L’actualitat informativa aquests últims dies ha tornat a posar el focus sobre un concepte que destaquem com a #termedelasetmana: l’assetjament escolar.
L’objectiu últim de la normalització terminològica és que les noves denominacions que s’aproven s’acabin implantant entre els especialistes que les han d’utilitzar.
Quan treballo amb el lèxic específic de l’àmbit de l’excursionisme sovint em trobo amb l’inconvenient de la interferència lingüística (del castellà o de l’anglès), juntament amb la necessitat de recórrer als manlleus que comporta la creació d’esports o modalitats esportives de muntanya nous.
Els usos lingüístics en les empreses i organitzacions del sector tecnològic han de fer difícils equilibris entre la potent influència del món anglosaxó, la innovació denominativa de nous productes i serveis, i la voluntat de les marques de distingir-se per mitjà de noms únics i de nou encuny.
El dret és un àmbit que per tradició ha mantingut moltes denominacions llatines, en català i en les llengües romàniques amb què s’expressen els sistemes jurídics hereus del dret romà. L’ús d’aquests termes en els textos ens planteja diverses qüestions.
El terme monoestratificat s’escriu amb una e protètica (és a dir, una e que no és etimològica, sinó que s'ha afegit posteriorment per necessitats de pronunciació) de manera paral·lela a pluriestratificat, ja consignat en el dic
El compte de Twitter del TERMCAT acaba d’arribar als 9.000 seguidors, i això ens dóna l’excusa perfecta per a destacar aquest terme, seguidor | seguidora, com a #termedelasetmana.
Els noms de les varietats vitivinícoles i dels vins que se n’elaboren sovint es documenten escrits en majúscula, especialment en els textos legals. Tanmateix, es considera que cal escriure en minúscula aquestes denominacions, ja que es tracta de noms comuns.