Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030987   gemeine Erle  gemeine Erle
     
       
    • vern europeu, n m
    • vern comú, n m sin. compl.
    • vern negre, n m sin. compl.
    • es aliso, n m
    • es aliso negro, n m
    • fr aulne, n m
    • fr aulne commun, n m
    • fr aulne noire, n m
    • fr aune, n m var. ling.
    • it ontano nero, n m
    • en black alder, n
    • en common alder, n
    • en European alder, n
    • de gemeine Erle, n f
    • de Roterle, n f
    • de Schwarzerle, n f

    Fusta procedent d'Europa que s'obté de l'arbre Alnus glutinosa (família de les betulàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós clar i l'albeca indiferenciada, amb vetes fosques, emprada principalment en la realització de peces tornejades, regles i escaires de dibuix, instruments musicals i joguines.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern europeu (sin. compl. vern comú i vern negre):

    S'aproven les denominacions vern europeu (com a forma principal) i vern comú i vern negre (com a sinònims complementaris), pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

    ·vern europeu respon al fet que l'arbre de procedència creix predominantment a Europa (tot i que també n'hi ha en zones d'Anatòlia i de Sibèria);

    ·vern comú és una forma ja documentada en fonts catalanes referida a l'arbre i indica que és el vern més usual a casa nostra;

    ·vern negre fa referència al to negrós de l'escorça de l'arbre.

    Es proposa vern europeu com a denominació principal perquè els especialistes consideren que és la més distintiva.

    La forma vern, que el diccionari normatiu recull específicament associada a l'espècie Alnus glutinosa i a la fusta corresponent, s'ha descartat perquè es considera poc precisa en contextos especialitzats, tenint en compte que hi ha altres espècies de vern.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030920   Geronggang  Geronggang
     
       
    • geronggang, n m
    • es geronggang
    • fr geronggang
    • en geronggang
    • de Geronggang

    Fusta procedent de l'Àsia, principalment de Malàisia i Indonèsia, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Cratoxylon (família de les gutíferes), especialment de l'espècie Cratoxylon arborescens, lleugera, tova, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen de color vermell clar o rosa fosc i l'albeca de color groc, emprada en la fabricació de mobles i caixes i, en general, en fusteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme geronggang:

    S'aprova la forma geronggang (denominació originària de la Malàisia peninsular, segons les fonts consultades) pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030905   gestreiftes Ebenholz  gestreiftes Ebenholz
     
       
    • banús de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es ébano de Asia, n m
    • es ébano de la India, n m
    • es ébano de macassar, n m
    • es ébano de Macassar, n m
    • es ébano de Tailandia, n m
    • es ébano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr ébène veinée d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

    Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

    Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030921   Giam  Giam
     
       
    • giam, n m
    • es giam
    • fr giam
    • en giam
    • de Giam

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Hopea (família de les dipterocarpàcies), pesant, dura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen de color groc o marró clar i l'albeca ben diferenciada, emprada en construcció naval i obres públiques.

    Nota: El giam s'obté de les espècies Hopea ferrea, Hopea forbesii, Hopea helferi, Hopea nutans i Hopea semicuneata, entre d'altres. No s'ha de confondre amb el merawan, que s'obté d'altres espècies del mateix gènere.

       
  • 4030922   Gonçalo alvez  Gonçalo alvez
     
       
    • gonçalo-alves, n m
    • es gonçalo alves, n m
    • es Gonzalo-Alvez, n m
    • fr gonçalo alvez, n m
    • pt gonçalo-alves, n m
    • pt muiracoatiara, n m
    • en goncalo alves, n
    • en gonçalo alvez, n
    • en kingwood, n
    • en tigerwood, n
    • en zebrawood, n
    • de Gonçalo alvez, n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, sobretot del Brasil, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Astronium (família de les anacardiàcies), principalment de les espècies Astronium fraxinifolium i Astronium graveolens, pesant, dura, de fibra recta i de vegades entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color beix o marró daurat i l'albeca d'un color blanc grisós o rosat, amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, i en ebenisteria, fusteria interior i exterior i fusteria grossa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gonçalo-alves:

    S'aprova la denominació gonçalo-alves, manlleu del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre les formes gonzalo alvez (variant del castellà) i gonçalo-alves (variant del portuguès), s'opta per la segona, que és la denominació d'origen, tenint en compte que les diverses espècies del gènere procedeixen de l'Amèrica Central i del Sud però es comercialitzen sobretot des del Brasil. Cal tenir present, de fet, que gonçalo-alves ja es recull en diccionaris generals brasilers, cosa que no passa amb el castellà gonzalo alvez.

    Malgrat que es tracta d'un manlleu procedent de la lexicalització d'un nom propi compost i, segons la normativa, aquest tipus de compostos s'escriuen sense guionet (com en el cas de sarah bernhardt o pedro ximenes), en aquest cas es manté el guionet de la denominació portuguesa original.

    Es descarten les formes roure tacat, fusta de rei i fusta tigrada, documentades a l'obra Biosfera(1), perquè no semblen gaire consistents: d'una banda, l'arbre productor d'aquesta fusta no és un roure i, de l'altra, fusta de rei i fusta tigrada són calcs, respectivament, de l'anglès kingwood i tigerwood, que no són els noms anglesos oficials o més coneguts. Cal tenir present, a més, que aquestes denominacions pràcticament no es documenten enlloc més.

    També es descarten les altres denominacions documentades, com ara muiracoatiara, guaritá o jobillo, perquè són locals i no tenen gaire difusió.

    (1) Biosfera: els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <<http://www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030923   Grenadill  Grenadill
     
       
    • granadilla africana, n f
    • es granadilla, n f
    • es granadillo, n m
    • es granadillo de Àfrica, n m
    • es granadillo negro, n m
    • es grenadille africana, n f
    • fr ébène du Mozambique, n f
    • fr grenadille d'Afrique, n f
    • pt pau-preto, n m
    • en African blackwood, n
    • en African granadillo, n
    • en grenadilla, n
    • en Senegal ebony, n
    • de Grenadill, n f

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, que s'obté de l'arbre Dalbergia melanoxylon (família de les fabàcies), molt pesant, molt dura, de fibra recta, tacte oliós i olor de roses, amb el duramen de color marró porpra fosc i l'albeca blanca o groga, amb vetes negres, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme granadilla africana:

    S'aprova la denominació granadilla africana, d'origen castellà, pels motius següents:

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquesta fusta i a l'arbre de què prové, potser per la similitud amb algunes espècies sud-americanes emparentades denominades amb la forma granadillo o granadilla (per exemple, Dalbergia glomerata, anomenada en castellà granadillo o granadillo negro);

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix granadilla africana a granadillo africà, malgrat que aquesta segona forma té més difusió, perquè la forma femenina s'adequa més bé a la morfologia catalana. El fet, d'altra banda, que granadilla ja designi en català el fruit de Passiflora edulis no es considera un argument rellevant per a descartar aquesta forma, ja que tant els conceptes (una fusta, en un cas, i una fruita, en l'altre) com les espècies botàniques implicades (en el cas de la fruita es tracta d'una liana) són prou allunyats.

    Entre granadilla africana i granadilla de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030925   Guatambù  Guatambù
     
       
    • guatambú, n m
    • es guatambu
    • fr guatambù
    • en pau marfim
    • de Guatambù

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté del guatambú (Balfourodendron riedelianum, família de les rutàcies), pesant, nervada i dura, de fibra recta i de vegades entrellaçada, amb el duramen de color blanc crema i l'albeca no diferenciada, emprada en fusteria interior, ebenisteria i en la fabricació de talles i peces tornejades.