Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "drago" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla, n f
- ca camamil·la, n f sin. compl.
- ca camamilla (flor), n f sin. compl.
- ca camamil·la (flor), n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca majola, n f sin. compl.
- ca matricària, n f sin. compl.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla comuna, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla de pagès, n f alt. sin.
- ca camamilla de persones, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamil·la de sobres, n f alt. sin.
- ca camamilla dels prats, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla espanyola, n f alt. sin.
- ca camamilla fina, n f alt. sin.
- ca camamil·la forastera, n f alt. sin.
- ca camamilla majola, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla vera, n f alt. sin.
- ca camamila, n f var. ling.
- ca camamíle, n f var. ling.
- ca camamilla comú, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamirla vera, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca camomilla, n f var. ling.
- ca camomilla borda, n f var. ling.
- ca magarsa, n f var. ling.
- ca magarssa, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla dels camps, n f var. ling.
- ca mançanilla dolça, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- nc Matricaria chamomilla L.
- nc Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
- nc Matricaria recutita L. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla, n f
- ca camamil·la, n f sin. compl.
- ca camamilla (flor), n f sin. compl.
- ca camamil·la (flor), n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca majola, n f sin. compl.
- ca matricària, n f sin. compl.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla comuna, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla de pagès, n f alt. sin.
- ca camamilla de persones, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamil·la de sobres, n f alt. sin.
- ca camamilla dels prats, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
- ca camamilla espanyola, n f alt. sin.
- ca camamilla fina, n f alt. sin.
- ca camamil·la forastera, n f alt. sin.
- ca camamilla majola, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla vera, n f alt. sin.
- ca camamila, n f var. ling.
- ca camamíle, n f var. ling.
- ca camamilla comú, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamirla vera, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca camomilla, n f var. ling.
- ca camomilla borda, n f var. ling.
- ca magarsa, n f var. ling.
- ca magarssa, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla dels camps, n f var. ling.
- ca mançanilla dolça, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- nc Matricaria chamomilla L.
- nc Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
- nc Matricaria recutita L. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cavallet de mar foliaci, n m
- es caballito de mar hojoso, n m
- fr dragon de mer feuillu, n m
- fr hippocampe feuillu, n m
- en leafy seadragon, n
- nc Phycodurus eques
<Zoologia > Peixos>
Note
- Peix de la família dels singnàtids.
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca coeficient aerodinàmic, n m
- es coeficiente aerodinámico, n m
- fr coefficient de traînée, n m
- it coefficiente di penetrazione aerodinamica, n m
- it coefficiente di resistenza aerodinamica, n m
- en drag coefficient, n
- sbl Cx
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats>
Definition
Note
- El coeficient aerodinàmic s'estudia sobretot per a millorar el consum dels vehicles, disminuir els sorolls provocats per les turbulències de l'aire i augmentar-ne la velocitat punta.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Corona d'Aragó, n f
- es Corona de Aragón
<Història del dret>
Definition
Note
- Àmbit: Països Catalans
-
Els orígens de la Corona d'Aragó -anomenada també Corona catalanoaragonesa- arrenquen de les esposalles, el 1137, entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella, filla de Ramir II d'Aragó; aquest matrimoni va fer possible que el fill d'ambdós, Alfons I de Catalunya (II d'Aragó), el Cast, pogués ser nomenat rei d'Aragó i comte de Barcelona després de la mort dels seus pares. Aquesta unió política no va comportar una fusió o integració territorial; la submissió a un mateix rei no va ocasionar una unificació jurídica i institucional, sinó que cada regne va mantenir l'ordenament propi. La nova situació va generar una forma pluralista de poder sota una coordinació política com a suport d'integració.
L'expansionisme conqueridor d'aquesta unió va incorporar al segle XIII els regnes musulmans de València i de Mallorca, i també les illes adjacents als territoris embrionaris o fundacionals. Aquesta incorporació, però, va permetre que s'erigissin com a regnes diferents i que desenvolupessin llur autonomia jurídica i institucional dins la Corona d'Aragó. D'aquesta manera, la Corona d'Aragó es presentava a la baixa edat mitjana com una forma política amb quatre centres de poder (Catalunya, Aragó, València i Mallorca), cadascun dels quals tenia un sistema jurídic propi. També durant aquest període, la Corona d'Aragó va actuar com una forma política expansionista a la conca mediterrània. Sota diferents títols de legitimació, era present a la Sicília insular, a Sardenya, a Còrsega (breument i sense consolidar-ne el domini), als ducats d'Atenes i Neopàtria i a Nàpols, encara que aquests territoris no sempre depenien directament de la Corona d'Aragó, ja que la presència d'aquesta no hi va ser contínua ni uniforme.
El rei, comte o senyor era el sobirà de la Corona d'Aragó. El rei, com a titular del poder polític i instrument d'integració, unia personalment i coordinava els esforços dels diferents territoris per a la realització d'accions comunes sense fer desaparèixer els focus de poder respectius. La Corona d'Aragó, doncs, es manifestava mitjançant un conjunt d'institucions politicojurídiques que, a partir del segle XII, es van anar perfilant i consolidant fins que es van extingir definitivament al començament del segle XVIII, arran dels diferents decrets de Nova Planta imposats per Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella). - V. t.: Corona catalanoaragonesa n f
<Esport > Esports de motor>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cursa d'acceleració, n f
- es carrera de aceleración
- es carrera de dragsters
- fr course d'accélération
- fr drag-racing
- en drag race
- en drag racing
<Esport > Esports de motor>
Definition
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>
- ca cursa d'acceleració, n f
- es carrera de aceleración
- es carrera de dragsters
- fr course d'accélération
- fr drag-racing
- en drag race
- en drag racing
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
Definition
<Esport > Esports de motor > Motociclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de motociclisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/7/>
- ca cursa d'acceleració, n f
- es carrera de aceleración
- es carrera de dragsters
- fr course d'accélération
- fr drag-racing
- en drag race
- en drag racing
<Esport > Esports de motor > Motociclisme>
Definition
<15 Esports de motor>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca cursa d'acceleració, n f
- es carrera de aceleración
- es carrera de dragsters
- fr course d'accélération
- fr drag-racing
- en drag race
- en drag racing
<Esport > 15 Esports de motor>
Definition
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca diable espinós australià, n m
- es diablo espinoso, n m
- fr diable cornu, n m
- fr moloch, n m
- fr moloch hérissé, n m
- en Australia's thorny devil, n
- en moloch, n
- en mountain devil, n
- en thorny devil, n
- en thorny devil lizard, n
- en thorny dragon, n
- en thorny lizard, n
- nc Moloch horridus
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
