Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anàlisi per injecció seqüencial, n f
  • ca  SIA, n f sigla
  • es  análisis por inyección secuencial
  • es  SIA
  • en  sequential injection analysis
  • en  SIA

Química analítica

Definició
Mètode analític continu derivat de l'anàlisi per injecció en flux en què s'automatitza la manipulació de la mostra i se simplifica el muntatge experimental, la qual cosa permet controlar fàcilment tot el sistema d'anàlisi mitjançant un ordinador. A part de simplificar els requeriments instrumentals respecte de l'anàlisi per injecció en flux (una bomba peristàltica, una vàlvula, un únic flux transportador), s'aconsegueix un ús eficient dels reactius i una minimització dels residus, alhora que s'estableix un disseny experimental simple i universal, adaptable a múltiples necessitats analítiques. En essència, el sistema és inicialment reblert amb una solució transportadora sobre la què seqüencialment i per aspiració són introduïdes les zones corresponents a la mostra i al possible reactiu químic. Les dues zones, amb un cert grau de solapament, permeten el decurs de la reacció química; aleshores, la posició de la vàlvula es modifica per tal de permetre la impulsió dels fluids cap al detector. L'aspecte més important de l'anàlisi per injecció seqüencial és que el consum de reactius és significativament menor que en l'anàlisi per injecció en flux, on el flux de reactius és continu.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok.
  • ca  anàlisi qualitativa, n f
  • es  análisis cualitativo
  • en  qualitative analysis

Química analítica

Definició
Anàlisi que determina la natura dels components d'una substància.
  • ca  anàlisi quantitativa, n f
  • es  análisis cuantitativo
  • en  quantitative analysis

Química analítica

Definició
Anàlisi que determina les proporcions dels components d'una substància.
  • ca  anàlisi quantitativa clàssica, n f
  • es  análisis cuantitativo clásico
  • en  classical quantitative analysis

Química analítica

Definició
Conjunt format pels mètodes d'^anàlisi volumètrica^ i els mètodes d'^anàlisi gravimètrica^. Tot i que encara són àmpliament emprats, cada vegada més són substituïts pels mètodes d'^anàlisi instrumental^.
  • ca  anàlisi química, n f
  • es  análisis químico
  • en  chemical analysis

Química analítica

Definició
Conjunt de tècniques i mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, la identitat, la puresa, la constitució i l'estructura de la matèria.

Nota

  • taules_QA1. OAA: ok
  • ca  anàlisi titulomètrica, n f
  • ca  valoració, n f
  • ca  anàlisi volumètrica, n f sin. compl.
  • ca  titulació, n f sin. compl.
  • ca  titulometria, n f sin. compl.
  • ca  volumetria, n f sin. compl.
  • es  análisis volumétrico
  • es  titulación
  • es  valoración
  • es  volumetría
  • en  titration
  • en  titrimetric analysis
  • en  titrimetry
  • en  volumetric analysis

Química analítica

Definició
Tècnica analítica per la qual hom determina la concentració d'un anàlit que es troba en solució mitjançant una reacció química directa o indirecta amb un volum mesurat d'una altra solució amb un reactiu valorant de concentració coneguda. Qualsevol reacció química en la valoració ha de ser estequiomètrica, és a dir, els productes de la reacció han de ser coneguts i romandre inalterables sense reaccions secundàries; ha de tenir una ^constant d'equilibri^ elevatada; ha de ser ràpida, si cal es treballa en calent o es fa servir un ^catalitzador^ per tal d'augmentar la ^velocitat de reacció^; i el ^punt final^ s'ha de poder detectar de manera simple, mitjançant un ^indicador^ o bé instrumentalment (amb potenciòmetre, espectrofotòmetre, conductímetre, amperímetre...). Segons el tipus de reacció química emprada es diferencia entre valoració acidobàsica, basada en reaccions de transferència de protons (en medi aquós i no aquós); valoració d'oxidació-reducció, basada en reaccions d'oxidació-reducció; valoració per precipitació, basada en la formació d'un precipitat, i complexometria, basada en la formació d'un ^complex^. També es pot diferenciar entre valoració directa, quan la reacció química s'esdevé entre l'anàlit i el reactiu valorant; valoració indirecta, quan es fa reaccionar estequiomètricament l'anàlit amb una altra espècie que és valora amb el reactiu valorant, o ^volumetria per retrocés^, quan es valora l'excés de reactiu valorant addicionat que no ha reaccionat amb l'anàlit.
  • ca  anàlisi titulomètrica, n f
  • ca  valoració, n f
  • ca  anàlisi volumètrica, n f sin. compl.
  • ca  titulació, n f sin. compl.
  • ca  titulometria, n f sin. compl.
  • ca  volumetria, n f sin. compl.
  • es  análisis volumétrico
  • es  titulación
  • es  valoración
  • es  volumetría
  • en  titration
  • en  titrimetric analysis
  • en  titrimetry
  • en  volumetric analysis

