Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca arc de cortina, n m
es arco de cortina
en inflected arch

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definition

Arc format per dos quarts de circumferència convexos i tangents a la clau.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arna, n f
ca abell, n m sin. compl.
ca arnera, n f sin. compl.
ca buc d'abelles, n m sin. compl.
ca rusc, n m sin. compl.
es colmena, n f
fr ruche, n f
en beehive, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
ca cendrellosa, n f alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fadristerns, n m pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària enfiladissa, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca herba dona, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca julivert de rata, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
ca felibusternis, n m pl var. ling.
ca ferri-busterri, n m var. ling.
ca ferri-musterri, n m var. ling.
ca ferribusterri, n m var. ling.
ca ferribustèrribus, n m var. ling.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gatamoro, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
ca orribustèrri, n m var. ling.
ca serri-musterri, n m var. ling.
ca terri musterri, n m var. ling.
ca terri-busterri, n m var. ling.
ca terri-musterri, n m var. ling.
nc Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
ca cendrellosa, n f alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fadristerns, n m pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària enfiladissa, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca herba dona, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca julivert de rata, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
ca felibusternis, n m pl var. ling.
ca ferri-busterri, n m var. ling.
ca ferri-musterri, n m var. ling.
ca ferribusterri, n m var. ling.
ca ferribustèrribus, n m var. ling.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gatamoro, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
ca orribustèrri, n m var. ling.
ca serri-musterri, n m var. ling.
ca terri musterri, n m var. ling.
ca terri-busterri, n m var. ling.
ca terri-musterri, n m var. ling.
nc Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàlsam emparrador, n m
ca cortina, n f alt. sin.
ca enfiladissa de patata, n f alt. sin.
ca herba de moro, n f alt. sin.
ca heura de moro, n f alt. sin.
ca enredadera de patata, n f var. ling.
nc Boussingaultia cordifolia Ten.
nc Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
nc Boussingaultia baselloides auct. var. ling.

<Botànica > basel·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàlsam emparrador, n m
ca cortina, n f alt. sin.
ca enfiladissa de patata, n f alt. sin.
ca herba de moro, n f alt. sin.
ca heura de moro, n f alt. sin.
ca enredadera de patata, n f var. ling.
nc Boussingaultia cordifolia Ten.
nc Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
nc Boussingaultia baselloides auct. var. ling.

<Botànica > basel·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca banya de cervo, n f
ca banya de cérvol, n f alt. sin.
ca banyeta de cero, n f alt. sin.
ca cervellina, n f alt. sin.
ca cerverina, n f alt. sin.
ca cervina, n f alt. sin.
ca cervina vera, n f alt. sin.
ca cornicelis, n m alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de sang, n f alt. sin.
ca morritort bord, n m alt. sin.
nc Coronopus squamatus (Forssk.) Asch.
nc Coronopus procumbens Gilib. var. ling.
nc Senebiera coronopus (L.) Poir. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca banya de cervo, n f
ca banya de cérvol, n f alt. sin.
ca banyeta de cero, n f alt. sin.
ca cervellina, n f alt. sin.
ca cerverina, n f alt. sin.
ca cervina, n f alt. sin.
ca cervina vera, n f alt. sin.
ca cornicelis, n m alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de sang, n f alt. sin.
ca morritort bord, n m alt. sin.
nc Coronopus squamatus (Forssk.) Asch.
nc Coronopus procumbens Gilib. var. ling.
nc Senebiera coronopus (L.) Poir. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca barba de cortina, n f
ca barba de Lincoln, n f
es barba de cortina, n f
es barba de Donegal, n m
es barba de Lincoln, n m
fr barbe à la Lincoln, n f
en Amish beard, n
en chin curtain beard, n
en curtain beard, n
en Donegal beard, n
en Lincoln beard, n
en shenandoah beard, n
en spade beard, n
en whaler beard, n

<Imatge personal > Perruqueria>

Definition

Barba sense bigoti que comença en forma de corba al llarg de la barbeta i la mandíbula i s'allarga en forma rectangular a mesura que creix.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca barbacana, n f
ca cornisa, n f
ca ràfec, n m
ca volada, n f
es tejaroz, n m
fr corniche, n f
eu teilatu-hegal, n
eu tejaroz, n

<Fusteria > Construccions>

Basic search

Advanced search

Results for "cormina" in all thematic areas

Definition

Definition