Diccionari de química (històric complet)

ca activació química, n f
es activación química
en chemical activation

Química física

Definició

Activació en què l'energia prové d'una reacció anterior.

Nota

Un exemple d'activació química el constitueix un procés en el qual una reacció té lloc perquè la descomposició prèvia d'un compost ha produït un altre compost en un estat excitat, el qual aporta l'energia d'activació. El fet que determinades reaccions puguin produir compostos en estats excitats és molt important, atès que permeten estudiar processos de fotoquímica sense necessitat que hi intervingui la radiació electromagnètica.

ca activador, n m
es activador
en activator

Bioquímica

Definició

1. Substància que és capaç d'iniciar o d'activar una reacció enzimàtica. Els activadors poden actuar de maneres molt diverses, com, per exemple, provocant la transformació química d'un proenzim inactiu en enzim actiu. Així, en la coagulació de la sang, els ions Ca2+, contribueixen a la transformació de la protrombina en trombina. En alguns casos, la transformació és el resultat de la fixació sobre el proenzim d'una molècula orgànica de petita dimensió, en d'altres prové d'una acció enzimàtica, és a dir, que l'activador és també un enzim. Els activadors poden actuar també fent cessar una inhibició o evitant que es produeixi. Així, els cianurs activen la ureasa inhibida per les sals de coure i els reductors activen la papaïna, evitant que s'inactivi per oxidació dels grups tiol. Actuen, també, afavorint (per absorció, emulsió, etc.), el contacte entre l'enzim i el substrat. Molts ions metàl·lics (vegeu ^catió^) actuen a més com a activadors per mecanismes poc coneguts. De vegades, ions diferents, similars només per la seva càrrega, tenen accions idèntiques o comparables, mentre que en d'altres casos l'acció activadora està específicament vinculada a un ió determinat. 2. Efector positiu d'un enzim al·lostèric. 3. Proteïna unidora de DNA que regula positivament l'expressió d'un gen, en augmentar la velocitat de transcripció per part de la RNA polimerasa.

ca activitat, n f
ca activitat relativa, n f sin. compl.
es actividad
es actividad relativa
en activity
en relative activity
sbl a

Química física

Definició

Magnitud d'estat intensiva i adimensional associada a la composició d'una substància química tant per a un sistema homogeni com per a qualsevol part homogènia d'un sistema heterogeni. Aquesta magnitud mesura la variació del potencial químic de la substància en qüestió respecte a l'estat estàndard segons l'expressió següent: µ_i = µ<º sobre _i> + RT lna_i, on a_i és l'activitat, µ_i i µ<º sobre _i> són el potencial químic i el potencial químic estàndard de la substància i-èsima, respectivament. Aquesta magnitud va ser introduïda per G. N. Lewis l'any 1907 i va ser una generalització de la ^fugacitat^ (que té unitats de pressió), introduïda per ell mateix l'any 1901, per a descriure la variació del potencial químic dels gasos reals respecte a la pressió. Ambdues magnituds es defineixen de manera que el potencial químic vingui donat per una expressió semblant a la que es verifica per a un gas ideal: µ_i = µ<º sobre _i> + RT ln(p_i / pº), on p_i representa la pressió parcial de la substància i-èsima i pº és la pressió estàndard que s'introdueix per a adimensionalitzar el valor de la pressió (des de l'any 1982, la IUPAC recomana emprar el valor d'1 bar = 10⁵ Pa, en comptes de l'encara emprat valor d'1 atm). L'activitat depèn de la temperatura, de la pressió i de la natura i la composició de cada una de les substàncies químiques que es troben en la mateixa fase del sistema. Com que l'estat estàndard es defineix com l'estat de comportament ideal en uns valors de pressió i composició iguals a la unitat, s'introdueix el coeficient d'activitat, ɣ_i, com a mesura de la desviació del valor de la variable de composició escollida respecte del de comportament ideal. Així, es distingeixen diferents casos. Per als gasos, es considera la desviació respecte del comportament del gas ideal: ɣ_i = f_i / p_i = (a_i pº) / p_i de manera que µ_i = µ<º sobre _i> + RT ln (ɣ_i p_i / pº). Per a mescles (tant sòlides com líquides) i per al dissolvent d'una solució (tant en fase líquida com sòlida), es considera la desviació respecte de la llei de Raoult: ɣ_i = a_i / (x_i a), on a és l'activitat del component pur a les mateixes condicions de pressió i temperatura. A pressions moderades, l'activitat del component pur es pot considerar igual a la unitat, amb la qual cosa µ_i = µ<º sobre _i> + RT ln (ɣ_i x_i). Per als soluts d'una solució, es considera la desviació respecte de la llei de Henry: ɣ_m,i = (a_m,i mº) / m_i o ɣ_c,i = (a_c,i cº) / c_i, depenent de si s'agafa l'escala de molalitats (m) o de concentracions molars (c) per a descriure la concentració del solut, mº = 1 m (mol/kg) i cº = 1 M (mol/l) són les concentracions unitat en cada escala, respectivament. Aquestes expressions només són vàlides a pressions moderades, amb la qual cosa µ_i = µ<º sobre _i> + RT ln (ɣ_m,i m_i / mº) = µ<º sobre _i> + RT ln (ɣ_c,i c_i / cº). Normalment s'ha d'especificar en quina escala es treballa, ja que els valors dels potencials químics estàndards i dels coeficients d'activitat en depenen, no així el valor del potencial químic, el qual és independent de l'escala d'activitats. A baixes concentracions ambdues escales donen valors molt semblants.

