Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anyil, n m
  • ca  blau d'indi, n m
  • ca  indi, n m
  • es  añil
  • es  azul índigo
  • en  indigo blue

Química industrial

Definició
Colorant blau obtingut des de l'antiguitat a partir de plantes de la família de les papilionàcies, com el glast, mitjançant la hidròlisi i l'oxidació a l'aire de l'indican, un glucòsid extret de l'anyil. Des de la seva síntesi, feta per Bayer el 1890, es produeix per via sintètica a partir de l'anilina i a través de la fenilglicina. L'anyil és el colorant blau de la roba texana. Del segle XV al segle XVIII es va produir a Occitània un colorant similar amb el nom de <i>pastel</i>. La porpra de Tir, un colorant molt preuat a la Roma clàssica que s'obté d'un mol•lusc marí, té una estructura similar a la de l'anyil.
  • ca  orbital atòmic, n m
  • ca  AO, n m sigla
  • es  orbital atómico
  • en  atomic orbital
  • en  AO sigla
  • sbl  ψ
  • sbl  χ
  • sbl  φ

Química teòrica

Definició
Funció de les coordenades de posició d'un electró que, segons l'aproximació orbital, descriu el comportament d'un electró en un àtom. Els orbitals hidrogenoides són els orbitals atòmics dels àtoms amb un sol electró. En un àtom polielectrònic, els orbitals atòmics són les funcions pròpies de l'operador de Fock i descriuen el moviment d'un electró sotmès a un potencial central degut a la força atractiva del nucli atenuada per un apantallament que ve de considerar la repulsió de la resta d'electrons d'una manera mitjana. Com que el potencial és de simetria esfèrica, l'orbital atòmic es pot escriure χnlm( r,θ,ϕ) = Rnl( r)Ylm( θ,ϕ); en què r, θ i ϕ són les coordenades de posició de l'electró; Rnl( r) és la part radial de l'orbital atòmic i ve donada per una funció polinòmica de la distància r multiplicada per un factor exponencial exp(−ζr), en què ζ, l'exponent orbital, és proporcional a la càrrega nuclear efectiva que sent l'electró a causa de l'apantallament, i el terme Ylm( θ,ϕ) és la part angular de l'orbital i la seva expressió és la de la funció harmònica esfèrica o harmònics esfèrics, les funcions pròpies de l'hamiltonià del rotor rígid. Finalment, els tres nombres quàntics n, l i m són els mateixos que en els orbitals hidrogenoides. Els orbitals atòmics es poden obtenir resolent el sistema d'equacions de Hartree-Fock mitjançant un procés iteratiu en el qual s'optimitzen certs paràmetres de les funcions proposades inicialment. Per tal de simplificar aquests càlculs s'utilitzen com a funcions de prova formes simplificades d'orbitals hidrogenoides. Normalment la simplificació s'introdueix a la part radial, Rnl( r), com en el cas de l'orbital de Slater, o de l'orbital gaussià. En càlculs més precisos els orbitals atòmics se solen expressar com una combinació lineal d'orbitals de Slater o d'orbitals gaussians. En aquests casos l'orbital atòmic es determina avaluant l'exponent orbital i els coeficients de la combinació lineal. El concepte d'orbital atòmic és utilitzat en l'aproximació orbital per obtenir solucions aproximades de l'equació de Schrödinger dels àtoms polielectrònics i de les molècules. Encara que hi ha altres procediments més acurats per a resoldre aquesta equació, el concepte d'orbital té l'avantatge que permet fer discussions qualitatives sobre les propietats químiques dels àtoms.
  • ca  anàlisi de perills i operabilitat, n f
  • ca  anàlisi de risc i operabilitat, n f sin. compl.
  • ca  anàlisi funcional d'operabilitat, n f sin. compl.
  • ca  anàlisi operativa, n f sin. compl.
  • ca  AFO, n f sigla
  • ca  AO, n f sigla
  • ca  HAZOP, n f sigla
  • es  análisis de riesgos y operabilidad
  • es  HAZOP
  • en  hazard and operability analysis
  • en  HAZOP

Enginyeria química

Definició
Aplicació d'un examen crític, formal i sistemàtic d'un procés o un projecte d'enginyeria d'una nova instal·lació per avaluar el risc potencial de l'operació o funcionament incorrecte dels components individuals dels equips i els consegüents efectes sobre la instal·lació com a conjunt. És un mètode que va ser dissenyat a la dècada dels seixanta per la Imperial Chemical Industries (ICI) a Anglaterra per aplicar-lo al disseny de plantes de fabricació de pesticides. La tècnica es fonamenta en el fet que les desviacions en el funcionament de les condicions normals d'operació i disseny solen conduir a una fallada del sistema.
  • ca  alfa-olefinsulfonat, n m
  • ca  <alfa grega minúscula>-olefinsulfonat, n m sin. compl.
  • ca  AOS, n m sigla
  • es  <alfa grega minúscula>-olefinsulfonato
  • es  alfa-olefinsulfonato
  • es  AOS sigla
  • en  <alfa grega minúscula>-olefinsulphonate
  • en  alpha-olefinsulphonate
  • en  AOS sigla

