ndebele del sud
ndebele del sud
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca ndebele del sud
- ca isindebele sin. compl.
- ca ndebele de Transvaal sin. compl.
- ca ndebele meridional sin. compl.
- ca ndzundza sin. compl.
- ca nrebele sin. compl.
- ar نديبلي الجنوبية
- cy Ndebele Deheuol
- cy Isindebele sin. compl.
- cy Ndebele Transvaal sin. compl.
- cy Ndzundza sin. compl.
- cy Nrebele sin. compl.
- de Süd-Ndebele
- de Isindebele sin. compl.
- de Südliches Ndebele sin. compl.
- de Transvaal-Ndebele sin. compl.
- en Southern Ndebele
- en Isindebele sin. compl.
- en Ndebele sin. compl.
- en Ndzundza sin. compl.
- en Nrebele sin. compl.
- en Transvaal Ndebele sin. compl.
- es endebele del sur
- es endebele de Transvaal sin. compl.
- es endebele meridional sin. compl.
- es isindebele sin. compl.
- es ndzundza sin. compl.
- es nrebele sin. compl.
- eu hegoaldeko ndebeleera
- eu isindebele sin. compl.
- eu ndebele de transvaal sin. compl.
- eu ndzundza sin. compl.
- eu nrebele sin. compl.
- fr ndébélé du Sud
- fr isindébélé sin. compl.
- fr ndébélé du Transvaal sin. compl.
- fr ndébélé méridional sin. compl.
- fr ndzundza sin. compl.
- fr nrébélé sin. compl.
- gl ndebele do sur
- gl isindebele sin. compl.
- gl ndebele de Transvaal sin. compl.
- gl ndebele meridional sin. compl.
- gl ndzundza sin. compl.
- gl nrebele sin. compl.
- gn ndevele ñembygua
- gn isindevele sin. compl.
- gn ndevele del sur sin. compl.
- gn ndevele Transvaal-gua sin. compl.
- gn ndsundsa sin. compl.
- gn nrevele sin. compl.
- it ndebele del sud
- it isindebele sin. compl.
- it ndebele del Transvaal sin. compl.
- it ndebele meridionale sin. compl.
- it ndzundza sin. compl.
- it nrebele sin. compl.
- pt ndebele do sul
- pt isindebele sin. compl.
- pt ndebele do Transvaal sin. compl.
- pt ndebele meridional sin. compl.
- pt ndzundza sin. compl.
- pt nrebele sin. compl.
- tmh Tandebelit n unzul
- tmh Isindebele sin. compl.
- tmh ndebele n Transvaal sin. compl.
- tmh ndebele tanzulant sin. compl.
- zh 南部恩德贝勒语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament l'1,5% de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua ndebele té, per tant, el nombre de parlants més baix de les onze llengües oficials d'aquest Estat.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ndendeule
ndendeule
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndendeule
- ca kindendeule sin. compl.
- ca kindendeuli sin. compl.
- ca ndendeuli sin. compl.
- de Ndendeule
- de Kindendeule sin. compl.
- de Kindendeuli sin. compl.
- de Ndendeuli sin. compl.
- en Ndendeule
- en Kindendeule sin. compl.
- en Kindendeuli sin. compl.
- en Ndendeuli sin. compl.
- es ndendeule
- es kindendeule sin. compl.
- es kindendeuli sin. compl.
- es ndendeuli sin. compl.
- eu ndendeule
- eu kindendeule sin. compl.
- eu kindendeuli sin. compl.
- eu ndendeuli sin. compl.
- fr ndendeule
- fr kindendeule sin. compl.
- fr kindendeuli sin. compl.
- fr ndendeuli sin. compl.
- gl ndendeule
- gl kindendeule sin. compl.
- gl kindendeuli sin. compl.
- gl ndendeuli sin. compl.
- it ndendeule
- it kindendeule sin. compl.
- it kindendeuli sin. compl.
- it ndendeuli sin. compl.
- nl Ndendeule
- nl Kindendeule sin. compl.
- nl Kindendeuli sin. compl.
- nl Ndendeuli sin. compl.
- pt ndendeule
- pt kindendeule sin. compl.
