Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "cabe��ada" in all thematic areas

foixarda foixarda

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foixarda, n f
  • ca  cogullada, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  cossiada, n f sin. compl.
  • ca  fusellada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociera, n f sin. compl.
  • ca  ullastró, n m sin. compl.
  • ca  alzineta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botó blau, n m alt. sin.
  • ca  cebollada, n f alt. sin.
  • ca  coroneta blava, n f alt. sin.
  • ca  fusellades, n f pl alt. sin.
  • ca  globulària, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  murtereta, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  pixina, n f alt. sin.
  • ca  ullastrí, n m alt. sin.
  • ca  alivereta, n f var. ling.
  • ca  asauhullà, n f var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  cebollà, n f var. ling.
  • ca  cebullà, n f var. ling.
  • ca  cebullada, n f var. ling.
  • ca  cegullà, n f var. ling.
  • ca  cegullada, n f var. ling.
  • ca  cibullaga, n f var. ling.
  • ca  cociada, n f var. ling.
  • ca  cociaga, n f var. ling.
  • ca  çocollada, n f var. ling.
  • ca  cocullada, n f var. ling.
  • ca  cogullà, n f var. ling.
  • ca  cosiada, n f var. ling.
  • ca  crogullada, n f var. ling.
  • ca  crucillada, n f var. ling.
  • ca  cruixades, n f pl var. ling.
  • ca  cruixillada, n f var. ling.
  • ca  cruixillarda, n f var. ling.
  • ca  cruixillata, n f var. ling.
  • ca  cubellada, n f var. ling.
  • ca  cuixarda, n f var. ling.
  • ca  cursillada, n f var. ling.
  • ca  deullà, n f var. ling.
  • ca  deullaga, n f var. ling.
  • ca  deüllaga, n f var. ling.
  • ca  elivereta, n f var. ling.
  • ca  escociarda, n f var. ling.
  • ca  escocillaga, n f var. ling.
  • ca  escorcellada, n f var. ling.
  • ca  escorciada, n f var. ling.
  • ca  escorciaga, n f var. ling.
  • ca  escorciana, n f var. ling.
  • ca  escorciata, n f var. ling.
  • ca  escorcillada, n f var. ling.
  • ca  escorsiada, n f var. ling.
  • ca  escorsiata, n f var. ling.
  • ca  escorxata, n f var. ling.
  • ca  escotxarda, n f var. ling.
  • ca  escruciata, n f var. ling.
  • ca  escuciarda, n f var. ling.
  • ca  escuixarda, n f var. ling.
  • ca  escuixiarda, n f var. ling.
  • ca  escurciada, n f var. ling.
  • ca  escurcillada, n f var. ling.
  • ca  escurcillarda, n f var. ling.
  • ca  escutxarda, n f var. ling.
  • ca  fuixarda, n f var. ling.
  • ca  goixarda, n f var. ling.
  • ca  grossillada, n f var. ling.
  • ca  martereta, n f var. ling.
  • ca  oastró, n m var. ling.
  • ca  puxarda, n f var. ling.
  • ca  regollada, n f var. ling.
  • ca  sagullà, n f var. ling.
  • ca  sagullada, n f var. ling.
  • ca  sahullada, n f var. ling.
  • ca  saüja, n f var. ling.
  • ca  saüllà, n f var. ling.
  • ca  saullada, n f var. ling.
  • ca  segollada, n f var. ling.
  • ca  segullada, n f var. ling.
  • ca  sevillana, n f var. ling.
  • ca  socollada, n f var. ling.
  • ca  socolloada, n f var. ling.
  • ca  sogullà, n f var. ling.
  • ca  sucullada, n f var. ling.
  • ca  sullà, n f var. ling.
  • nc  Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Note

  • La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.
gresolera gresolera

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gresolera, n f
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  cabelluda, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cresolera metxera, n f alt. sin.
  • ca  gresolera cabelluda, n f alt. sin.
  • ca  gresolera de mont, n f alt. sin.
  • ca  gresolera vera, n f alt. sin.
  • ca  herba sabotera, n f alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  orella de llop, n f alt. sin.
  • nc  Phlomis crinita Cav. subsp. crinita

