Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030965   Bahia Rosenholz  Bahia Rosenholz
     
       
    • palissandre de Bahia, n m
    • palissandre rosa del Brasil, n m sin. compl.
    • es palisandro rosa, n m
    • es palisandro rosa de Brasil , n m
    • es palo de rosa, n m
    • es palo de rosa de Bahia, n m
    • fr bois de rose, n m
    • fr palissandre de rose, n m
    • pt cego-machado, n m
    • pt pau-cravo, n m
    • pt pau-rosa, n m
    • pt sebastião de arruda, n m
    • en Brazilian tulipwood, n
    • en pinkwood, n
    • en tulipwood, n
    • de Bahia Rosenholz, n n
    • de brasilianisches Königsholz, n n

    Fusta procedent de l'est del Brasil, concretament de Bahia i del nord de Minas Gerais, que s'obté de l'arbre Dalbergia decipularis (família de les fabàcies), pesant, dura, de fibra generalment recta i olor suau i fragant, amb el duramen de color blanc o gris i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades de color groc, taronja, rosa i vermell, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades, instruments de percussió i parquets.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes palissandre de Bahia (sin. compl. palissandre rosa del Brasil):

    S'aproven les denominacions palissandre de Bahia (com a forma principal) i palissandre rosa del Brasil (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull palissandre referit, en general, a un arbre del gènere Dalbergia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta és de color rosat i prové fonamentalment de l'estat brasiler de Bahia;

    ·concorden amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes palissandre del Brasil i palissandre rosa perquè no són prou distintives, segons els especialistes: són igualment brasileres les espècies botàniques Dalbergia nigra i Dalbergia cearensis, que també són palissandres, i també és rosat, per exemple, el palissandre de l'Índia (Dalbergia latifolia).

    Entre palissandre rosa del Brasil i palissandre rosa brasiler, s'opta per la forma amb el sintagma (del Brasil), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives) i països (pertanyents a un estat o a més d'un) s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030902   Balau  Balau
     
       
    • balau groc, n m
    • es balau
    • fr balau
    • en balau
    • de Balau

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), pesant o molt pesant, dura, de fibra recta i amb una olor suau que recorda el moscatell, amb el duramen d'un color entre groc i marró grisós i l'albeca d'un color entre groc pàl·lid i gris clar, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa i fabricació de mobles.

    Nota: El balau groc s'obté dels arbres de les seccions Shorea i Neohopea del gènere Shorea, inclosa l'espècie Shorea laevis. És el balau més comú.

       
  • 4030948   Bété  Bété
     
       
    • mansònia, n f
    • beté, n m sin. compl.
    • es mansonia, n f
    • fr bété, n m
    • fr mansonia, n f
    • en bété, n
    • en mansonia, n
    • de Bété, n
    • de Mansonia, n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental, especialment de la Costa d'Ivori, Ghana i Nigèria, que s'obté dels arbres del gènere Mansonia (família de les malvàcies), sobretot de l'espècie Mansonia altissima, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró grogós i marró gris violaci i l'albeca d'un color blanc o blanc rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria exterior i interior, fabricació de parquets i construcció naval.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mansònia (sin. compl. beté):

    S'aproven les denominacions mansònia (com a forma principal) i beté (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mansònia,

    ·és una forma lingüísticament adequada, adaptació de l'epònim Mansonia, nom científic del gènere de l'arbre productor d'aquesta fusta (del botànic australià Frederick Manson, 1827-1915);

    ·és una forma ja documentada en català referida a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a beté,

    ·és un manlleu del francès d'origen africà, i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, i també en altres llengües, referit a aquesta fusta, generalment com a forma secundària de mansònia;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030907   Bitis  Bitis
     
       
    • bitis, n m
    • es bitis
    • fr bitis
    • en bitis
    • de Bitis

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Madhuca (família de les sapotàcies), principalment de l'espècie Madhuca utilis, pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca ben diferenciada, emprada en construcció naval, fusteria grossa i fabricació d'eines.

       
  • 4030909   Bossé  Bossé
     
       
    • bossé clar, n m
    • es bossé, n m
    • es bossé blanco, n m
    • es bosse claro, n m
    • fr bossé, n m
    • fr bossé clair, n m
    • en bosse, n
    • en guarea, n
    • en scented guarea, n
    • de Bossé, n

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, especialment de la Costa d'Ivori i Nigèria, que s'obté dels arbres Guarea cedrata i Guarea laurentii (família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i d'olor semblant a la del cedre, amb el duramen marró i l'albeca de color marró rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior, i construcció naval i de vehicles.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bossé clar:

    S'aprova la denominació bossé clar pels motius següents:

    ·el nucli bossé és un manlleu del francès d'origen africà i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·és coherent amb la forma bossé fosc, que designa una fusta similar però més fosca, extreta de l'arbre del mateix gènere Guarea thompsonii;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà i francès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple bossé perquè no és prou precisa.

    Igualment, també es desestimen les formes cedre africà i cedre bossé (amb ús dins l'àmbit comercial, segons alguns especialistes), perquè són formes semànticament inadequades, ja que el cedre és un arbre diferent, pertanyent a la família de les pinàcies.

    La forma guarea, finalment, adaptació del nom científic del gènere utilitzada en anglès, és imprecisa i no s'utilitza en català.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030965   brasilianisches Königsholz  brasilianisches Königsholz
     
       
    • palissandre de Bahia, n m
    • palissandre rosa del Brasil, n m sin. compl.
    • es palisandro rosa, n m
    • es palisandro rosa de Brasil , n m
    • es palo de rosa, n m
    • es palo de rosa de Bahia, n m
    • fr bois de rose, n m
    • fr palissandre de rose, n m
    • pt cego-machado, n m
    • pt pau-cravo, n m
    • pt pau-rosa, n m
    • pt sebastião de arruda, n m
    • en Brazilian tulipwood, n
    • en pinkwood, n
    • en tulipwood, n
    • de Bahia Rosenholz, n n
    • de brasilianisches Königsholz, n n

    Fusta procedent de l'est del Brasil, concretament de Bahia i del nord de Minas Gerais, que s'obté de l'arbre Dalbergia decipularis (família de les fabàcies), pesant, dura, de fibra generalment recta i olor suau i fragant, amb el duramen de color blanc o gris i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades de color groc, taronja, rosa i vermell, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades, instruments de percussió i parquets.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes palissandre de Bahia (sin. compl. palissandre rosa del Brasil):

    S'aproven les denominacions palissandre de Bahia (com a forma principal) i palissandre rosa del Brasil (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull palissandre referit, en general, a un arbre del gènere Dalbergia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta és de color rosat i prové fonamentalment de l'estat brasiler de Bahia;

    ·concorden amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes palissandre del Brasil i palissandre rosa perquè no són prou distintives, segons els especialistes: són igualment brasileres les espècies botàniques Dalbergia nigra i Dalbergia cearensis, que també són palissandres, i també és rosat, per exemple, el palissandre de l'Índia (Dalbergia latifolia).

    Entre palissandre rosa del Brasil i palissandre rosa brasiler, s'opta per la forma amb el sintagma (del Brasil), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives) i països (pertanyents a un estat o a més d'un) s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]