- pt kindendeuli sin. compl.
- pt ndendeuli sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic ndendeule se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels ndendeules trobem els benes, al nord-oest; els yaos, a l'est, i els ngonis (la llengua dels quals és lingüísticament propera al ndendeule), al sud i a l'oest.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndendeule rep altres denominacions, entre les quals kindendeule. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kindendeule, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandendeule, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndendeule rep altres denominacions, entre les quals kindendeule. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kindendeule, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandendeule, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ndengeleko
ndengeleko
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndengeleko
- ca kingengereko sin. compl.
- ca ndengereko sin. compl.
- ar ندينجليكو
- cy Ndengeleko
- cy Kingengereko sin. compl.
- cy Ndengereko sin. compl.
- de Ndengeleko
- de Kingengereko sin. compl.
- de Ndengereko sin. compl.
- en Ndengeleko
- en Kingengereko sin. compl.
- en Ndengereko sin. compl.
- es endenguereko
- es kingengereko sin. compl.
- es ndengeleko sin. compl.
- es ndengereko sin. compl.
- eu ndengereko
- eu kingengereko sin. compl.
- eu ndengeleko sin. compl.
- fr ndengeleko
- fr kingengereko sin. compl.
- fr ndengereko sin. compl.
- gl ndengeleko
- gl kingengereko sin. compl.
- gl ndengereko sin. compl.
- gn ndengeleko
- gn kingengereko sin. compl.
- gn ndengereko sin. compl.
- it ndengeleko
- it kingengereko sin. compl.
- it ndengereko sin. compl.
- pt ndengeleko
- pt kingengereko sin. compl.
- pt ndengereko sin. compl.
- tmh Tandengelekut
- tmh kingengereko sin. compl.
- tmh Ndengereko sin. compl.
- zh 恩登格勒克语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic ndengeleko se situa a la costa occidental de Tanzània. Els ndengelekos tenen un contacte intens amb d'altres grups etnolingüístics, com ara els zaramos, els matumbis, els ngindos, els makondes i els pogoros, i els matrimonis mixtos són habituals. La llengua d'interacció entre aquestes comunitats és el suahili, llengua dominant a la regió i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània. L'ús del ndengeleko ha quedat reduït bàsicament a l'entorn familiar.
La llengua ndengeleko s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ndengeleko és lingüísticament proper al matumbi, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
La llengua ndengeleko s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ndengeleko és lingüísticament proper al matumbi, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
ndonde
ndonde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndonde
- ca chindonde sin. compl.
- ca kimawanda sin. compl.
- ca mawanda sin. compl.
- ca ndomde sin. compl.
- ca ndonde hamba sin. compl.
- de Ndonde Hamba
- de Chindonde sin. compl.
- de Kimawanda sin. compl.
- de Mawanda sin. compl.
- en Ndonde
- en Chindonde sin. compl.
- en Kimawanda sin. compl.
- en Mawanda sin. compl.
- en Ndomde sin. compl.
- en Ndonde hamba sin. compl.
- es ndonde
- es chindonde sin. compl.
- es kimawanda sin. compl.
- es mawanda sin. compl.
- es ndomde sin. compl.
- es ndonde hamba sin. compl.
- eu ndonde
- eu chindonde sin. compl.
- eu kimawanda sin. compl.
- eu mawanda sin. compl.
- eu ndomde sin. compl.
- eu ndonde hamba sin. compl.
- fr ndonde
- fr chindonde sin. compl.
- fr kimawanda sin. compl.
- fr mawanda sin. compl.
- fr ndonde Hamba sin. compl.
- gl ndonde
- gl chindonde sin. compl.
- gl kimawanda sin. compl.
- gl mawanda sin. compl.
- gl ndomde sin. compl.
- gl ndonde hamba sin. compl.
- it ndonde
- it chindonde sin. compl.
- it kimawanda sin. compl.
- it mawanda sin. compl.
- it ndomde sin. compl.
- it ndonde hamba sin. compl.
- nl Ndonde
- nl Chindonde sin. compl.
- nl Kimawanda sin. compl.
