Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aigua potable, n f
ca aigua de beure, n f sin. compl.
ca aigua de boca, n f sin. compl.
es agua de beber
es agua de boca
es agua potable
en drinking water
en potable water

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca aigua potable, n f
ca aigua de beure, n f sin. compl.
ca aigua de boca, n f sin. compl.
es agua de beber
es agua de boca
es agua potable
fr eau de boisson
fr eau potable
en drinking water
en potable water

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >

Definition

Aigua apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments, perquè té un grau de puresa química i microbiològica suficient i compleix amb els requeriments de salut pública.

Note

Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca aigua potable, n f
ca aigua de beure, n f sin. compl.
ca aigua de boca, n f sin. compl.
es agua de beber
es agua de boca
es agua potable
fr eau de boisson
fr eau potable
en drinking water
en potable water

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >

Definition

Aigua apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments, perquè té un grau de puresa química i microbiològica suficient i compleix amb els requeriments de salut pública.

Note

Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca aigua potable, n f
ca aigua de beure, n f sin. compl.
ca aigua de boca, n f sin. compl.
es agua de beber
es agua de boca
es agua potable
en drinking water
en potable water

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definition

Aigua apta per a l'alimentació humana o dels animals domèstics, o per a la preparació i elaboració d'aliments.

Note

Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

ca aigua potable, n f
ca aigua de beure, n f sin. compl.
ca aigua de boca, n f sin. compl.
es agua de beber, n f
es agua de boca, n f
es agua de consumo humano, n f
es agua potable, n f
fr eau de boisson, n f
fr eau potable, n f
en drinking water, n
en potable water, n

<Seguretat alimentària > Conceptes generals>

Definition

Aigua apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments perquè compleix els paràmetres químics i microbiològics establerts legalment.

Note

Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però no s'utilitzen per igual en tots els contextos i presenten algun matís de significat. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca anterior, adj
es anterior, adj
fr antérieur -ieure, adj
en front, adj

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca bol de beure, n m
es cuenco de agua
fr bol d'abreuvoir
en drinking bowl
en water cup [US]

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definition

Recipient baix i més ample de la base que de la boca per evitar que es bolqui, disposat per a donar aigua a un animal de companyia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca bol de beure, n m
es cuenco de agua
fr bol d'abreuvoir
en drinking bowl
en water cup [US]

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definition

Recipient baix i més ample de la base que de la boca per evitar que es bolqui, disposat per a donar aigua a un animal de companyia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera vinatera, n f
ca carabassera de pelegrí, n f sin. compl.
ca carabassera vinera, n f sin. compl.
ca carabassa, n f alt. sin.
ca carabassa de beure, n f alt. sin.
ca carabassa de pelegrí, n f alt. sin.
ca carabassa de vi, n f alt. sin.
ca carabassa vinatera, n f alt. sin.
ca carabassa vinera, n f alt. sin.
ca carabasser, n m alt. sin.
ca carabassera, n f alt. sin.
ca carabassera de beure, n f alt. sin.
ca carabassera de vi, n f alt. sin.
ca carabassera de vinar, n f alt. sin.
ca carabasses, n f pl alt. sin.
ca carbassa de vi, n f alt. sin.
ca carbassa vinatera, n f alt. sin.
ca carbassa vinera, n f alt. sin.
ca carbasser, n m alt. sin.
ca carbassera, n f alt. sin.
ca carbassera de pelegrí, n f alt. sin.
ca carbassera de vi, n f alt. sin.
ca carbassera de vinar, n f alt. sin.
ca carbassera vinatera, n f alt. sin.
ca carbassera vinera, n f alt. sin.
ca carbasseres llargues, n f pl alt. sin.
ca carabassera de peregrí, n f var. ling.
ca carbassera vinetera, n f var. ling.
nc Lagenaria siceraria (Molina) Standley
nc Cucurbita lagenaria L. sin. compl.
nc Lagenaria vulgaris Ser. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera vinatera, n f
ca carabassera de pelegrí, n f sin. compl.
ca carabassera vinera, n f sin. compl.
ca carabassa, n f alt. sin.
ca carabassa de beure, n f alt. sin.
ca carabassa de pelegrí, n f alt. sin.
ca carabassa de vi, n f alt. sin.
ca carabassa vinatera, n f alt. sin.
ca carabassa vinera, n f alt. sin.
ca carabasser, n m alt. sin.
ca carabassera, n f alt. sin.
ca carabassera de beure, n f alt. sin.
ca carabassera de vi, n f alt. sin.
ca carabassera de vinar, n f alt. sin.
ca carabasses, n f pl alt. sin.
ca carbassa de vi, n f alt. sin.
ca carbassa vinatera, n f alt. sin.
ca carbassa vinera, n f alt. sin.
ca carbasser, n m alt. sin.
ca carbassera, n f alt. sin.
ca carbassera de pelegrí, n f alt. sin.
ca carbassera de vi, n f alt. sin.
ca carbassera de vinar, n f alt. sin.
ca carbassera vinatera, n f alt. sin.
ca carbassera vinera, n f alt. sin.
ca carbasseres llargues, n f pl alt. sin.
ca carabassera de peregrí, n f var. ling.
ca carbassera vinetera, n f var. ling.
nc Lagenaria siceraria (Molina) Standley
nc Cucurbita lagenaria L. sin. compl.
nc Lagenaria vulgaris Ser. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "deure" in all thematic areas

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition