Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "baix" in all thematic areas

gasoil baix en sofre gasoil baix en sofre

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  gasoil baix en sofre, n m
  • ca  dièsel de baix contingut en sofre, n m sin. compl.
  • ca  gasoil de baix contingut en sofre, n m sin. compl.
  • es  combustible diésel de bajo contenido en azufre, n m
  • es  diésel bajo en azufre, n m
  • es  gasoil bajo en azufre, n m
  • fr  carburant diesel à faible teneur en soufre, n m
  • fr  diesel à faible teneur en soufre, n m
  • fr  DFTS, n m sigla
  • it  carburante diesel a basso contenuto di zolfo, n m
  • it  diesel a basso contenuto di zolfo, n m
  • it  gasolio a basso contenuto di zolfo, n m
  • en  low-sulphur diesel fuel, n
  • en  low-sulphur diesel, n sin. compl.
  • en  LSD, n sigla

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definition
Gasoil que conté una proporció de sofre inferior a 500 ppm.

Note

  • A Europa el gasoil baix en sofre es va deixar de comercialitzar el 2006, any en què va ser substituït pel gasoil molt baix en sofre.
gasoil molt baix en sofre gasoil molt baix en sofre

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  gasoil molt baix en sofre, n m
  • ca  dièsel de molt baix contingut en sofre, n m sin. compl.
  • ca  gasoil de molt baix contingut en sofre, n m sin. compl.
  • es  combustible diésel de muy bajo contenido en azufre, n m
  • es  diésel de muy bajo contenido en azufre, n m
  • es  diésel muy bajo en azufre, n m
  • es  gasoil muy bajo en azufre, n m
  • es  ULSD, n m sigla
  • fr  carburant diesel à très faible teneur en soufre, n m
  • fr  diesel propre, n m
  • fr  fioul à tres basse teneur en soufre, n m
  • fr  DTFTS, n m sigla
  • fr  TBTS, n m sigla
  • it  diesel a bassissimo contenuto di zolfo, n m
  • it  gasolio a bassissimo contenuto di zolfo, n m
  • en  clean diesel, n
  • en  ultra-low-sulphur diesel, n
  • en  ultra-low-sulphur diesel fuel, n
  • en  ULSD, n sigla

<Mobilitat sostenible > Fonts d'energia > Combustibles>

Definition
Gasoil que conté una proporció de sofre inferior a 15 ppm.

Note

  • A Europa el gasoil molt baix en sofre va substituir el gasoil baix en sofre l'any 2006.
gasoil molt baix en sofre gasoil molt baix en sofre

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  gasoil molt baix en sofre, n m
  • ca  dièsel de molt baix contingut en sofre, n m sin. compl.
  • ca  gasoil de molt baix contingut en sofre, n m sin. compl.
  • es  combustible diésel de muy bajo contenido en azufre, n m
  • es  diésel de muy bajo contenido en azufre, n m
  • es  diésel muy bajo en azufre, n m
  • es  gasoil muy bajo en azufre, n m
  • es  ULSD, n m sigla
  • fr  carburant diesel à très faible teneur en soufre, n m
  • fr  diesel propre, n m
  • fr  fioul à tres basse teneur en soufre, n m
  • fr  DTFTS, n m sigla
  • fr  TBTS, n m sigla
  • it  diesel a bassissimo contenuto di zolfo, n m
  • it  gasolio a bassissimo contenuto di zolfo, n m
  • en  clean diesel, n
  • en  ultra-low-sulphur diesel, n
  • en  ultra-low-sulphur diesel fuel, n
  • en  ULSD, n sigla

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definition
Gasoil que conté una proporció de sofre inferior a 15 ppm.

