Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "cul" in all thematic areas
<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració > Radiologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de proves radiològiques [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/281>
Les fitxes recullen els codis de les proves establerts en el catàleg de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM), que també són utilitzats per CatSalut.
- ca cistouretrografia miccional seriada, n f
- ca cistouretrografia, n f sin. compl.
- ca cistouretrografia miccional, n f sin. compl.
- ca CUG, n f sigla
- ca CUGM, n f sigla
- ca CUM, n f sigla
- ca CUMS, n f sigla
- es cistouretrografía miccional seriada, n f
- es CUMS, n f sigla
- cod 03080201
<Radiologia > Proves > Estudis específics de pediatria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca civada, n f
- ca avena, n f sin. compl.
- ca civada (gra), n f sin. compl.
- ca avena (gra), n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca biada (gra), n f var. ling.
- ca cagula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca civa, n f var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà (gra), n f var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca coüla, n f var. ling.
- ca covula, n f var. ling.
- ca cula, n f var. ling.
- ca sevà, n f var. ling.
- ca vena, n f var. ling.
- ca xivada, n f var. ling.
- nc Avena sativa L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Note
- Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca civada, n f
- ca avena, n f sin. compl.
- ca civada (gra), n f sin. compl.
- ca avena (gra), n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca biada (gra), n f var. ling.
- ca cagula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca civa, n f var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà (gra), n f var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca coüla, n f var. ling.
- ca covula, n f var. ling.
- ca cula, n f var. ling.
- ca sevà, n f var. ling.
- ca vena, n f var. ling.
- ca xivada, n f var. ling.
- nc Avena sativa L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Note
- Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
<Arts > Ceràmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca coa, n f
- ca cus, n f
- es chous
- es coa
- en chous
<Arts > Ceràmica>
Definition
Note
- També admet l'ús com a masculí.
<Història > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca coa, n f
- ca cus, n f
- es chous
- es coa
- en chous
<Història > Arqueologia>
Definition
Note
- També admet l'ús com a masculí.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca coa, n f
- ca cus, n f
- es chous
- es coa
- en chous
<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>
Definition
Note
- Coa també s'utilitza com a masculí.
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca competència subjacent comuna, n f
- es competencia subyacente común, n f
- es dominio subyacente común, n m
- es DSC, n m sigla
- fr compétence sous-jacente commune, n f
- en common underlying proficiency, n
- en CUP, n sigla
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca copa, n f
- es copa
- fr coupe
- en cup
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Competicions i premis>
Definition
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 89 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 19)
ISBN 84-7739-237-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca copa, n f
- es copa
- fr coupe
- en cup
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>
Definition
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei sobre patins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 18)
ISBN 84-7739-236-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca copa, n f
- es copa
- fr coupe
- en cup
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>