ca activitat absoluta, n f
es actividad absoluta
en absolute activity
sbl λ

Química física

Definició

Activitat que no depèn de cap estat de referència introduït arbitràriament. Ve donada per λ_i = exp (µ_i / R T). L'activitat absoluta va ser introduïda el 1939 per Fowler i Guggenheim de manera anàloga a la definició d'^activitat^ però independent de la definició d'^estat estàndard^. Amb aquesta definició, l'equilibri de fases, que condueix a la igualtat de potencials químics d'una substància entre dues fases (α i β), es converteix en una igualtat d'activitats absolutes: µ<^α sobre _i> = µ<^β sobre _i> <per tant> λ<^α sobre _i> = λ<^β sobre _i>. Anàlogament, la condició d'equilibri químic condueix a una relació d'activitats absolutes unitat, EXPRESSIÓ 48, ja que amb aquesta definició no té sentit introduir la constant d'equilibri termodinàmica, relacionada amb l'energia de Gibbs de reacció estàndard.

ca activitat d'un electròlit, n f
es actividad de un electrólito
en electrolyte activity

Electroquímica

Definició

Magnitud termodinàmica adimensional que expressa la composició d'un electròlit en una dissolució. Quan la dissolució és constituïda pel dissolvent (component 1) i un electròlit (component 2), se simbolitza per a₂ i es defineix com el productori de les activitats dels seus ions a_i elevades al nombre d'ions _i en què es dissocia, és a dir, a₂ = _i (a_i)ⁱ. El potencial químic de l'electròlit segons l'equació de Lewis és ₂ = ₂° + R T ln a₂ = ₂° + R T ln _i (a_i)ⁱ, on R és la constant dels gasos ideals i T és la temperatura absoluta de la dissolució. El potencial químic estàndard de l'electròlit ₂° correspon al sumatori _i _i _i°, on _i° és el potencial químic estàndard de l'ió constituent i. Per a una dissolució amb una molalitat m d'un electròlit binari M₊X completament dissociat en ₊ ions M^z+ i ions X^z, l'activitat de l'electròlit és a₂ = a₊₊ a, on a₊ és l'activitat del catió M^z+, a és l'activitat de l'anió X^z, i = ₊ + és el nombre total d'ions. Com que l'activitat d'un ió és a_i = _i (m_i/ m°), on _i és el seu coeficient d'activitat en l'escala de molalitats, m_i és la seva molalitat i m° és la molalitat estàndard (= 1 mol kg¹), l'activitat val a₂ = ₊₊ (m₊/ m°)⁺ (m/m°) = (m/m°), on és el coeficient d'activitat iònic mitjà, m és la molalitat iònica mitjana, i m₊ (= ₊ m) i m (= m) són les molalitats dels ions M^z+ i X^z, respectivament. Per exemple, l'activitat del sulfat de lantà(III) en aigua, on es dissocia de la forma La₂(SO₄)₃ 2 La³⁺_(aq) + 3 SO_42(aq), és a₂ = a⁵ = a₊₃ a⁵ = ⁵ (m/m°)⁵. El producte de solubilitat K_ps d'una sal poc soluble és igual a l'activitat de l'electròlit de la dissolució saturada en equilibri amb el sòlid. Així, l'equilibri heterogeni M₊X_(sòlid) ₊ M^z+_(aq) + X^z_(aq) acompleix que K_ps = a₂ = ₊₊ s, on s és el valor numèric de la solubilitat de la sal expressada en mol kg¹.

