Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "borr�s" in all thematic areas

àcar dels borrons del llimoner àcar dels borrons del llimoner

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcar dels borrons del llimoner, n m
  • ca  àcar de les meravelles, n m sin. compl.
  • es  ácaro de las maravillas
  • fr  acarien des bourgeons
  • en  citrus bud mite

<Agricultura > Fitopatologia>

Definition
Eriòfid, Acerya sheldoni, que ataca preferentment el llimoner, encara que també pot fer-ho al taronger, i que provoca malformacions en els brots, les flors i els fruits.
óxer ascendent óxer ascendent

<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  óxer ascendent, n m
  • es  oxer de barras desiguales
  • fr  oxer montant

<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Definition
Óxer en què la barra de darrere està situada a més altura que l'element superposat superior.
acromatòcit acromatòcit

<Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acromatòcit, n m
  • ca  acromòcit, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle de Norris, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle de Traube, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle de Zimmermann, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle fantasma, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle ombrejat, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle semilunar, n m sin. compl.
  • ca  eritròcit acròmic, n m sin. compl.
  • ca  ombra de Ponfick, n f sin. compl.
  • es  acromatocito
  • fr  achromatocyte
  • en  achromatocyte
  • en  shadow corpuscle

<Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definition
Artefacte de l'eritròcit, de forma de mitja lluna, hipocrom, que probablement resulta de la seva ruptura amb pèrdua de l'hemoglobina.
afrontacavadors afrontacavadors

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  afrontacavadors, n m
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  botafoc, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja ronyosa, n f alt. sin.
  • ca  bufafoc, n m alt. sin.
  • ca  gangrenera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de matafoc, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  puces, n f pl alt. sin.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  ventafoc, n m alt. sin.
  • ca  afronta cavadors, n m var. ling.
  • ca  afronta llauradors, n m var. ling.
  • ca  apaga foc, n m var. ling.
  • ca  bufa foc, n m var. ling.
  • ca  mata foc, n m var. ling.
  • ca  venta foc, n m var. ling.
  • nc  Plantago sempervirens Crantz
  • nc  Plantago cynops auct. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

afrontacavadors afrontacavadors

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  afrontacavadors, n m
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  botafoc, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja ronyosa, n f alt. sin.
  • ca  bufafoc, n m alt. sin.
  • ca  gangrenera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de matafoc, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  puces, n f pl alt. sin.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  ventafoc, n m alt. sin.
  • ca  afronta cavadors, n m var. ling.
  • ca  afronta llauradors, n m var. ling.
  • ca  apaga foc, n m var. ling.
  • ca  bufa foc, n m var. ling.
  • ca  mata foc, n m var. ling.
  • ca  venta foc, n m var. ling.
  • nc  Plantago sempervirens Crantz
  • nc  Plantago cynops auct. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

agafar un rebot agafar un rebot

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  agafar un rebot, v intr
  • ca  capturar un rebot, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  emparer d'un rebond, s', v intr
  • fr  prendre un rebond, v intr
  • fr  rebondir, v intr
  • en  clear the boards, to, v intr
  • en  rebound, to, v intr

<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 01 Conceptes generals>

Definition
Aconseguir el control de la pilota quan acaba d'impactar contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Note

  • Les denominacions agafar un rebot o capturar un rebot (que, segons el context, també poden ser agafar el rebot o capturar el rebot) indiquen l'acció d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret del partit, mentre que agafar rebots (i també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat del joc.
agafar un rebot agafar un rebot

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  agafar un rebot, v intr
  • ca  capturar un rebot, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  emparer d'un rebond, s', v intr
  • fr  prendre un rebond, v intr
  • fr  rebondir, v intr
  • en  clear the boards, to, v intr
  • en  rebound, to, v intr

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definition
Aconseguir el control de la pilota quan acaba d'impactar contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Note

  • Les denominacions agafar un rebot o capturar un rebot (que, segons el context, també poden ser agafar el rebot o capturar el rebot) indiquen l'acció d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret del partit, mentre que agafar rebots (i també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat del joc.
agulles agulles

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  agullots, n m pl alt. sin.
  • ca  cargola d'agullots, n f alt. sin.
  • nc  Erodium botrys (Cav.) Bertol.

<Botànica > geraniàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  agullots, n m pl alt. sin.
  • ca  cargola d'agullots, n f alt. sin.
  • nc  Erodium botrys (Cav.) Bertol.

<Botànica > geraniàcies>

alquequengi alquequengi

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquequengi, n m
  • ca  bosses vermelles, n f pl sin. compl.
  • ca  bufeta, n f sin. compl.
  • ca  bufeta de gos, n f sin. compl.
  • ca  metes de burra, n f pl sin. compl.
  • ca  alicàcabi, n m alt. sin.
  • ca  bosses, n f pl alt. sin.
  • ca  bosses de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
  • ca  bufeta de ca, n f alt. sin.
  • ca  bufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceroses, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesol de gos, n m alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  orval arbret, n m alt. sin.
  • ca  orval fi, n m alt. sin.
  • ca  pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomata d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomateres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
  • ca  tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga borda, n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomatiguera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  alicacabi, n m var. ling.
  • ca  alicacabí, n m var. ling.
  • ca  alicaví, n m var. ling.
  • ca  alquequenge, n m var. ling.
  • ca  alquequenges, n m pl var. ling.
  • ca  tomàtica de capceta, n f var. ling.
  • ca  tomàtica de capseta, n f var. ling.
  • nc  Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>