compl.
- ar جيتا
- cy Jita
- cy Echijita sin. compl.
- cy Ecijita sin. compl.
- cy Kijita sin. compl.
- de Jita
- de Echijita sin. compl.
- de Ecijita sin. compl.
- de Kijita sin. compl.
- en Jita
- en Echijita sin. compl.
- en Ecijita sin. compl.
- en Kijita sin. compl.
- es jita
- es echijita sin. compl.
- es ecijita sin. compl.
- es kijita sin. compl.
- eu jitera
- eu echijita sin. compl.
- eu ecijita sin. compl.
- eu jita sin. compl.
- eu kijita sin. compl.
- fr jita
- fr echijita sin. compl.
- fr ecijita sin. compl.
- fr kijita sin. compl.
- gl jita
- gl echijita sin. compl.
- gl ecijita sin. compl.
- gl kijita sin. compl.
- gn jita
- gn echijita sin. compl.
- gn ecijita sin. compl.
- gn kijita sin. compl.
- it jita
- it echijita sin. compl.
- it ecijita sin. compl.
- it kijita sin. compl.
- pt jita
- pt echijita sin. compl.
- pt ecijita sin. compl.
- pt kijita sin. compl.
- tmh Tajitat
- tmh Echijita sin. compl.
- tmh ecijita sin. compl.
- tmh kijita sin. compl.
- zh 吉塔语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic jita és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Generalment, els parlants de jita tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en comunitats veïnes. Aquest és el cas dels jites, que han tingut una forta influència sobre els kerewes.
Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.
El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.
El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kagulu
kagulu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kagulu
- ca chikagulu sin. compl.
- ca chimegi sin. compl.
- ca kaguru sin. compl.
- ca kikaguru sin. compl.
- ca sagara septentrional sin. compl.
- de Kagulu
- de Chikagulu sin. compl.
- de Kaguru sin. compl.
- de Kigaguru sin. compl.
- de Kigalulu sin. compl.
- en Kagulu
- en Chikagulu sin. compl.
- en Chimegi sin. compl.
- en Kikaguru sin. compl.
- en Sagara septentrional sin. compl.
- es kagulu
- es chikagulu sin. compl.
- es chimegi sin. compl.
- es kikaguru sin. compl.
- es sagara septentrional sin. compl.
- eu kagulu
- eu chikagulu sin. compl.
- eu chimegi sin. compl.
- eu kikaguru sin. compl.
- eu sagara Iparraldekoa sin. compl.
- fr kagulu
- fr chikagulu sin. compl.
- fr kaguru sin. compl.
- fr kikaguru sin. compl.
- fr sagara septentrional sin. compl.
- gl kagulu
- gl chikagulu sin. compl.
- gl chimegi sin. compl.
- gl kikaguru sin. compl.
- gl sagara septentrional sin. compl.
- it kagulu
- it chikagulu sin. compl.
- it chimegi sin. compl.
- it kikaguru sin. compl.
- it sagara settentrionale sin. compl.
- nl Kagulu
- nl Chikagulu sin. compl.
- nl Kaguru sin. compl.
- nl Kikaguru sin. compl.
- pt kagulu
- pt chikagulu sin. compl.
- pt chimegi sin. compl.
- pt kikaguru sin. compl.
- pt sagara septentrional sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els kagulus són un grup etnolingüístic establert a la part est de Tanzània central, a uns 200 kilòmetres cap a l'interior de Dar es Salaam. Es tracta d'una zona accidentada amb muntanyes (anomenades Itumba), planes i un altiplà on viuen la majoria dels kagulus.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
kalong
kalong
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca kalong
- ca nuasue sin. compl.
- ca yambassa central sin. compl.
- ca yangben sin. compl.
- de Kalong
- de Nuasue sin. compl.
- de Yangben sin. compl.
- en Kalong
- en Central Yambasa sin. compl.
- en Nuasue sin. compl.
- en Yangben sin. compl.
- es kalong
- es nuasue sin. compl.
- es yambasa central sin. compl.
- es yangben sin. compl.
- eu kalong
- eu nuasue sin. compl.
- eu yambasa Erdialdekoa sin. compl.
- eu yangben sin. compl.
- fr yangben
- fr kalong sin. compl.
- fr nuasue sin. compl.
- fr yambassa central sin. compl.
- gl kalong
- gl nuasue sin. compl.
- gl yambasa central sin. compl.
- gl yangben sin. compl.
- it kalong
- it nuasue sin. compl.
- it yambasa centrale sin. compl.
- it yangben sin. compl.
- nl Kalong
- nl Nuasue sin. compl.
- nl Yangben sin. compl.
- pt kalong
- pt nuasue sin. compl.
- pt yambasa central sin. compl.
- pt yangben sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El kalong és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen a Bokito i Ombesa, al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, el mmala, l'elip, i el baca. Alguns autors consideren que el kalong, l'elip i el mmala són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.
El kalong també s'anomena yambassa central; aquesta denominació, però, inclou també el mmala i l'elip i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
El kalong també s'anomena yambassa central; aquesta denominació, però, inclou també el mmala i l'elip i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
kami
kami
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kami
- ca kikami sin. compl.
- de Kami
- de Kikami sin. compl.
- en Kami
- en Kikami sin. compl.
- es kami
- es kikami sin. compl.
- eu kami
- eu kikami sin. compl.
