Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "cortaler" in all thematic areas

bitxer bitxer

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxer, n m
  • ca  bitxera, n f alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  coralera, n f alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coraletera, n f alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrera de coralet, n f alt. sin.
  • ca  pebrerera, n f alt. sin.
  • ca  pebreta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebretera, n f alt. sin.
  • ca  pebrina (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebrinera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pebrot coent, n m alt. sin.
  • ca  pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebroter, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  vit (fruit), n m alt. sin.
  • ca  vitera, n f alt. sin.
  • ca  vitet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  bitera, n f var. ling.
  • ca  guindilla, n f var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  preba, n m var. ling.
  • ca  prebe, n m var. ling.
  • nc  Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Note

  • MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
bitxo bitxo

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  bitxo, n m
  • ca  cirereta, n f sin. compl.
  • ca  citró, n m sin. compl.
  • ca  coralet, n m sin. compl.
  • ca  pebre coent, n m sin. compl.
  • ca  pebre de banyeta, n m sin. compl.
  • ca  pebre de cirereta, n m sin. compl.
  • ca  pebre fort, n m sin. compl.
  • ca  pebrina, n f sin. compl.
  • ca  vitet, n m sin. compl.
  • ca  vitxo, n m sin. compl.
  • es  cerecilla, n f
  • es  guindilla, n f
  • es  pimiento de cerecilla, n m
  • es  pimiento de las Indias, n m
  • fr  piment rouge, n m
  • en  capsicum, n

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definition
Fruit de la bitxera (Capsicum annuum var. longum), prim i allargat en forma de corn, molt picant, al qual es donen diverses aplicacions culinàries.
brescador brescador

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brescador, n m
  • ca  crestador, n m
  • ca  desoperculador, n m
  • es  castradera
  • es  cortadera
  • es  desoperculador
  • fr  désoperculateur
  • en  capping knife
  • en  uncapping knife

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Ganivet en forma de paleta que, un cop escalfat perquè fongui la cera que tanca els opercles, serveix per a brescar.
brescador brescador

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brescador, n m
  • ca  crestador, n m
  • ca  desoperculador, n m
  • es  castradera
  • es  cortadera
  • es  desoperculador
  • fr  désoperculateur
  • en  capping knife
  • en  uncapping knife

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Ganivet en forma de paleta que, un cop escalfat perquè fongui la cera que tanca els opercles, serveix per a brescar.
bulbul verdós costaner bulbul verdós costaner

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul verdós costaner, n m
  • es  bulbul de Zanzibar
  • fr  bulbul importun
  • en  sombre greenbul
  • de  Dunkelbülbül
  • nc  Andropadus importunus

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

bulbul verdós costaner bulbul verdós costaner

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul verdós costaner, n m
  • es  bulbul de Zanzibar
  • fr  bulbul importun
  • en  sombre greenbul
  • de  Dunkelbülbül
  • nc  Andropadus importunus

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

caiguda mortal caiguda mortal

<Arts > Circ>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  caiguda mortal, n f
  • es  suicidio
  • fr  chute mortale
  • fr  piqué américan
  • fr  plongeon
  • it  tuffo in rete
  • en  dive of death
  • en  suicide
  • en  swandive

<Arts > Circ>

Definition
Figura de trapezi volant en què el trapezista fa un vol endavant, s'impulsa enrere amb les cames, es deixa anar de la barra i fa tres quarts de mortal planxat endavant fins a caure d'esquena a la xarxa.
capçalet capçalet

<Eines i instruments de fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  capçalet, n m
  • es  cortador

<Indústria > Indústria de la fusta > Eines i instruments de fusteria>

capçalet capçalet

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  capçalet, n m
  • es  cortador

<Fusteria > Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer>

Definition
Estri que consisteix en una fusta proveïda de dos topalls, l'un disposat a un extrem de la part superior, on pren suport la peça que es treballa, i l'altre a l'extrem oposat de la part inferior que es recolza en el banc, i que serveix per a escapçar fustes amb la serra o bé testejar-les amb el ribot.

Note

  • El capçalet pot tenir guies que permeten tallar una fusta a escaire o a cartabó.
capçalet capçalet

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  capçalet, n m
  • es  cortador, n m
  • es  soporte cortador, n m
  • fr  crochets d'établi, n m pl
  • en  bench hook, n
  • eu  ebakitzeko euskarri, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>