Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca àloe maculat, n m alt. sin.
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de canó, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites de foc, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca pop tacat, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca bàlsam de canyó, n m var. ling.
ca cever, n m var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
nc Aloe saponaria (Aiton) Haw.
nc Aloe maculata auct. var. ling.
nc Aloe umbellata DC. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca àloe maculat, n m alt. sin.
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de canó, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites de foc, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca pop tacat, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca bàlsam de canyó, n m var. ling.
ca cever, n m var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
nc Aloe saponaria (Aiton) Haw.
nc Aloe maculata auct. var. ling.
nc Aloe umbellata DC. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
ca herba sostal, n f alt. sin.
ca penques, n f pl alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca sèver de cavall, n m alt. sin.
ca sèver socotrí, n m alt. sin.
ca acerve, n m var. ling.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca aloe vera, n m var. ling.
ca àloe vera, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca asséver, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
ca güevera, n f var. ling.
ca sèver sucotrí, n m var. ling.
nc Aloe vera (L.) Burm. f.
nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Note

El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
ca herba sostal, n f alt. sin.
ca penques, n f pl alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca sèver de cavall, n m alt. sin.
ca sèver socotrí, n m alt. sin.
ca acerve, n m var. ling.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca aloe vera, n m var. ling.
ca àloe vera, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca asséver, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
ca güevera, n f var. ling.
ca sèver sucotrí, n m var. ling.
nc Aloe vera (L.) Burm. f.
nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Note

El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca ànec cuallarg, n m
es ánade rabudo norteño
fr canard pilet
en Northern pintail
de Spießente
nc Anas acuta

<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca ànec cuallarg, n m
es ánade rabudo norteño
fr canard pilet
en Northern pintail
de Spießente
nc Anas acuta

<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àster americà, n m
ca àster barceloní, n m alt. sin.
ca àster esquamós, n m alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca mata de moro, n f alt. sin.
ca mata-xotos, n m/f alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca rebentadalles, n f alt. sin.
ca setembrina, n f alt. sin.
ca trencadalles, n f alt. sin.
ca matacaveros, n m/f var. ling.
nc Aster squamatus (Spreng.) Hieron.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àster americà, n m
ca àster barceloní, n m alt. sin.
ca àster esquamós, n m alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca mata de moro, n f alt. sin.
ca mata-xotos, n m/f alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca rebentadalles, n f alt. sin.
ca setembrina, n f alt. sin.
ca trencadalles, n f alt. sin.
ca matacaveros, n m/f var. ling.
nc Aster squamatus (Spreng.) Hieron.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca adjectiu explicatiu, n m
ca epítet, n m sin. compl.
es adjetivo explicativo
es epíteto
fr adjectif explicatif
fr épithète
en epithet

<Lingüística>

Definition

Adjectiu qualificatiu que tendeix a anteposar-se al nom, insisteix en una de les característiques d'aquest i hi sol aparéixer associat.

Note

Per exemple, terrible en la terrible desfeta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca aforament per tub de Pitot, n m
es aforo por tubo de Pitot
en Pitot tube gauging

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definition

^Aforament^ indirecte que consisteix a mesurar la velocitat d'un líquid amb l'ús d'un ^tub de Pitot^.

Basic search

Advanced search

Results for "Pitet" in all thematic areas

Note

Note

Definition

Note

Definition