Si hi ha un instrument propi de les festes de Nadal és aquest que avui destaquem com a #termedelasetmana: la simbomba.
De fet, en algunes zones és un instrument tan exclusiu d’aquestes festes que difícilment se’n veuen si no és en cantades de nadales i de cançons típicament nadalenques. Consisteix en una pell tibant adaptada a la boca d’un vas, amb una canya fixada al centre, que, quan es frega amunt i avall amb la mà humida, produeix un so greu molt característic.
L’etimologia del mot, curiosament, està relacionada amb simfonia ‘acord de veus o de sons’. Coromines aprofita l’explicació etimològica per donar la seva opinió sobre l’instrument, i diu, textualment, “[simfonia] també donà lloc al nom d’una altra mena d’instrument musical —més aviat n’hauríem de dir ‘murgal’—, l’abombat i grosser a manera de combinació de tabal amb rústic guitarró, que porta el nom de simbomba, tocada per gent popular i acriaturada en les festes de fi d’any”. A les Balears i algunes altres zones se sol pronunciar amb x- inicial (ximbomba).
Tant si heu fet sonar una simbomba com si mai no ho heu fet, us desitgem que gaudiu molt de les tradicions pròpies de les festes que s’apropen, i si us queda temps entre cantada i cantada, podeu consultar aquest instrument i molts altres en el nostre Vocabulari il·lustrat d’instruments musicals.
(Font: TERMCAT)
