Back to top
  • ca  tradició, n f
  • es  tradición

Drets reals

Definició
Transmissió de la propietat d'un bé a una altra persona bo i lliurant-l'hi.
  • ca  tradir, v tr
  • es  tradir

Drets reals

Definició
Transmetre la propietat d'un bé a una altra persona bo i lliurant-l'hi.
  • ca  translatiu -iva, adj
  • es  translativo -va
  • es  traslativo -va

Drets reals

Definició
Que transfereix la propietat o un altre dret sobre una cosa.
  • ca  transmissor | transmissora, n m, f
  • ca  transmitent, n m, f
  • es  transmisor | transmisora
  • es  transmitente

Drets reals

Definició
Persona que transmet un bé a una altra.
  • ca  tresor, n m
  • es  tesoro

Drets reals

Definició
Qualsevol objecte de valor, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment de ser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.

Nota

  • En principi, el tresor pertany al propietari de la finca on es descobreix.
  • ca  troballa, n f
  • es  hallazgo

Drets reals

Definició
Cosa moble trobada per un atzar o en el curs d'una investigació, unes recerques, etc.
  • ca  unió, n f
  • es  unión

Drets reals

Definició
Resultat d'unir-se dues coses per voluntat dels propietaris o casualment.

Nota

  • La Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l'accessió i l'ocupació, agrupa els supòsits clàssics d'adjunció, commixtió i especificació sota el concepte d'unió.
  • ca  urbanització, n f
  • es  urbanización

Drets reals

Definició
Terreny delimitat artificialment on es fan les operacions necessàries per a poder edificar-hi un nucli de població.
  • ca  usdefruit, n m
  • es  usufructo

Drets reals

Definició
Dret de gaudi que té una persona sobre un bé propietat d'altri, que consisteix a posseir el bé, usar-lo i percebre'n tots els fruits, si bé amb les limitacions d'haver de conservar-ne la forma i la substància.
  • ca  usucapient, n m, f
  • es  usucapiente

Drets reals

Definició
Persona que usucapeix.