- nl Mawanda sin. compl.
- nl Ndonde Hamba sin. compl.
- pt ndonde
- pt chindonde sin. compl.
- pt kimawanda sin. compl.
- pt mawanda sin. compl.
- pt ndomde sin. compl.
- pt ndonde hamba sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El ndonde es parla al sud-est de Tanzània, a prop de la frontera amb Moçambic, i és lingüísticament proper al makonde. De fet, alguns autors consideren que el ndonde no existeix com a llengua diferenciada: el nom ndonde significa 'parts més baixes (de l'altiplà)' i faria referència a un dialecte del makonde parlat a les zones més baixes de l'altiplà de Tanzània i Moçambic.
El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ngemba
ngemba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca ngemba
- ca megimba sin. compl.
- ca mogimba sin. compl.
- ca ngomba sin. compl.
- ca nguemba sin. compl.
- ar نغمبا
- cy Ngemba
- cy Megimba sin. compl.
- cy Mogimba sin. compl.
- cy Ngomba sin. compl.
- cy Nguemba sin. compl.
- de Ngemba
- de Megimba sin. compl.
- de Mogimba sin. compl.
- de Ngomba sin. compl.
- de Nguemba sin. compl.
- en Ngemba
- en Megimba sin. compl.
- en Mogimba sin. compl.
- en Ngomba sin. compl.
- en Nguemba sin. compl.
- es enguemba
- es megimba sin. compl.
- es mogimba sin. compl.
- es ngomba sin. compl.
- es nguemba sin. compl.
- eu negembera
- eu megimba sin. compl.
- eu mogimba sin. compl.
- eu ngomba sin. compl.
- eu nguemba sin. compl.
- fr ngemba
- fr megimba sin. compl.
- fr mogimba sin. compl.
- fr ngomba sin. compl.
- fr nguemba sin. compl.
- gl ngemba
- gl megimba sin. compl.
- gl mogimba sin. compl.
- gl ngomba sin. compl.
- gl nguemba sin. compl.
- gn enguémba
- gn megimba sin. compl.
- gn mogimba sin. compl.
- gn ngomba sin. compl.
- gn nguemba sin. compl.
- it ngemba
- it megimba sin. compl.
- it mogimba sin. compl.
- it ngomba sin. compl.
- it nguemba sin. compl.
- ja ンゲンバ語
- nl Ngemba
- nl Megimba sin. compl.
- nl Mogimba sin. compl.
- nl Ngomba sin. compl.
- nl Nguemba sin. compl.
- pt ngemba
- pt megimba sin. compl.
- pt mogimba sin. compl.
- pt ngomba sin. compl.
- pt nguemba sin. compl.
- ru Нгемба
- ru Нгомбе sin. compl.
- ru Мегимба sin. compl.
- ru Могимба sin. compl.
- ru Нгуемба sin. compl.
- zh 恩艮巴语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El ngemba constitueix un contínuum dialectal format per les varietats següents: bafut (68.000 parlants), bambili (14.000), awing (19.000), beba' (3.000), mankon, mundum, mendankwe-nkwen (23.050), bamukumbit (7.300) i pinyin (24.600). La mútua intel·ligibilitat entre les varietats esmentades és, en general, possible.
Els parlants de ngemba utilitzen també el pidgin anglès del Camerun, probablement la llengua més parlada del país, emprada com a llengua franca tant a les províncies anglòfones com a les francòfones.
Els parlants de ngemba utilitzen també el pidgin anglès del Camerun, probablement la llengua més parlada del país, emprada com a llengua franca tant a les províncies anglòfones com a les francòfones.
ngindo
ngindo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngindo
- ca kingindo sin. compl.
- ca magingo sin. compl.
- ca njindo sin. compl.
- de Ngindo
- de Kingindo sin. compl.
- de Magingo sin. compl.
- de Njindo sin. compl.
- en Ngindo
- en Kingindo sin. compl.
- en Magingo sin. compl.
- en Njindo sin. compl.
- es ngindo
- es kingindo sin. compl.
- es magingo sin. compl.
- es njindo sin. compl.
- eu ngindo
- eu kingindo sin. compl.
