Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca baixar plats, v intr
es bajar platos, v intr

Definition

Canviar a un plat més petit durant el desplaçament, generalment en les pujades, per fer menys esforç.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bambollera, n f
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'hort, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
ca lleteresa verda, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
ca lleterola de camp, n f alt. sin.
ca lleteroleta, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca marcoset, n m alt. sin.
ca pixaconills, n m alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca llerolga, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
ca lletrerol, n m var. ling.
ca lletreses, n f pl var. ling.
ca lletrola d'hort, n f var. ling.
nc Euphorbia helioscopia L.

<Botànica > euforbiàcies>

Note

La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bambollera, n f
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'hort, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
ca lleteresa verda, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
ca lleterola de camp, n f alt. sin.
ca lleteroleta, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca marcoset, n m alt. sin.
ca pixaconills, n m alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca llerolga, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
ca lletrerol, n m var. ling.
ca lletreses, n f pl var. ling.
ca lletrola d'hort, n f var. ling.
nc Euphorbia helioscopia L.

<Botànica > euforbiàcies>

Note

La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bec de cigonya, n m
ca bec de grua, n m sin. compl.
ca herba de rellotge, n f sin. compl.
ca agulla, n f alt. sin.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agulletes, n f pl alt. sin.
ca agulletes de bruixa, n f pl alt. sin.
ca agullots, n m pl alt. sin.
ca cobripeus, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca cubripeus, n m var. ling.
ca rellonget de masero, n m var. ling.
ca rellotget de masero, n m var. ling.
nc Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bec de cigonya, n m
ca bec de grua, n m sin. compl.
ca herba de rellotge, n f sin. compl.
ca agulla, n f alt. sin.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agulletes, n f pl alt. sin.
ca agulletes de bruixa, n f pl alt. sin.
ca agullots, n m pl alt. sin.
ca cobripeus, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca cubripeus, n m var. ling.
ca rellonget de masero, n m var. ling.
ca rellotget de masero, n m var. ling.
nc Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blavet, n m
ca donzella, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor del sol post, n f alt. sin.
ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca gesmil bord, n m alt. sin.
ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
ca herba de primavera, n f alt. sin.
ca herba donzella, n f alt. sin.
ca pervinca, n f alt. sin.
ca pruenga, n f alt. sin.
ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
ca vinca, n f alt. sin.
ca vincapervinca, n f alt. sin.
ca viola de bruixa, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
ca blincapervincla, n f var. ling.
ca brincaperbrinca, n f var. ling.
ca flor de la serpassa, n f var. ling.
ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
ca proenga, n f var. ling.
ca prohanga, n f var. ling.
ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
ca vinca-pervincla, n f var. ling.
ca vincaperblinca, n f var. ling.
ca vincapervincla, n f var. ling.
ca vincla-pervincla, n f var. ling.
nc Vinca difformis Pourr.
nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blavet, n m
ca donzella, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor del sol post, n f alt. sin.
ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca gesmil bord, n m alt. sin.
ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
ca herba de primavera, n f alt. sin.
ca herba donzella, n f alt. sin.
ca pervinca, n f alt. sin.
ca pruenga, n f alt. sin.
ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
ca vinca, n f alt. sin.
ca vincapervinca, n f alt. sin.
ca viola de bruixa, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
ca blincapervincla, n f var. ling.
ca brincaperbrinca, n f var. ling.
ca flor de la serpassa, n f var. ling.
ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
ca proenga, n f var. ling.
ca prohanga, n f var. ling.
ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
ca vinca-pervincla, n f var. ling.
ca vincaperblinca, n f var. ling.
ca vincapervincla, n f var. ling.
ca vincla-pervincla, n f var. ling.
nc Vinca difformis Pourr.
nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ble de greixar, n m
es mecha de engrase, n f
fr mèche de graissage, n f
en lubricating wick, n
de Schmierdocht, n m

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca bleixar, v intr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definition

Alenar, especialment amb fatiga.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca boixeda, n f
ca boixar, n m sin. compl.
es bojedal
es bujeda
es bujedal
es bujedo
fr buisson à buis
en box scrub

<Geografia física > Biogeografia>

Definition

Matollar perennifoli dominat pel boix, propi de les terres calcàries eurosiberianes, especialment de les submediterrànies.

Basic search

Advanced search

Results for "bruixar" in all thematic areas

Definition

Note

Note

Definition

Definition