Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "cortaler" in all thematic areas

aparell de tallament

<Maquinària i materials elèctrics>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca aparell de tallament, n m
es aparato cortador
es aparato de corte
fr appareil de coupe
de Schneidwerk

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Maquinària i materials elèctrics>

api de fulla

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca api de fulla, n m
es apio chino
es apio de cortar
es apio de hoja
fr céleri à couper
fr céleri chinois
fr céleri petit
fr céleri-feuille
it sedanino
pt apio-de-folha
en Chinese celery
en cutting celery
en khan choy
en kintsai
en leaf celery
en smallage
en soup celery
de Schnittsellerie
nc Apium graveolens var. secalinum

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definition

Varietat d'api de gust i olor intensos, de color entre verd clar i verd fosc, amb les tiges fines i fibroses, entre 25 i 40 cm de llarg, i les fulles petites, les quals s'utilitzen especialment en la cuina xinesa per a fer sopes, saltats i estofats.

aqüífer costaner

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aqüífer costaner, n m
es acuífero costero
en coastal aquifer

arrasar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrasar, v tr
es cercenar, v tr
es cortar de raíz, v tr
fr couper à ras de terre, v tr
en cut at ground level (to), v tr

arrencador

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arrencador, n m
ca desintegrador, n m
es cortador
es desintegrador

<Construcció > Obres públiques>

Definition

Eina o aparell capaç d'arrencar (arbres, mates, etc.).

arrencador

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrencador, n m
ca desintegrador, n m sin. compl.
es cortador
es desintegrador
fr désagrégateur
en cutter
en cutterhead

<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>

Definition

Mecanisme semblant a una hèlix que, col·locat al capdavall del braç mecànic d'una draga xucladora, trenca i remou el terra marítim quan és consistent, el barreja amb aigua i facilita que el braç de dragatge de la draga n'aspiri els materials.

assocar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

ca assocar, v tr
es cortar a ras del suelo, v tr
fr couper au ras de sol, v tr
en fell at ground level (to), v tr

besuc de la taca

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca besuc de la taca, n m
ca besuc, n m sin. compl.
ca besuc de fonera, n m sin. compl.
ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
ca besuc de la piga, n m sin. compl.
ca boga, n f sin. compl.
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca calet de la piga, n m sin. compl.
ca mora, n f sin. compl.
ca ullat, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca besub, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugo de la piga, n m var. ling.
ca besugo gros, n m var. ling.
ca boga ravela, n f var. ling.
ca boga ravell, n f var. ling.
ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
ca bóga-ravell, n m var. ling.
ca bogaravell, n m var. ling.
ca gorás, n m var. ling.
ca goràs, n m var. ling.
ca gorras, n m var. ling.
ca pachano, n m var. ling.
ca patxano, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca pixano, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
ca quelèt, n m var. ling.
ca uat, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
ca uòt, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca voga revell, n m var. ling.
ca voga-ravell, n f var. ling.
ca voga-revey, n m var. ling.
ca vogaravell, n m var. ling.
nc Pagellus bogaraveo
nc Pagellus breviceps var. ling.
nc Pagellus centrodontus var. ling.
nc Sparus cantabricus var. ling.
es besugo
es boga ravella
es goraz
es pachan
fr dorade
fr dorade rose
en blackspot seabream
en gunner
en red seabream

<Peixos > Espàrids>

besuc de la taca

<Zoologia > Peixos>

ca besuc de la taca, n m
ca besuc, n m sin. compl.
ca besuc de fonera, n m sin. compl.
ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
ca besuc de la piga, n m sin. compl.
ca boga, n f sin. compl.
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca calet de la piga, n m sin. compl.
ca mora, n f sin. compl.
ca ullat, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca besub, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugo de la piga, n m var. ling.
ca besugo gros, n m var. ling.
ca boga ravela, n f var. ling.
ca boga ravell, n f var. ling.
ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
ca bóga-ravell, n m var. ling.
ca bogaravell, n m var. ling.
ca gorás, n m var. ling.
ca goràs, n m var. ling.
ca gorras, n m var. ling.
ca pachano, n m var. ling.
ca patxano, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca pixano, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
ca quelèt, n m var. ling.
ca uat, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
ca uòt, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca voga revell, n m var. ling.
ca voga-ravell, n f var. ling.
ca voga-revey, n m var. ling.
ca vogaravell, n m var. ling.
nc Pagellus bogaraveo
nc Pagellus breviceps var. ling.
nc Pagellus centrodontus var. ling.
nc Sparus cantabricus var. ling.
es besugo
es boga ravella
es goraz
es pachan
fr dorade
fr dorade rose
en blackspot seabream
en gunner
en red seabream

<Peixos > Espàrids>

bitxer

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bitxer, n m
ca bitxera, n f alt. sin.
ca bitxo, n m alt. sin.
ca cirer bord, n m alt. sin.
ca coralera, n f alt. sin.
ca coralet (fruit), n m alt. sin.
ca coraletera, n f alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer, n m alt. sin.
ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
ca pebrerera, n f alt. sin.
ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
ca pebretera, n f alt. sin.
ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
ca pebrinera, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
ca pebrot coent, n m alt. sin.
ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebroter, n m alt. sin.
ca pebrotera, n f alt. sin.
ca vit (fruit), n m alt. sin.
ca vitera, n f alt. sin.
ca vitet (fruit), n m alt. sin.
ca bitera, n f var. ling.
ca guindilla, n f var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca preba, n m var. ling.
ca prebe, n m var. ling.
nc Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Note

MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.