anhídrid etanoic
anhídrid etanoic
Química orgànica
- ca anhídrid acètic, n m
- ca anhídrid etanoic, n m sin. compl.
- es anhídrido acético
- es anhídrido etanoico
- en acetic anhydride
- en ethanoic anhydride
- for (CH3CO)2O
Química orgànica
Definició
Anhídrid de l'^àcid acètic^ que es presenta com un líquid molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic i té un punt d'ebullició de 140 ºC.
Nota
- És miscible amb èter etílic, àcid acètic i etanol, amb el qual es transforma lentament en acetat d'etil, i en aigua. En calent s'hidrolitza i dóna l'àcid acètic. Químicament, l'anhídrid acètic és sobretot un agent acilant i deshidratant. No solament acetila els alcohols i les amines, sinó també els hidrocarburs aromàtics per la reacció de Friedel i Crafts. Un grup acetil entra a formar part del compost acetilat i l'altre dóna àcid acètic. Com a deshidratant, permet d'obtenir, per exemple, els anhídrids de molts àcids carboxílics menys volàtils que l'àcid acètic. En moltes d'aquestes reaccions serveix al mateix temps de dissolvent. Les principals aplicacions de l'anhídrid acètic són, en primer lloc, la fabricació d'acetat de cel·lulosa i, en segon terme, la d'acetat de vinil, d'acetobutirat de cel·lulosa, d'àcid acetilsalicílic i de peròxid d'acetil. A més, però, es fa servir en moltes altres síntesis de productes orgànics.
anhídrid ftàlic
anhídrid ftàlic
Química orgànica
- ca anhídrid ftàlic, n m
- ca 2-benzofuran-1,3-diona, n f sin. compl.
- es anhídrido ftálico
- es 2-benzofuran-1,3-diona
- en 2-benzofuran-1,3-dione
- en phtalic anhydride
- for C6H4(CO)2O
Química orgànica
Definició
Anhídrid de l'àcid ftàlic que té un punt de fusió de 128 ºC i un punt d'ebullició de 284 ºC.
Nota
- Es fa servir en l'obtenció de resines per polimerització del monòmer, de ftalats i de l'indi sintètic.
anhidrita
anhidrita
Geologia
- ca anhidrita, n f
- ca karstenita, n f sin. compl.
- ca muriacita, n f sin. compl.
- es anhidrita
- es karstenita
- es muriacita
- en anhydrite
- en karstenite
Geologia
Definició
Mineral de calci, de fórmula química CaSO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic. Té un color variable (incolor, blanc, blau, rosa) i una diafanitat de transparent a translúcida. De lluïssor vítria a nacrada, té una duresa de 3-3,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa, de 2,89-2,98 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació prismàtica perfecta. Pertany a la classe dels sulfats. Es troba en els dipòsits sedimentaris químics de tipus evaporític, en clima càlid, i en les evaporites metamorfosades com a producte de la deshidratació del guix. S'utilitza com a retardador en el pòrtland i com a matèria primera per a obtenir diversos compostos de sofre, com ara l'àcid sulfúric i el sulfat d'amoni, que es fan servir com a adob. També té aplicació com a pedra ornamental en la decoració d'interiors.
Nota
- La forma anhidrita prové del prefix an- i el grec hýdror (en català, 'sense aigua'), en relació amb el tret que la diferencia del ^guix^.
anilida
anilida
Química orgànica
- ca anilida, n f
- es anilida
- en anilide
Química orgànica
Definició
Amida en què s'ha substituït un hidrogen del grup funcional amino per un fenil, de fórmula general RCONHC6H5.
Nota
- Sovint es fa servir com a derivat característic per identificar i determinar la composició dels ^àcids carboxílics^. N'és un exemple la benzanilida, o N-phenylbenzamida, C6H5CONHC6H5.
anilina
anilina
Química orgànica
- ca anilina, n f
- ca fenilamina, n f sin. compl.
- es anilina
- es fenilamina
- en aniline
- en phenylamine
- for C6H5NH2
Química orgànica
Definició
Amina primària que es presenta com un líquid oliós, incolor, d'olor característica, que s'embruneix a l'aire i a la llum i té un punt de fusió de <signe menys>6,2 ºC i un punt d'ebullició de 184,4 ºC.
Nota
- És la més simple de les amines aromàtiques. És una base dèbil (pKb = 9,30) i és poc soluble en aigua però miscible en la major part de dissolvents orgànics. És present en petita quantitat al quitrà d'hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi. L'anilina és tòxica per inhalació, ingestió o absorció cutània i pot donar lloc a intoxicacions greus. Les propietats químiques de l'anilina són fonamentalment les de les amines primàries i les dels compostos aromàtics. Com que l'amina és susceptible d'acilació, alquilació o arilació i és diazotada per l'àcid nitrós en medi àcid, dóna una sal de benzendiazoni. Com a compost aromàtic, és susceptible de sulfonació, nitració i halogenació. El grup amino orienta aquestes reaccions en orto i para. Les aplicacions de l'anilina són nombroses i variades. El 65 % de la seva producció es dedica a la fabricació d'accelerants i antioxidants per al cautxú, com els derivats tiazòlics. Per ordre d'importància, el segueixen la fabricació de colorants i d'intermediaris de colorants, principalment azoics; la fabricació de la 2-hidroquinona per a la fotografia; la indústria dels plàstics, principalment la fabricació de diisocianats, i la de indústria de productes farmacèutics, especialment antipirètics. L'anilina és emprada també en la fabricació d'explosius i com a dissolvent en el refinatge del cru petrolífer. Un bon nombre dels seus derivats tenen també importants aplicacions tècniques.
anió
anió
Termes generals
- ca anió, n m
- es anión
- en anion
Termes generals
Definició
Ió amb càrrega negativa. S'oposa a ^catió^.
anió hidrur
anió hidrur
Termes generals
- ca anió hidrur, n m
- es anión hidruro
- en hydride anion
- sbl H-
Termes generals
Definició
Hidrogen en estat d'oxidació (1<signe menys>).
anisil
anisil
Química orgànica
- ca anisil, n m
- es anisil
- en anisyl
Química orgànica
Definició
Grups metoxibenzil CH3OC6H4CH2−, que s'utilitza també, impròpiament, per designar els grups metoxifenil CH3OC6H4−.
Nota
- Per exemple, en l'anisilacetona (CH3OC6H4CH2CH2COCH 3) l'anisil substitueix un àtom d'hidrogen de l'acetona.
anisole
anisole
Química orgànica
- ca anisole, n m
- ca metoxibenzè, n m sin. compl.
- es anisol
- es metoxibenceno
- en anisole
- en methoxybenzene
- for C6H5OCH3
Química orgànica
Definició
Èter metílic del fenol que es presenta com un líquid d'olor agradable i té un punt d'ebullició de 155 ºC.
Nota
- És insoluble en aigua. S'utilitza com a dissolvent, en perfumeria i com a intermediari de síntesi.
anisotropia
anisotropia
Medi ambient
- ca anisotropia, n f
- es anisotropía
- en anisotropy
Medi ambient
Definició
Fenomen pel qual com a mínim una de les propietats físiques d'una substància varia segons la direcció de l'espai en què es mesura. Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o els ions no estan disposats idènticament en totes les direccions, i s'hi detecten diferències sensibles quant a l'índex de refracció, la resistència a la tracció, la dilatació lineal, la piezoelectricitat, etc. L'anisotropia s'oposa a la ^isotropia^.