Química analítica

Definició
Tècnica analítica per la qual hom determina la concentració d'un anàlit que es troba en solució mitjançant una reacció química directa o indirecta amb un volum mesurat d'una altra solució amb un reactiu valorant de concentració coneguda. Qualsevol reacció química en la valoració ha de ser estequiomètrica, és a dir, els productes de la reacció han de ser coneguts i romandre inalterables sense reaccions secundàries; ha de tenir una ^constant d'equilibri^ elevatada; ha de ser ràpida, si cal es treballa en calent o es fa servir un ^catalitzador^ per tal d'augmentar la ^velocitat de reacció^; i el ^punt final^ s'ha de poder detectar de manera simple, mitjançant un ^indicador^ o bé instrumentalment (amb potenciòmetre, espectrofotòmetre, conductímetre, amperímetre...). Segons el tipus de reacció química emprada es diferencia entre valoració acidobàsica, basada en reaccions de transferència de protons (en medi aquós i no aquós); valoració d'oxidació-reducció, basada en reaccions d'oxidació-reducció; valoració per precipitació, basada en la formació d'un precipitat, i complexometria, basada en la formació d'un ^complex^. També es pot diferenciar entre valoració directa, quan la reacció química s'esdevé entre l'anàlit i el reactiu valorant; valoració indirecta, quan es fa reaccionar estequiomètricament l'anàlit amb una altra espècie que és valora amb el reactiu valorant, o ^volumetria per retrocés^, quan es valora l'excés de reactiu valorant addicionat que no ha reaccionat amb l'anàlit.
  • ca  anàlit, n m
  • es  analito
  • en  analyte

Química analítica

Definició
Element químic o compost químic que és objecte d'una anàlisi química.
  • ca  analitzador, n m
  • es  analizador
  • en  analyser
  • en  analyzer

Química analítica

Definició
Aparell emprat per realitzar la determinació d'un o més components d'una mostra. Per realitzar aquesta tasca, l'analitzador pot incloure dispositius que permetin la presa de mostra i el seu transport, la detecció i el processament del senyal analític i l'obtenció del resultat final.
  • ca  andalusita, n f
  • es  andalucita
  • en  andalusite

Geologia

Definició
Mineral d'alumini, de fórmula química Al2SiO5, que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (gris, groc, verd) i diafanitat de transparent a quasi opaca, té una lluïssor variable (vítria-mat-greixosa), una duresa de 6,5-7,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,16-3,20 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels nesosilicats. És un mineral típic de roques riques en alumini i pobres en calci, potassi i sodi, freqüent a les zones de metamorfisme de contacte o regional de baixa pressió, on es troba associada a la ^cordierita^; poques vegades se'n troba en roques pegmatítiques i en filons hidrotermals. Quan es localitza en grans masses, s'aprofita industrialment per a la preparació de refractaris, d'aïllants elèctrics d'elevada temperatura i de productes ceràmics especials proveïts d'elevada resistència als àcids. Els cristalls transparents són en part utilitzats en joieria i són apreciats per la seva característica iridiscència, que és deguda a l'intens pleocroisme entre rosa i verd. Des d'un punt de vista purament científic, té un notable interès com a mineral guia del tipus i grau metamòrfic de les roques que el contenen.

Nota

  • La forma andalusita deriva del nom d'Andalusia, a la qual es va atribuir de manera equivocada l'origen dels exemplars emprats per Werner i Delamétherie per a definir el mineral; de fet, les mostres procedien de la localitat d'El Cardoso (Guadalajara), probablement del jaciment d'El Zahurdón.