Química industrial

Definició
Tensioactiu aniònic que té un grup sulfònic <signe menys>SO<sub>3<sup><signe menys></sup></sub> en posició <i>para</i>- com a extrem polar i una cadena olefínica com a cadena no polar, on el catió més comú és el sodi. La seva fórmula és CH<sub>3</sub>-(CH<sub>2</sub>)<i><sub>n</sub></i>-CH=CH-(CH<sub>2</sub>)<i><sub>m</sub></i>-SO<sub>3<sup><signe menys></sup></sub> Na<sup>+</sup>, on <i>n</i>+<i>m</i> està entre 9 i 15. S'obté mitjançant la ^reacció de sulfonació^ de les olefines, amb el doble enllaç en posició <alfa grega minúscula>, en instal•lacions similars a les d'obtenció dels alquilbenzensulfonats. El producte de reacció s'isomeritza i s'hidrolitza parcialment per a eliminar els àcids sulfònics i altres subproductes. S'obté així un 30% d'hidroxialcansulfonats (CH<sub>2</sub>)<i><sub>n</sub></i>-CHOH-CH<sub>2</sub>-(CH<sub>2</sub>)<i><sub>m</sub></i>-SO<sub>3<sup><signe menys></sup></sub> en el producte final. Les sals sòdiques s'usen com a matèria activa dels detergents, amb propietats millors que les dels alquilbenzensulfonats. Els més adequats tenen cadenes de 16 i 18 àtoms de carboni.
  • ca  apantallament, n m
  • es  apantallamiento
  • en  shielding

Química teòrica

Definició
En un àtom polielectrònic, reducció de la força atractiva que exerceix el nucli sobre un electró degut a la interposició dels electrons més interns els quals fan que aquell percebi el nucli com una partícula amb una càrrega elèctrica positiva menor. Aquest efecte se sol caracteritzar mitjançant la constant d'apantallament (σ), que és un paràmetre que depèn de l'orbital que ocupa l'electró i es dedueix a partir de regles empíriques. Vegeu també ^càrrega nuclear efectiva^.
  • ca  apatita, n f
  • es  apatito
  • en  apatite

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química Ca5[(F,Cl,OH)|(PO4)3] que cristal·litza en el sistema hexagonal. De color variable (blanc, bru, groc, blau, vermellós), normalment amb reflexos verdosos i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria a subresinosa, una duresa de 5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana, de 3,16-3,22 g/cm3, una fractura concoïdal, desigual, i una exfoliació basal imperfecta. Pertany a la classe dels fosfats. És un mineral molt comú, quasi completament estable, independentment de l'ambient en el que es trobi. És més abundant en forma de fluorapatita, en roques eruptives de tot tipus com a mineral secundari i de manera especial en les pegmatites, particularment en filons hidrotermals i en els jaciments ignis amb abundància de ferro. És comú també en roques sedimentàries marines de deposició química, en dipòsits organògens (fòssils de vertebrats i fosforites) i en metamorfites de tot tipus. Constitueix la base de la indústria dels fertilitzants fosfatats, de la indústria química de les sals de l'àcid fosfòric i del fòsfor. Les varietats pures i amb colors espectaculars són apreciades en gemmologia, malgrat que és un mineral bastant tou.

Nota

  • La forma apatita prové del grec apáte (en català, 'engany'), perquè es confon amb el ^beril^.
  • ca  aplanatge, n m
  • es  aplanado
  • en  leveling

Metal·lúrgia

Definició
Acció d'aplanar la superfície d'un material.
  • ca  apoenzim, n m
  • es  apoenzima
  • en  apoenzyme

Enginyeria química

Definició
Part proteica d'un enzim inactiva des del punt de vista enzimàtic però que pot associar-se a una molècula específica (cofactor), per a formar un complex catalíticament actiu (holoenzim). Normalment, el cofactor és un ió metàl·lic o una molècula orgànica complexa.
  • ca  apolar, adj
  • es  apolar
  • en  non polar

Química teòrica

Definició
Dit de l'enllaç covalent, molècula o sistema en general que no presenta cap dipol elèctric permanent. Per tant, un sistema apolar té un moment dipolar elèctric nul. Una molècula apolar pot tenir enllaços polars, per bé que la suma vectorial dels seus moments dipolars dóna un moment dipolar total igual a zero. Sota l'acció d'un camp elèctric extern, un sistema apolar pot convertir-se temporalment en polar si es produeix una separació de càrrega elèctrica.
  • ca  apoproteïna, n f
  • es  apoproteína
  • en  apoprotein

Bioquímica

Definició
Component proteic d'una proteïna conjugada. Les proteïnes conjugades amb lípids reben el nom d'<i>apolipoproteïnes</i>, entre les quals destaca l'apolipoproteïna B-100, component de les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL).