Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "capa" in all thematic areas

agènesi unilateral de l'artèria pulmonar agènesi unilateral de l'artèria pulmonar

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  agènesi unilateral de l'artèria pulmonar, n f
  • ca  agènesi d'artèria pulmonar, n f sin. compl.
  • es  ausencia de la arteria pulmonar, n f
  • es  agenesia unilateral de la arteria pulmonar, n f sin. compl.
  • es  aplasia de la arteria pulmonar, n f sin. compl.
  • es  ausencia unilateral de la arteria pulmonar, n f sin. compl.
  • es  UAPA, n f sigla
  • fr  absence de l'artère pulmonaire, n f
  • fr  aplasie de l'artère pulmonaire, n f
  • fr  absence unilatérale de l'artère pulmonaire, n f sin. compl.
  • fr  agénésie unilatérale de l'artère pulmonaire, n f sin. compl.
  • fr  AUAP, n f sigla
  • en  absence of the pulmonary artery, n
  • en  aplasia of pulmonary artery, n sin. compl.
  • en  unilateral pulmonary artery absence, n sin. compl.
  • en  unilateral pulmonary artery agenesis, n sin. compl.
  • en  UAPA, n sigla
  • cod  980

<Malalties minoritàries > Malalties respiratòries>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apegalós, n m
  • ca  amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  apegalosos, n m pl alt. sin.
  • ca  endrapallengua, n m/f alt. sin.
  • ca  espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  gafetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gats, n m pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba colina, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba remuguera, n f alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  rabosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallengua, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
  • ca  revoleta, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  lapa, n f var. ling.
  • ca  pegolosa, n f var. ling.
  • ca  raspa llengua, n f var. ling.
  • ca  rèbola, n f var. ling.
  • ca  rèbola d'hortolà, n f var. ling.
  • ca  rèbula, n f var. ling.
  • ca  révola, n f var. ling.
  • nc  Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

apegalós apegalós

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apegalós, n m
  • ca  amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  apegalosos, n m pl alt. sin.
  • ca  endrapallengua, n m/f alt. sin.
  • ca  espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  gafetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gats, n m pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba colina, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba remuguera, n f alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  rabosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallengua, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
  • ca  revoleta, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  lapa, n f var. ling.
  • ca  pegolosa, n f var. ling.
  • ca  raspa llengua, n f var. ling.
  • ca  rèbola, n f var. ling.
  • ca  rèbola d'hortolà, n f var. ling.
  • ca  rèbula, n f var. ling.
  • ca  révola, n f var. ling.
  • nc  Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

caka caka

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  caka
  • ca  asaka sin. compl.
  • ca  assaka sin. compl.
  • ca  batanga sin. compl.
  • de  Caka
  • de  Asaka sin. compl.
  • de  Batanga sin. compl.
  • en  Caka
  • en  Asaka sin. compl.
  • en  Assaka sin. compl.
  • en  Batanga sin. compl.
  • es  caka
  • es  asaka sin. compl.
  • es  assaka sin. compl.
  • es  batanga sin. compl.
  • eu  caka
  • eu  asaka sin. compl.
  • eu  assaka sin. compl.
  • eu  batanga sin. compl.
  • fr  caka
  • fr  asaka sin. compl.
  • fr  assaka sin. compl.
  • fr  batanga sin. compl.
  • gl  caka
  • gl  asaka sin. compl.
  • gl  assaka sin. compl.
  • gl  batanga sin. compl.
  • it  caka
  • it  asaka sin. compl.
  • it  assaka sin. compl.
  • it  batanga sin. compl.
  • nl  Caka
  • nl  Asaka sin. compl.
  • nl  Assaka sin. compl.
  • nl  Batanga sin. compl.
  • pt  caka
  • pt  asaka sin. compl.
  • pt  assaka sin. compl.
  • pt  batanga sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide>, <Àfrica > Camerun>

Definition
El caka és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, prop de la frontera nigeriana. La parlen dos grups, l'assaka (adzu balaka) i el batanga (adzu batanga), que presenten algunes diferències lingüístiques. La tradició històrica dels dos grups indica que els assakes van emigrar cap a la ubicació actual en època de la Primera Guerra Mundial. La proximitat lingüística actual sembla, doncs, fruit de la intensa relació establerta entre els dos grups.

El grup tivoide, al qual pertany el caka, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el caka formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el batanga, una llengua del Camerun parlada a la província del Sud.

Alguns parlants d'ipulo, una altra llengua tivoide, parlen caka com a segona llengua.
capçada capçada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capçada, n f
  • ca  capça, n f sin. compl.
  • ca  capçalada, n f sin. compl.
  • ca  copa, n f sin. compl.
  • es  copa
  • en  crown
  • en  top

<Jardineria>

Definition
Conjunt de branques d'un arbre, amb fullatge o sense.
capçada capçada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capçada, n f
  • ca  capça, n f sin. compl.
  • ca  copa, n f sin. compl.
  • es  copa, n f
  • fr  houppier, n m
  • en  crown, n

<Enginyeria forestal>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capaç, adj
  • es  capaz

<Dret>

Definition
Que té condicions per a fer bé allò que té al seu càrrec.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Segons el notari, és una persona capaç per a fer testament.
caponar caponar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  caponar, v tr
  • es  capar
  • fr  chaponner
  • en  caponize, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Castrar un pollastre per ajudar a encebar-lo amb facilitat.
caponar caponar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  caponar, v tr
  • es  capar
  • fr  chaponner
  • en  caponize, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Castrar un pollastre per ajudar a encebar-lo amb facilitat.
capsa capsa

<Ciències socials > Arqueologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  capsa, n f

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definition
Cilindre buit de terra cuita emprat com a sustentacle per a coure plats.