Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030914   Ceiba  Ceiba
     
       
    • capoquer, n m
    • ceiba, n f
    • es ceiba
    • fr fuma
    • fr sunama
    • en ceiba
    • de Ceiba

    Fusta procedent de les zones tropicals de l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica que s'obté del capoquer (Ceiba pentandra, família de les bombacàcies), molt lleugera i tova, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color blanc, marró clar, marró rosat o gris i l'albeca poc diferenciada, sovint amb vetes grogues o grisoses, emprada en la fabricació de caixes, embalatges i mobles

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme capoquer (sin. ceiba):

    S'aproven les denominacions capoquer i ceiba, com a sinònimes, per a denominar la fusta procedent de l'arbre Ceiba pentandra pels motius següents:

    ·capoquer (del malai kapok, segons les fonts consultades) és la denominació recollida al diccionari normatiu i a la resta d'obres catalanes de referència per a designar l'espècie botànica de la qual prové aquesta fusta;

    ·en aquest sentit, és una denominació lingüísticament adequada i semànticament precisa;

    ·com a nom d'arbre es documenta també, anàlogament, en la resta de llengües de referència, tot i que sovint, a diferència del que passa en català, en convivència amb altres denominacions;

    ·ceiba, d'altra banda, és la vulgarització del nom llatí del gènere a què pertany aquest arbre i es documenta també al diccionari normatiu com a "nom donat a diverses espècies del gènere Ceiba, arbres robustos i a vegades altíssims, de fulles compostes, originaris de l'Amèrica tropical, entre els quals hi ha el capoquer";

    ·tot i que científicament és una denominació menys precisa que capoquer (aquesta fusta s'extreu només de l'espècie Ceiba pentandra i no pas d'altres espècies del gènere Ceiba), ceiba és la forma més coneguda internacionalment per a fer referència a aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany com a nom de la fusta;

    ·els especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta forma.

    Es desestima la forma fuma (denominació comuna al Zaire, a la República del Congo, Angola i a Libèria, segons la documentació consultada) perquè només es documenta en francès i té poca difusió en la resta de llengües occidentals.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030906   Ceylon Ebenholz  Ceylon Ebenholz
     
       
    • banús negre asiàtic, n m
    • banús ver, n m sin. compl.
    • eben negre asiàtic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es ébano de Asia, n m
    • es ébano de Ceilán, n m
    • es ébano de la India, n m
    • es ébano negro de Asia, n m
    • fr ébène de Ceylan, n f
    • fr ébène noire d'Asie, n f
    • fr ébénier d'Asie, n m
    • fr ébénier de Ceylan, n m
    • fr ébénier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

    S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

    ·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

    Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030930   Courbaril  Courbaril
     
       
    • jatoba, n f
    • curbaril, n m sin. compl.
    • es curbaril
    • es jatoba
    • es jatobá
    • fr courbaril
    • fr jatoba
    • en courbaril
    • en jatoba
    • de Courbaril

    Fusta procedent de l'Amèrica Central, l'Amèrica del Sud i les Antilles que s'obté de la jatoba (Hymenaea courbaril, família de les cesalpiniàcies), molt pesant, dura i nervada, de fibra recta, de vegades entrellaçada, amb el duramen d'un color entre beix rosat i bru rogenc i l'albeca de color blanc rosat, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de talles i peces tornejades.