Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "barra" in all thematic areas

barra barra

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  barra, n f
  • es  barra
  • fr  barre
  • en  bar

<Lingüística>

Definition
En fonologia, signe gràfic ( / ) utilitzat per a obrir i per a tancar una transcripció fonològica o la identificació d'un fonema.

Note

  • Per exemple, la transcripció fonològica /kúk/ o la consonant labiodental sonora /v/.
barra barra

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  barra, n f
  • es  barra
  • fr  barre
  • en  bar

<Lingüística>

Definition
En la teoria de la X amb barra, signe gràfic (−) col·locat damunt dels símbols categorials en les representacions sintagmàtiques per a classificar jeràrquicament els diferents constituents d'un sintagma i per a manifestar les regularitats existents en l'estructura interna dels diferents tipus de sintagmes.

Note

  • En les representacions, les barres es col·loquen damunt del símbol de la categoria lèxica. Per exemple, N, N̅, N̿. Alternativament, es poden utilitzar cometes volades (N, N', N") o números (N0, N1, N2).
barra barra

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  barra, n f
  • es  barra
  • fr  barre
  • en  bar

<Lingüística>

Definition
En teoria lingüística en general, signe gràfic (−) que es col·loca damunt d'un element, normalment un símbol, per a assenyalar el contrari.

Note

  • Així, si A indica argumental, A̅ fa referència a no argumental.
barrot barrot

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  barrot, n m
  • es  barrote, n m
  • fr  barreau, n m
  • fr  échelon, n m
  • en  cleat, n
  • en  ladder round, n
  • en  ladder rung, n
  • en  round, n
  • en  rung, n
  • eu  barra, n
  • eu  langet, n
  • eu  maila, n

<Fusteria > Construccions>

braç braç

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  braç, n m
  • ca  barra, n f sin. compl.
  • ca  escala, n f sin. compl.
  • ca  tirador, n m sin. compl.
  • ca  vara, n f sin. compl.

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Definition
Cadascun dels pals llargs de fusta, damunt dels quals va muntada la caixa i els principals elements que formen el carro.
bufalaga marina bufalaga marina

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga marina, n f
  • ca  bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
  • ca  palmerina, n f sin. compl.
  • ca  barra, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga borda, n f alt. sin.
  • ca  esca borda, n f alt. sin.
  • ca  escovari, n m alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  granerola, n f alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de tirar caliu, n f alt. sin.
  • ca  herba verderolera, n f alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de polit, n m alt. sin.
  • ca  mogregall, n m alt. sin.
  • ca  pala marina, n f alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma marina, n f alt. sin.
  • ca  passerina, n f alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • ca  boja borda, n f var. ling.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  palamarinar, n f var. ling.
  • ca  palmarina, n f var. ling.
  • ca  pauma marina, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
  • nc  Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga marina bufalaga marina

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga marina, n f
  • ca  bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
  • ca  palmerina, n f sin. compl.
  • ca  barra, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga borda, n f alt. sin.
  • ca  esca borda, n f alt. sin.
  • ca  escovari, n m alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  granerola, n f alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de tirar caliu, n f alt. sin.
  • ca  herba verderolera, n f alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de polit, n m alt. sin.
  • ca  mogregall, n m alt. sin.
  • ca  pala marina, n f alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma marina, n f alt. sin.
  • ca  passerina, n f alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • ca  boja borda, n f var. ling.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  palamarinar, n f var. ling.
  • ca  palmarina, n f var. ling.
  • ca  pauma marina, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
  • nc  Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

exercicis a la barra exercicis a la barra

<Arts > Dansa > Dansa clàssica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>

  • ca  exercicis a la barra, n m pl
  • ca  treball a la barra, n m
  • ca  barra, n f sin. compl.
  • es  barra, n f
  • es  ejercicios en la barra, n m pl
  • es  trabajo en la barra, n m
  • fr  barre, n f
  • fr  exercices à la barre, n m pl
  • fr  travail à la barre, n m
  • en  barre, n
  • en  barre exercises, n pl
  • en  barre work, n

<Dansa clàssica > Conceptes generals>

Definition
Conjunt d'exercicis que es duen a terme recolzant una mà o les dues mans sobre la barra en una classe de dansa clàssica, els quals constitueixen la primera part de la classe.

Note

  • Els exercicis a la barra són essencials com a escalfament i per a enfortir la musculatura, ampliar la mobilitat articular i treballar la col·locació i l'equilibri.
halter halter

<Esport > Halterofília>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'halterofília. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 71 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 22)
ISBN 84-7739-240-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  halter, n m
  • ca  barra, n f sin. compl.
  • es  barra
  • es  barra de carga
  • es  haltera
  • fr  barre
  • fr  haltère
  • en  bar
  • en  barbell

<Esport > Halterofília>

Definition
Aparell consistent en un nombre variable de discs en funció del pes que es vol aconseguir, units per unabarra.

Note

  • És recomanable d'emprar el terme halter per a designar l'aparell i el terme barra per a designar l'eix que uneix els discos.
halters halters

<Material esportiu>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  halters, n m pl
  • ca  barra, n f sin. compl.
  • es  barra
  • es  barra de carga
  • es  haltera
  • fr  barre
  • fr  haltère
  • en  bar
  • en  barbell

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>

Note

  • És recomanable d'emprar el terme halter per a designar l'aparell consistent en un nombre variable de discos en funció del pes que es vol aconseguir i el terme barra per a designar l'eix que uneix els discos.