Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "capci�s" in all thematic areas

blat de moro blat de moro

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de l'Índia, n m sin. compl.
  • ca  dacsa, n f sin. compl.
  • ca  espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
  • ca  milloc, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  moresc, n m sin. compl.
  • ca  palló (palla), n m sin. compl.
  • ca  panís, n m sin. compl.
  • ca  panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panolla (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  blat de les Indies, n m alt. sin.
  • ca  blat dindi, n m alt. sin.
  • ca  blat moresc, n m alt. sin.
  • ca  cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
  • ca  camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
  • ca  canoques (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  canyot (tija), n m alt. sin.
  • ca  cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  capça (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  dacsera, n f alt. sin.
  • ca  espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  farratjó, n m alt. sin.
  • ca  floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  forment de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  fusada (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  milloquera, n f alt. sin.
  • ca  monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  moriscassa (tija), n f alt. sin.
  • ca  moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
  • ca  panís (gra), n m alt. sin.
  • ca  panís de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  panís de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • ca  barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • ca  blat d'Indi, n m var. ling.
  • ca  blat de l'Indi, n m var. ling.
  • ca  blatdindi, n m var. ling.
  • ca  frument de l'Índia, n m var. ling.
  • ca  maís, n m var. ling.
  • ca  mallorquer, n m var. ling.
  • ca  millot, n m var. ling.
  • ca  pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
  • ca  palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
  • ca  pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
  • ca  pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pèl de panoja, n m var. ling.
  • ca  pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
  • ca  seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • nc  Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • 1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
blat de moro blat de moro

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de l'Índia, n m sin. compl.
  • ca  dacsa, n f sin. compl.
  • ca  espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
  • ca  milloc, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  moresc, n m sin. compl.
  • ca  palló (palla), n m sin. compl.
  • ca  panís, n m sin. compl.
  • ca  panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panolla (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  blat de les Indies, n m alt. sin.
  • ca  blat dindi, n m alt. sin.
  • ca  blat moresc, n m alt. sin.
  • ca  cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
  • ca  camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
  • ca  canoques (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  canyot (tija), n m alt. sin.
  • ca  cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  capça (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  dacsera, n f alt. sin.
  • ca  espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  farratjó, n m alt. sin.
  • ca  floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  forment de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  fusada (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  milloquera, n f alt. sin.
  • ca  monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  moriscassa (tija), n f alt. sin.
  • ca  moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
  • ca  panís (gra), n m alt. sin.
  • ca  panís de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  panís de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • ca  barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • ca  blat d'Indi, n m var. ling.
  • ca  blat de l'Indi, n m var. ling.
  • ca  blatdindi, n m var. ling.
  • ca  frument de l'Índia, n m var. ling.
  • ca  maís, n m var. ling.
  • ca  mallorquer, n m var. ling.
  • ca  millot, n m var. ling.
  • ca  pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
  • ca  palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
  • ca  pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
  • ca  pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pèl de panoja, n m var. ling.
  • ca  pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
  • ca  seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • nc  Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • 1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
capciró capciró

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  capciró, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definition
Trosset de la punta o extrem d'una cosa.
capciró capciró

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  capciró, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definition
Cap d'un dit.
caprins caprins

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  caprins, n m pl
  • es  caprinos
  • fr  caprinés
  • en  Caprinae

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Subfamília dels bòvids de cos robust i àgil, potes fortes, musell amb barba i cua curta amb pèl a l'extrem, que comprèn les cabres.
caprins caprins

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  caprins, n m pl
  • es  caprinos
  • fr  caprinés
  • en  Caprinae

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Subfamília dels bòvids de cos robust i àgil, potes fortes, musell amb barba i cua curta amb pèl a l'extrem, que comprèn les cabres.
cigalella pirinenca cigalella pirinenca

<Zoologia > Insectes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cigalella pirinenca, n f
  • ca  xitxarreta pirinenca (valencià), n f sin. compl.
  • fr  cigale cerdanne, n f
  • fr  cigale du Capcir, n f
  • nc  Cicadetta cerdaniensis

<Zoologia > Insectes>

Definition
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta
Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia, n m
  • ca  CAPCIT, n m sigla
  • oc  Conselh Assessor deth Parlament en Sciéncia e Tecnologia, n m
  • oc  CAPCIT, n m sigla
  • es  Consejo Asesor del Parlamento sobre Ciencia y Tecnología, n m
  • es  CAPCIT, n m sigla
  • fr  Conseil consultatif du Parlement sur la science et la technologie, n m
  • fr  CAPCIT, n m sigla
  • en  Advisory Council of the Parliament on Science and Technology, n
  • en  CAPCIT, n sigla

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definition
Òrgan del Parlament que coordina tota la informació convenient i necessària per a assessorar els diputats i els òrgans parlamentaris en matèria científica i tecnològica des d'un punt de vista neutral, objectiu i independent.

Note

  • El Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia és integrat per diputats i representants d'entitats relacionades amb aquests àmbits, i és presidit pel president del Parlament.
cucut maragda pitblanc cucut maragda pitblanc

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cucut maragda pitblanc, n m
  • es  cuclillo didric
  • fr  coucou didric
  • en  diederik cuckoo
  • de  Goldkuckuck
  • nc  Chrysococcyx caprius

<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>

cucut maragda pitblanc cucut maragda pitblanc

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cucut maragda pitblanc, n m
  • es  cuclillo didric
  • fr  coucou didric
  • en  diederik cuckoo
  • de  Goldkuckuck
  • nc  Chrysococcyx caprius

<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>