- eu magingo sin. compl.
- eu njindo sin. compl.
- fr ngindo
- fr kingindo sin. compl.
- fr magingo sin. compl.
- fr njindo sin. compl.
- gl ngindo
- gl kingindo sin. compl.
- gl magingo sin. compl.
- gl njindo sin. compl.
- it ngindo
- it kingindo sin. compl.
- it magingo sin. compl.
- it njindo sin. compl.
- nl Ngindo
- nl Kingindo sin. compl.
- nl Magingo sin. compl.
- nl Njindo sin. compl.
- pt ngindo
- pt kingindo sin. compl.
- pt magingo sin. compl.
- pt njindo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic ngindo se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels ngindos trobem els mweres, els pogoros i els yaos.
El ngindo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kingindo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangindo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El ngindo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kingindo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangindo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ngoni
ngoni
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca ngoni
- ca angoni sin. compl.
- ca chingoni sin. compl.
- ca kingoni sin. compl.
- ca kisutu sin. compl.
- ca sutu sin. compl.
- de Ngoni
- de Angoni sin. compl.
- de Chingoni sin. compl.
- de Kingoni sin. compl.
- en Ngoni
- en Angoni sin. compl.
- en Chingoni sin. compl.
- en Kingoni sin. compl.
- en Kisutu sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es ngoni
- es angoni sin. compl.
- es chingoni sin. compl.
- es kingoni sin. compl.
- es kisutu sin. compl.
- es sutu sin. compl.
- eu ngoni
- eu angoni sin. compl.
- eu chingoni sin. compl.
- eu kingoni sin. compl.
- eu kisutu sin. compl.
- eu sutu sin. compl.
- fr ngoni
- fr angoni sin. compl.
- fr chingoni sin. compl.
- fr kingoni sin. compl.
- gl ngoni
- gl angoni sin. compl.
- gl chingoni sin. compl.
- gl kingoni sin. compl.
- gl kisutu sin. compl.
- gl sutu sin. compl.
- it ngoni
- it angoni sin. compl.
- it chingoni sin. compl.
- it kingoni sin. compl.
- it kisutu sin. compl.
- it sutu sin. compl.
- nl Ngoni
- nl Angoni sin. compl.
- nl Chingoni sin. compl.
- nl Kingoni sin. compl.
- pt ngoni
- pt angoni sin. compl.
- pt chingoni sin. compl.
- pt kingoni sin. compl.
- pt kisutu sin. compl.
- pt sutu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definició
Els ngonis són un dels grups ètnics més nombrosos de Tanzània i són el grup majoritari a la regió de Ruvuma, al sud del país. Entre els grups veïns dels ngonis trobem els yaos, al sud i a l'est; els ndendeules, al nord, i els mpotos i els matengos, a l'oest.
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ngulu
ngulu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngulu
- ca kingulu sin. compl.
- ca nguru sin. compl.
- de Ngulu
- de Geja sin. compl.
- de Kingulu sin. compl.
- de Nguru sin. compl.
- de Nguu sin. compl.
- en Ngulu
- en Kingulu sin. compl.
- en Nguru sin. compl.
- es ngulu
- es kingulu sin. compl.
- es nguru sin. compl.
- eu ngulu
- eu kingulu sin. compl.
- eu nguru sin. compl.
- fr ngulu
- fr kingulu sin. compl.
- fr nguru sin. compl.
- fr nguu sin. compl.
- gl ngulu
- gl kingulu sin. compl.
- gl nguru sin. compl.
- it ngulu
- it kingulu sin. compl.
- it nguru sin. compl.
- nl Ngulu
- nl Kingulu sin. compl.
- nl Nguru sin. compl.
- nl Nguu sin. compl.
- pt ngulu
- pt kingulu sin. compl.
- pt nguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els ngulus són un grup etnolingüístic establert a la part est de Tanzània central. Entre els grups veïns dels ngulus trobem els zigües i els kweres, a l'est; els lugurus, al sud, i els kagurus, a l'oest.
