Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "bastaix" in all thematic areas

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bastió, n m
  • es  bastión
  • fr  bastion
  • en  bastion

<Construcció > Urbanisme>

Definition
Punt fort d'un recinte fortificat o d'una línia de defensa.
bastió bastió

<Ciències socials > Arqueologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  bastió, n m
  • es  bastión
  • en  bastion

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures militars>

Definition
Obra auxiliar avançada d'una fortificació destinada a cobrir les cortines de la muralla.
bastió circular bastió circular

<Art i arquitectura>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bastió circular, n m
  • en  roundel, n

<Art i arquitectura>

Definition
Torre massissa i baixa de forma semicircular en una fortificació.

Note

  • Precursor del baluard.
bastir bastir

<Ciències socials > Antropologia > Cultura popular>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari casteller [en línia]. 4a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/2/>

  • ca  bastir, v tr
  • ca  plantar, v tr
  • es  formar, v tr
  • es  plantar, v tr
  • en  build, to, v tr

<Castellers>

Definition
Realitzar un castell.
bestriu bestriu

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bestriu, n m
  • ca  peix blau, n m
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  negret, n m sin. compl.
  • ca  negret xato, n m sin. compl.
  • ca  negreta, n f sin. compl.
  • ca  pastiu, n m sin. compl.
  • ca  bastriu, n m var. ling.
  • ca  casó, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Dalatias licha
  • nc  Dalatas licha var. ling.
  • nc  Echynorhynusus lichia var. ling.
  • nc  Scymnorhinus licha var. ling.
  • es  carocho
  • es  cazón, n m
  • es  cazón, n m
  • es  negra, n f
  • fr  squale-liche
  • en  kitefin shark

<Taurons > Esquàlids>

bestriu bestriu

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bestriu, n m
  • ca  peix blau, n m
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  negret, n m sin. compl.
  • ca  negret xato, n m sin. compl.
  • ca  negreta, n f sin. compl.
  • ca  pastiu, n m sin. compl.
  • ca  bastriu, n m var. ling.
  • ca  casó, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Dalatias licha
  • nc  Dalatas licha var. ling.
  • nc  Echynorhynusus lichia var. ling.
  • nc  Scymnorhinus licha var. ling.
  • es  carocho
  • es  cazón, n m
  • es  cazón, n m
  • es  negra, n f
  • fr  squale-liche
  • en  kitefin shark

<Taurons > Esquàlids>

bocadolça bocadolça

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bestriu vaca, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  bastriu-vaca, n m var. ling.
  • nc  Hexanchus griseus
  • nc  Notidanus griseus var. ling.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota
  • es  cañabota gris
  • es  gato de mar
  • es  tiburón gris
  • fr  mounge gris
  • fr  requin griset
  • fr  requin-griset
  • en  bluntnose six-gill shark
  • en  bluntnose sixgrill shark
  • en  cow shark
  • en  gray shark
  • de  Rotgrauhai

<Taurons > Hexànquids>

bocadolça bocadolça

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bestriu vaca, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  bastriu-vaca, n m var. ling.
  • nc  Hexanchus griseus
  • nc  Notidanus griseus var. ling.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota
  • es  cañabota gris
  • es  gato de mar
  • es  tiburón gris
  • fr  mounge gris
  • fr  requin griset
  • fr  requin-griset
  • en  bluntnose six-gill shark
  • en  bluntnose sixgrill shark
  • en  cow shark
  • en  gray shark
  • de  Rotgrauhai

<Taurons > Hexànquids>

canonges bells canonges bells

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canonges bells, n m pl
  • ca  margaridetes, n f pl alt. sin.
  • nc  Valerianella rimosa Bastard in Desv.
  • nc  Valerianella auricula DC. var. ling.

<Botànica > valerianàcies>

canonges bells canonges bells

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canonges bells, n m pl
  • ca  margaridetes, n f pl alt. sin.
  • nc  Valerianella rimosa Bastard in Desv.
  • nc  Valerianella auricula DC. var. ling.

<Botànica > valerianàcies>