austenita
austenita
Metal·lúrgia
- ca austenita, n f
- es austenita
- en austenite
Metal·lúrgia
Definició
Dissolució sòlida de carboni (màxim 2%) en ferro gamma d'estructura cúbica centrada en les cares. L'austenita és tova, dúctil i tenaç.
austenització
austenització
Metal·lúrgia
- ca austenització, n f
- es austenización
- en austenitizing
Metal·lúrgia
Definició
Tractament tèrmic que consisteix a escalfar un acer fins a la temperatura de formació de l'austenita.
autocatàlisi
autocatàlisi
Química física
- ca autocatàlisi, n f
- es autocatálisis
- en autocatalysis
Química física
Definició
Catàlisi d'una reacció pels seus propis productes.
Nota
-
La velocitat de reacció d'una ^reacció autocatalítica^ augmenta a mesura que augmenta la concentració dels productes. Aquesta acceleració, però, no és indefinida, atès que a mesura que avança la reacció autocatalítica, els reactius es van consumint. El perfil de concentració amb el temps mostra una dependència sigmoïdal.
L'equació química d'una reacció autocatalítica genèrica senzilla és A + B → B + B.
Són exemples de reaccions autocatalítiques la ^reacció de Belousov-Zhabotinskii^ i els mecanismes de reacció generals de Lotka-Volterra, com els models ^brussel·lador^ i ^oregonador^.
Algunes reaccions autocatalítiques donen lloc a reaccions oscil•lants.
autocimentació
autocimentació
Medi ambient
- ca autocimentació, n f
- es autocementación
- en autocementation
Medi ambient
Definició
Tècnica d'estabilització de residus específica en què una petita quantitat de residu ben seca es calcina sota condicions controlades per produir sulfur o sulfat de calci deshidratat; s'utilitza per al tractament de residus industrials com ara llots de ^desulfuració^ o neteja de xemeneies i forns que contenen quantitats elevades de sulfats i sulfurs de calci. El producte resultant s'afegeix a la resta del residu, juntament amb una sèrie d'additius, i s'obté un material fort, fàcil de manipular i de baixa permeabilitat. Aquesta tècnica, però, no evita completament la possible aparició de ^lixiviats^.
autocombustió
autocombustió
Enginyeria química
- ca autocombustió, n f
- ca combustió espontània, n f sin. compl.
- es autocombustión
- es combustión espontánea
- en spontaneous combustion
Enginyeria química
Definició
Oxidació en què la calor de reacció s'allibera al medi més lentament que com es produeix. Com a conseqüència, la temperatura augmenta gradualment, la qual cosa accelera l'oxidació. Aquest procés en cadena s'incrementa fins que s'arriba al punt d'inflamació del material i, just en aquest moment, s'encén espontàniament.
autodepuració
autodepuració
Medi ambient
- ca autodepuració, n f
- es autodepuración
- en natural purification
- en self-purification
Medi ambient
Definició
Procés biològic, químic o físic que permet que un medi contaminat torni al seu estat inicial de forma natural, és a dir, sense intervenció humana. Generalment es dóna en el medi hídric amb una participació important dels processos biològics, tant aeròbics com anaeròbics.
autoindicador
autoindicador
Química analítica
- ca autoindicador, n m
- es autoindicador
- en self indicator
Química analítica
Definició
Substància química acolorida que, en una valoració, pot actuar o bé com solució valorant o bé com anàlit a determinar i que en arribar el punt final indueix un canvi de color bé per restar en excés (cas de la solució valorant), bé per desaparèixer (cas de l'anàlit a determinar). En són exemples el iode i el permangat potàssic.
autoprotòlisi
autoprotòlisi
Química analítica
- ca autoprotòlisi, n f
- es autoprotólisis
- en autoprotolysis
Química analítica
Definició
Reacció reversible de dissociació d'un solvent amfipròtic en els seus ions, produïda per la transferència d'un protó entre dues molècules del solvent. S'observa normalment en els dissolvents pròtics, <EXPRESSIÓ 36>. De fet, aquestes reaccions tenen un equilibri que està força desplaçat cap a la banda esquerra. La constant d'equilibri d'aquests processos és la ^constant d'autoprotòlisi^, que per a l'aigua es coneix com a ^producte iònic de l'aigua^.
autòtrof
autòtrof
Bioquímica
- ca autòtrof, n m
- es autótrofo
- en autotroph
Bioquímica
Definició
Organisme que obté el carboni necessari per a viure de fonts inorgàniques (com ara carbonat, bicarbonat o diòxid de carboni). Vegeu també ^heteròtrof^.
avançament de la reacció
avançament de la reacció
Química física
- ca extensió de la reacció, n f
- ca avançament de la reacció, n m sin. compl.
- es avance de reacción
- es extensión de reacción
- en extent of reaction
- sbl ξ
Química física
Definició
Expressió del progrés d'una reacció. S'expressa dξ = dni / νi, en què ni és la ^quantitat de substància^ i νi és el coeficient estequimètric de l'espècie i-èssima.