Els parlants de ngulu generalment són bilingües ngulu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que el ngulu s'empra a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques tradicionals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de ngulu generalment són bilingües ngulu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que el ngulu s'empra a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques tradicionals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ngumbi
ngumbi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca ngumbi
- ca combe sin. compl.
- ca kombe sin. compl.
- ar نغومبي
- cy Ngumbi
- cy Combe sin. compl.
- cy Kombe sin. compl.
- de Ngumbi
- de Combe sin. compl.
- de Kombe sin. compl.
- en Ngumbi
- en Combe sin. compl.
- en Kombe sin. compl.
- es engumbi
- es combe sin. compl.
- es kombe sin. compl.
- eu kombera
- eu combe sin. compl.
- eu kombe sin. compl.
- eu kombera sin. compl.
- eu ngumbi sin. compl.
- fr ngumbi
- fr combé sin. compl.
- fr kombé sin. compl.
- gl ngumbi
- gl combe sin. compl.
- gl kombe sin. compl.
- gn ngumbi
- gn combe sin. compl.
- gn kombe sin. compl.
- it ngumbi
- it combe sin. compl.
- it kombe sin. compl.
- pt ngumbi
- pt combe sin. compl.
- pt kombe sin. compl.
- tmh Tangumbit
- tmh combe sin. compl.
- tmh Kombe sin. compl.
- zh 恩贡比语
- scr Alfabet llatí
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
El grup etnolingüístic ngumbi o kombe s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres). Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup etnolingüístic kombe. El territori tradicional dels ngumbis o kombes es troba a la zona costanera del Riu Muni, nom que fa referència a la regió continental de Guinea Equatorial.
El ngumbi està format per tres variants dialectals: l'asonga, el bomudi i el moganda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ngumbi està format per tres variants dialectals: l'asonga, el bomudi i el moganda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
ngurimi
ngurimi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngurimi
- ca dengurume sin. compl.
- ca ikingurimi sin. compl.
- ca ngurimi sin. compl.
- ca nguruimi sin. compl.
- ar نغوريمي
- cy Ngurimi
- cy Dengurume sin. compl.
- cy Ikingurimi sin. compl.
- cy Ngurimi sin. compl.
- cy Nguruimi sin. compl.
- de Ngurimi
- de Dengurume sin. compl.
- de Ikingurimi sin. compl.
- de Ngoreme sin. compl.
- de Ngurime sin. compl.
- de Nguruimi sin. compl.
- en Ngurimi
- en Dengurume sin. compl.
- en Ikingurimi sin. compl.
- en Ngoreme sin. compl.
- en Ngruimi sin. compl.
- en Nguruimi sin. compl.
- es engurimi
- es dengurume sin. compl.
- es ikingurimi sin. compl.
- es ngurimi sin. compl.
- es nguruimi sin. compl.
- eu ngurimiera
- eu dengurume sin. compl.
- eu ikingurimi sin. compl.
- eu ngurimi sin. compl.
- eu ngurimiera sin. compl.
- eu nguruimi sin. compl.
- fr ngoreme
- fr dengurume sin. compl.
- fr ikingurimi sin. compl.
- fr ngurimi sin. compl.
- fr nguruimi sin. compl.
- gl ngurimi
- gl dengurume sin. compl.
- gl ikingurimi sin. compl.
- gl nguruimi sin. compl.
- gn ngurimi
- gn dengurume sin. compl.
- gn ikingurimi sin. compl.
- gn ngurimi sin. compl.
- gn nguruimi sin. compl.
- it ngurimi
- it dengurume sin. compl.
- it ikingurimi sin. compl.
- it nguruimi sin. compl.
- pt ngurimi
- pt dengurume sin. compl.
- pt ikingurimi sin. compl.
- pt ngurimi sin. compl.
- pt nguruimi sin. compl.
- tmh Tangurimit
- tmh Dengurume sin. compl.
- tmh ikingurimi sin. compl.
- tmh nguruimi sin. compl.
- zh 恩古里米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El ngurimi és una llengua bantú parlada al nord de Tanzània, a prop de la frontera amb Kenya. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El ngurimi és lingüísticament proper al kuria, llengua que es parla al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El ngurimi és lingüísticament proper al kuria, llengua que es parla al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya.