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gresolera, n f
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  cabelluda, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cresolera metxera, n f alt. sin.
  • ca  gresolera cabelluda, n f alt. sin.
  • ca  gresolera de mont, n f alt. sin.
  • ca  gresolera vera, n f alt. sin.
  • ca  herba sabotera, n f alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  orella de llop, n f alt. sin.
  • nc  Phlomis crinita Cav. subsp. crinita

<Botànica > labiades / lamiàcies>

joell joell

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  joell, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  asenet, n m sin. compl.
  • ca  aseta, n f sin. compl.
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  magenca, n f sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixó [petit], n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  moixonet [petit], n m sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  peix de mar, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  serclet, n m sin. compl.
  • ca  serclet [petit], n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanguet [menut], n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  cabessuda, n f var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chirrete, n m var. ling.
  • ca  geclet [petit], n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  jovell, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n m var. ling.
  • ca  kabot, n m var. ling.
  • ca  mangenca, n f var. ling.
  • ca  morralla, n m var. ling.
  • ca  muixó, n m var. ling.
  • ca  muxó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina boyeri
  • nc  Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
  • nc  Atherina mochon var. ling.
  • es  abichon
  • es  abichón
  • es  chirrete
  • es  morralla
  • es  peje rey
  • es  pejerrey
  • fr  joel
  • fr  joël
  • en  big-scale sand smelt
  • en  Mediterranean sandsmelt

<Peixos > Aterínids>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  joell, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  asenet, n m sin. compl.
  • ca  aseta, n f sin. compl.
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  magenca, n f sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixó [petit], n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  moixonet [petit], n m sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  peix de mar, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  serclet, n m sin. compl.
  • ca  serclet [petit], n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanguet [menut], n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  cabessuda, n f var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chirrete, n m var. ling.
  • ca  geclet [petit], n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  jovell, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n m var. ling.
  • ca  kabot, n m var. ling.
  • ca  mangenca, n f var. ling.
  • ca  morralla, n m var. ling.
  • ca  muixó, n m var. ling.
  • ca  muxó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina boyeri
  • nc  Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
  • nc  Atherina mochon var. ling.
  • es  abichon
  • es  abichón
  • es  chirrete
  • es  morralla
  • es  peje rey
  • es  pejerrey
  • fr  joel
  • fr  joël
  • en  big-scale sand smelt
  • en  Mediterranean sandsmelt

<Peixos > Aterínids>

llonza de coll llonza de coll

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  llonza de coll, n f
  • es  cabeza de lomo, n f
  • es  cabezada, n f
  • es  chuleta de aguja, n f
  • es  collar, n m
  • es  costilla de aguja, n f
  • en  middle neck, n

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>

Definition
Llonza de porc o de xai, de carn de segona, que s'obté de la part del coll.

Note

  • La denominació castellana collar es refereix específicament a la carn de xai.
punt de cabussada punt de cabussada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  punt de cabussada, n m
  • es  punto de cabeceo
  • en  plunge point

<Costes > Oceanografia>

Definition
1. Punt en què s'encorba i cau una onada amb rompent de cabussada. 2. Punt final de trencament de les onades, abans de remuntar la platja.
rompent de cabussada rompent de cabussada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rompent de cabussada, n m
  • es  rompiente de voluta
  • fr  brisant plongeant
  • en  plunging breaker

<Costes > Oceanografia>

Definition
Rompent que té lloc amb estrèpit, la cresta de l'onada del qual s'arrissa sobre la bossa d'aire i que normalment va seguit d'esquitxades suaus.
rompent de cabussada rompent de cabussada

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  rompent de cabussada, n m
  • es  rompiente de voluta
  • en  plunging breaker

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definition
Tipus de rompent de l'^onatge^ que té lloc amb estrèpit, la ^cresta d'ona^ del qual s'arrissa deixant una bossa d'aire, i que generalment va seguit d'esquitxades suaus.
rossam rossam

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  rossam, n m
  • es  caballada
  • en  band
  • en  herd

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Ramat d'animals de peu rodó.