Note

  • A Europa el gasoil de molt baix contingut en sofre va substituir el gasoil de baix contingut en sofre l'any 2006.
gedan gedan

<08 Esports de combat > 03 Karate>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  gedan, n m
  • ca  nivell baix, n m sin. compl.
  • es  nivel bajo
  • fr  niveau bas
  • en  lower level

<Esport > 08 Esports de combat > 03 Karate>

Definition
Zona del cos situada sota la part superior dels malucs.
ginestó ginestó

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginestó, n m
  • ca  ginesta blanca, n f sin. compl.
  • ca  palla de vesc, n f sin. compl.
  • ca  assot, n m alt. sin.
  • ca  assots, n m pl alt. sin.
  • ca  assots d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  gessamí de llop, n m alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolles vermelles, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolletes, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolletes vermelles, n f alt. sin.
  • ca  ginestó baix, n m alt. sin.
  • ca  ginestó blanc, n m alt. sin.
  • ca  ginestó blau, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de fruit roig, n m alt. sin.
  • ca  ginestola, n f alt. sin.
  • ca  llessamí de llop, n m alt. sin.
  • ca  osiris blanc, n m alt. sin.
  • ca  palla de veça, n f alt. sin.
  • ca  ginestra de bolletes vermelles, n f var. ling.
  • ca  manrúbio, n m var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • nc  Osyris alba L.

<Botànica > santalàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginestó, n m
  • ca  ginesta blanca, n f sin. compl.
  • ca  palla de vesc, n f sin. compl.
  • ca  assot, n m alt. sin.
  • ca  assots, n m pl alt. sin.
  • ca  assots d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  gessamí de llop, n m alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolles vermelles, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolletes, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolletes vermelles, n f alt. sin.
  • ca  ginestó baix, n m alt. sin.
  • ca  ginestó blanc, n m alt. sin.
  • ca  ginestó blau, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de fruit roig, n m alt. sin.
  • ca  ginestola, n f alt. sin.
  • ca  llessamí de llop, n m alt. sin.
  • ca  osiris blanc, n m alt. sin.
  • ca  palla de veça, n f alt. sin.
  • ca  ginestra de bolletes vermelles, n f var. ling.
  • ca  manrúbio, n m var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • nc  Osyris alba L.

<Botànica > santalàcies>

grau d'especialització baix grau d'especialització baix

<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  grau d'especialització baix, n m

<Lingüística textual>

Definition
Grau d'especialització de la llengua d'un text, propi sobretot de situacions familiars i amicals al marge dels rols professionals, que es caracteritza per l'absència o la quasiabsència de termes específics i per una sintaxi lliure.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  greu, adj
  • ca  baix -a, adj sin. compl.
  • es  bajo -ja
  • es  grave
  • en  bass
  • en  deep
  • en  low

<Música>

Definition
Amb un nombre de vibracions per segon menor que el dels sons aguts.
heparina de baix pes molecular heparina de baix pes molecular

<Bioquímica i biologia molecular>, <Farmacologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  heparina de baix pes molecular, n f

<Bioquímica i biologia molecular>, <Farmacologia>

Definition
Heparina que s'obté per fraccionament a partir de l'heparina convencional o no fraccionada i, com aquesta, exerceix efecte anticoagulant i millora l'acció de l'antitrombina III. A diferència de l'heparina no fraccionada, les de baix pes presenten una raó d'activitat anti Xa/IIa superior. Són emprades en la profilaxi i el tractament dels fenòmens tromboembòlics venosos. Entre els efectes indesitjats, pot ocasionar, amb baixa freqüència, hemorràgies, reaccions d'hipersensibilitat i plaquetopènia.
ho pot trobar al pis de dalt / de baix ho pot trobar al pis de dalt / de baix

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ho pot trobar al pis de dalt / de baix
  • es  lo encontrará en el piso de arriba / de abajo
  • fr  vous pouvez trouver cet article à l'étage d'en haut / d'en bas
  • pt  poderá encontrar este produto no andar de cima / de baixo
  • en  you'll find it upstairs / downstairs

<Grans Magatzems > Conversa>