- fr kami
- fr kikami sin. compl.
- gl kami
- gl kikami sin. compl.
- it kami
- it kikami sin. compl.
- nl Kami
- nl Kikami sin. compl.
- pt kami
- pt kikami sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic kami se situa a l'est de Tanzània. Entre els grups veïns dels kamis trobem els zaramos, els kutus, els ndengerekos, i els rufijis.
Els parlants de kami generalment són bilingües kami-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kami queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kami s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikami. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakami, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de kami generalment són bilingües kami-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kami queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kami s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikami. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakami, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kara
kara
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kara
- ca regi sin. compl.
- cod regi
- ar كارا
- cy Kara
- cy Regi sin. compl.
- de Kara
- de Regi sin. compl.
- en Kara
- en Regi sin. compl.
- es kara
- es regi sin. compl.
- eu karera
- eu kara sin. compl.
- eu regi sin. compl.
- fr kara
- fr regi sin. compl.
- gl kara
- gl regi sin. compl.
- gn kara
- gn regi sin. compl.
- it kara
- it regi sin. compl.
- pt kara
- pt regi sin. compl.
- tmh Takarat
- tmh Regi sin. compl.
- zh 卡拉语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic kara és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Generalment, els parlants de kara tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kara s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El kara s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kerewe
kerewe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kerewe
- ca ekikerebe sin. compl.
- ca kakwere sin. compl.
- ca kerebe sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ar كيريوي
- cy Kerewe
- cy Ekikerebe sin. compl.
- cy Kakwere sin. compl.
- cy Kerebe sin. compl.
- cy Kwele sin. compl.
- cy Ng'were sin. compl.
- de Kerewe
- de Ekikerebe sin. compl.
- de Kakwere sin. compl.
- de Kerebe sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- de Ng'were sin. compl.
- en Kerewe
- en Ekikerebe sin. compl.
- en Kerebe sin. compl.
- en Kikerebe sin. compl.
- en Kikerewe sin. compl.
- es kerebe
- es ekikerebe sin. compl.
- es kakwere sin. compl.
- es kerewe sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'were sin. compl.
- eu kerewe
- eu ekikerebe sin. compl.
- eu kakwere sin. compl.
- eu kerebe sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'were sin. compl.
- fr kerewé
- fr ekikerebé sin. compl.
- fr kakweré sin. compl.
- fr kerebé sin. compl.
- fr kwelé sin. compl.
- fr ng'weré sin. compl.
- gl kerewe
- gl ekikerebe sin. compl.
- gl kakwere sin. compl.
- gl kerebe sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'were sin. compl.
- gn kereve
- gn ekikerebe sin. compl.
- gn kakwere sin. compl.
- gn kerebe sin. compl.
- gn kwele sin. compl.
- gn ng'were sin. compl.
- it kerewe
- it ekikerebe sin. compl.
- it kakwere sin. compl.
- it kerebe sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'were sin. compl.
- pt kerewe
- pt ekikerebe sin. compl.
- pt kakwere sin. compl.
- pt kerebe sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'were sin. compl.
- tmh Takiriwit
- tmh Ekikerebe sin. compl.
- tmh kakwere sin. compl.
- tmh kerebe sin. compl.
- tmh kwele sin. compl.
- tmh ng'were sin. compl.
- zh 科勒维语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els kerewes són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Són propers als sukumes, culturalment i lingüísticament. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels kerewes, que han rebut una forta influència dels jites.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kimbu
kimbu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kimbu
- ca ikibungu sin. compl.
- ca kikimbu sin. compl.
- ca yanzi sin. compl.
- ar كيمبو
- cy Kimbu
- cy Ikibungu sin. compl.
- cy Yanzi sin. compl.
- de Kimbu
- de Ikibungu sin. compl.
- de Yanzi sin. compl.
- en Kimbu
- en Ikibungu sin. compl.
- en Kikimbu sin. compl.
- en Yanzi sin. compl.
- es kimbu
- es ikibungu sin. compl.
- es yanzi sin. compl.
- eu kimbuera
- eu ikibungu sin. compl.
- eu yanzi sin. compl.
- fr kimbou
- fr ikibungu sin. compl.
- fr yanzi sin. compl.
- gl kimbu
- gl ikibungu sin. compl.
- gl yanzi sin. compl.
- gn kimbu
- gn ikibungu sin. compl.
- gn jansi sin. compl.
- it kimbu
- it ikibungu sin. compl.
- it yanzi sin. compl.
- ja キンブ語
- nl Kimbu
- nl Ikibungu sin. compl.
- nl Yanzi sin. compl.
- pt kimbu
- pt ikibungu sin. compl.
- pt yanzi sin. compl.
- ru Кимбу
- ru Янзи sin. compl.
- ru Икибунгу sin. compl.
- zh 津布语
- zh 伊基本固、延兹 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic kimbu se situa al centre-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels kimbus trobem els nyamwezis (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els konongos, els wungus, els rungwes i els sangus.
Els parlants de kimbu generalment parlen nyamwezi i/o suahili com a segona llengua: el kimbu s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el nyamwezi o el suahili (llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament).
El kimbu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikimbu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakimbu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de kimbu generalment parlen nyamwezi i/o suahili com a segona llengua: el kimbu s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el nyamwezi o el suahili (llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament).
El kimbu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikimbu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakimbu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
