Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca calciner vell, n m
ca calciner dolç, n m sin. compl.
ca calciner gris, n m sin. compl.
es encalador gris
es encalador viejo

<Indústria > Indústria de la pell>

Definition

Dipòsit que conté una solució de calç per la qual han passat algunes partides de pell.

Note

Noció obsoleta. Per a fer tornar vell un calciner nou se li afegia cendra passada per un sedàs i es remenava.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera de bou, n f
ca carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
ca carabassera de menjar, n f sin. compl.
ca carabassera de rabequet, n f sin. compl.
ca carabassa (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa confitera, n f alt. sin.
ca carabassa de bou, n f alt. sin.
ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
ca carabassa de patatera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequet, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequets, n f alt. sin.
ca carabassa de síndria, n f alt. sin.
ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa porquera, n f alt. sin.
ca carabassera de peça, n f alt. sin.
ca carabassera groga, n f alt. sin.
ca carabassera rodona, n f alt. sin.
ca carbassa, n f alt. sin.
ca carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
ca carbassera de bou, n f alt. sin.
ca carbassera de menjar, n f alt. sin.
ca carbassera de peça, n f alt. sin.
ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
ca carbassera patatera, n f alt. sin.
ca rabequera, n f alt. sin.
ca rabequet, n m alt. sin.
ca rabequet (fruit), n m alt. sin.
ca rabequets, n m pl alt. sin.
ca carabassa tossinera, n f var. ling.
ca rabeques, n f pl var. ling.
ca zuca, n f var. ling.
nc Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Note

Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera de bou, n f
ca carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
ca carabassera de menjar, n f sin. compl.
ca carabassera de rabequet, n f sin. compl.
ca carabassa (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa confitera, n f alt. sin.
ca carabassa de bou, n f alt. sin.
ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
ca carabassa de patatera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequet, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequets, n f alt. sin.
ca carabassa de síndria, n f alt. sin.
ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa porquera, n f alt. sin.
ca carabassera de peça, n f alt. sin.
ca carabassera groga, n f alt. sin.
ca carabassera rodona, n f alt. sin.
ca carbassa, n f alt. sin.
ca carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
ca carbassera de bou, n f alt. sin.
ca carbassera de menjar, n f alt. sin.
ca carbassera de peça, n f alt. sin.
ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
ca carbassera patatera, n f alt. sin.
ca rabequera, n f alt. sin.
ca rabequet, n m alt. sin.
ca rabequet (fruit), n m alt. sin.
ca rabequets, n m pl alt. sin.
ca carabassa tossinera, n f var. ling.
ca rabeques, n f pl var. ling.
ca zuca, n f var. ling.
nc Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Note

Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera de cabell d'àngel, n f
ca carabassa, n f alt. sin.
ca carabassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa de cabell d'àngel (fruit), n f alt. sin.
nc Cucurbita ficifolia Bouché

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera de cabell d'àngel, n f
ca carabassa, n f alt. sin.
ca carabassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa de cabell d'àngel (fruit), n f alt. sin.
nc Cucurbita ficifolia Bouché

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca carpaccio de ceps amb oli de cibulet, ceps, pinyons i sorbet dolç de farigola
es carpaccio de setas de Burdeos con aceite de cebollino, setas de Burdeos, piñones y sorbete dulce de tomillo
fr carpaccio de cèpes à l'huile de ciboulette, aux cèpes, aux pignons et au sorbet doux de thym
it carpaccio di funghi porcini con olio ai cipollino, ai funghi porcini, ai pinoli e sorbetto dolce al timo
en wild mushroom carpaccio with chives oil, wild mushrooms, pine nuts and thyme sweet sorbet
de Steinpilzcarpaccio mit Schnittlauchöl, Steinpilzen, Pinienkernen und süßem Thymiansorbet

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carrasca, n f
ca alzina carrasca, n f sin. compl.
ca alzina de fulla curta, n f sin. compl.
ca carrascla, n f sin. compl.
ca alzina, n f alt. sin.
ca alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
ca alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
ca alzina de fulla petita, n f alt. sin.
ca alzina de glans dolces, n f alt. sin.
ca alzina glanera, n f alt. sin.
ca bellotera, n f alt. sin.
ca bellotera vera, n f alt. sin.
ca carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
ca carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
ca carrasca femella, n f alt. sin.
ca carrasca mascle, n f alt. sin.
ca carrascla vera, n f alt. sin.
ca carrascot (rebrot), n m alt. sin.
ca carrasquer, n m alt. sin.
ca carrasquera, n f alt. sin.
ca carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
ca carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
ca carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
ca malla (peu jove), n f alt. sin.
ca carrascolla parda, n f var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
nc Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
nc Quercus ballota Desf. var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.

<Botànica > fagàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carrasca, n f
ca alzina carrasca, n f sin. compl.
ca alzina de fulla curta, n f sin. compl.
ca carrascla, n f sin. compl.
ca alzina, n f alt. sin.
ca alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
ca alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
ca alzina de fulla petita, n f alt. sin.
ca alzina de glans dolces, n f alt. sin.
ca alzina glanera, n f alt. sin.
ca bellotera, n f alt. sin.
ca bellotera vera, n f alt. sin.
ca carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
ca carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
ca carrasca femella, n f alt. sin.
ca carrasca mascle, n f alt. sin.
ca carrascla vera, n f alt. sin.
ca carrascot (rebrot), n m alt. sin.
ca carrasquer, n m alt. sin.
ca carrasquera, n f alt. sin.
ca carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
ca carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
ca carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
ca malla (peu jove), n f alt. sin.
ca carrascolla parda, n f var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
nc Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
nc Quercus ballota Desf. var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.

<Botànica > fagàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

ca cava dolç, n m
es cava dulce
fr cava doux
en sweet cava

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca cava dolç, n m
es cava dulce
fr cava doux
en sweet cava

<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>

Basic search

Advanced search

Results for "dolç" in all thematic areas

Definition

Note

Note

Note