ca activitat d'un ió, n f
es actividad de un ion
en ion activity
sbl a_i

Electroquímica

Definició

Magnitud termodinàmica que dóna la composició efectiva d'un ió en una dissolució electrolítica. Per a un ió i, es representa pel terme adimensional a_i i es defineix com el producte del coeficient d'activitat de l'ió _i (en l'escala de molalitats) pel quocient entre la seva molalitat m_i en la dissolució electrolítica i la seva molalilat estàndard m° (= 1 mol kg¹), o sigui, a_i = _i (m_i/ m°). Si es treballa en la concentració c_i de l'ió, la seva activitat és a_i = _i (c_i /c°), on _i és el coeficient d'activitat (en l'escala de concentracions) i c° és la concentració estàndard (= 1 mol dm³). L'estat estàndard d'un ió té activitat unitat (a_i = 1) i és un estat fictici en què l'ió es comporta idealment sense interaccionar amb els altres ions de la dissolució. D'acord amb l'equació de Lewis, es pot establir que el potencial químic _i d'un ió i s'expressa com _i = _i° + R T ln a_i = _i° + R T ln _i (m_i /m°), on _i° és el potencial químic estàndard de l'ió, R és la constant dels gasos ideals i T és la temperatura absoluta de la dissolució.

ca activitat enzimàtica, n f
es actividad enzimática
en enzyme activity

Bioquímica

Definició

Nombre de molècules de substrat que són transformades per minut per una molècula d'enzim en condicions òptimes. La unitat internacional d'activitat enzimàtica (U) es defineix com la quantitat d'enzim que catalitza la transformació d'un micromol de substrat per minut a 25 ºC, en condicions òptimes de mesura.

ca activitat específica, n f
es actividad específica
en specific activity

Bioquímica

Definició

Nombre d'unitats d'enzim per cada miligram de proteïna. Es calcula dividint l'activitat total d'una mostra d'enzim entre la quantitat de proteïna que conté la mostra. És una mesura del grau de puresa d'un enzim; així, augmenta durant el procés de purificació d'un enzim i és màxima i constant en assolir l'estat de puresa.

ca activitat estàndard, n f
es actividad estándar
en standard activity

Química física

Definició

Valor de l'activitat d'una substància en l'estat de comportament ideal a pressió estàndard i composició unitat, i que només és funció de la temperatura. La pressió estàndard correspon a p0 = 1 bar, mentre que la composició unitat, en les unitats corresponents de composició escollides en la definició d'^activitat^, és a<0 sobre i>(T) = 1.

ca activitat iònica mitjana, n f
es actividad iónica media
en mean ionic activity
sbl a

Electroquímica

Definició

Magnitud termodinàmica que representa la composició mitjana d'un electròlit binari. Se simbolitza per a i és adimensional. Per a un electròlit binari M₊X completament dissociat en ₊ ions M^z+ i ions X^z, es defineix com a = (a₊₊ a)^1/, on a₊ és l'activitat del catió M^z+, a és l'activitat de l'anió X^z, i = ₊ + és el nombre total d'ions. Si s'opera en l'escala de molalitats, l'activitat iònica mitjana esdevé el producte del ^coeficient d'activitat iònic mitjà^ amb la ^molalitat iònica mitjana^ m, és a dir, a = m. L'^activitat de l'electròlit^ a₂ resulta ser igual a l'activitat iònica mitjana elevada a , o sigui, a₂ = a.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició