Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "egu��" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall petita, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca canella, n f alt. sin.
- ca canudets, n m pl alt. sin.
- ca canuts, n m pl alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
- ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cuadella, n f alt. sin.
- ca equiset, n m alt. sin.
- ca equiset arvense, n m alt. sin.
- ca escuraplata, n f alt. sin.
- ca estanyera, n f alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba presseguera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca nusets, n m pl alt. sin.
- ca piparrera, n f alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca coua d'egu, n f var. ling.
- ca coua de cavall, n f var. ling.
- ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
- ca nudé, n m var. ling.
- ca rabo de cavall, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca salnua, n f var. ling.
- nc Equisetum arvense L.
<Botànica > equisetàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall petita, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca canella, n f alt. sin.
- ca canudets, n m pl alt. sin.
- ca canuts, n m pl alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
- ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cuadella, n f alt. sin.
- ca equiset, n m alt. sin.
- ca equiset arvense, n m alt. sin.
- ca escuraplata, n f alt. sin.
- ca estanyera, n f alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba presseguera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca nusets, n m pl alt. sin.
- ca piparrera, n f alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca coua d'egu, n f var. ling.
- ca coua de cavall, n f var. ling.
- ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
- ca nudé, n m var. ling.
- ca rabo de cavall, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca salnua, n f var. ling.
- nc Equisetum arvense L.
<Botànica > equisetàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margall bord, n m
- ca blat de formiga, n m sin. compl.
- ca blat de gos, n m sin. compl.
- ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca cua de rata, n f sin. compl.
- ca espigatrencat, n m sin. compl.
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca pèl de rata, n m sin. compl.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca capellanets, n m pl alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca civadeta, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca espigadell, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n f alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca forment agrest, n m alt. sin.
- ca forment bord, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca peret (fruit), n m alt. sin.
- ca pixagós, n m alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca rectorets, n m pl alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca trauca-sac, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca amargall, n m var. ling.
- ca civadilla, n f var. ling.
- ca coa d'ego, n f var. ling.
- ca coa d'egu, n f var. ling.
- ca espiga trencat, n m var. ling.
- ca forment areste, n m var. ling.
- ca maragall, n m var. ling.
- ca novios, n m pl var. ling.
- ca novios (fruit), n m pl var. ling.
- ca retorets, n m pl var. ling.
- ca rumpisac, n m var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- ca troca-sac, n m var. ling.
- nc Hordeum murinum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Note
- La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margall bord, n m
- ca blat de formiga, n m sin. compl.
- ca blat de gos, n m sin. compl.
- ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca cua de rata, n f sin. compl.
- ca espigatrencat, n m sin. compl.
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca pèl de rata, n m sin. compl.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca capellanets, n m pl alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca civadeta, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca espigadell, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n f alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca forment agrest, n m alt. sin.
- ca forment bord, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca peret (fruit), n m alt. sin.
- ca pixagós, n m alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca rectorets, n m pl alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca trauca-sac, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca amargall, n m var. ling.
- ca civadilla, n f var. ling.
- ca coa d'ego, n f var. ling.
- ca coa d'egu, n f var. ling.
- ca espiga trencat, n m var. ling.
- ca forment areste, n m var. ling.
- ca maragall, n m var. ling.
- ca novios, n m pl var. ling.
- ca novios (fruit), n m pl var. ling.
- ca retorets, n m pl var. ling.
- ca rumpisac, n m var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- ca troca-sac, n m var. ling.
- nc Hordeum murinum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Note
- La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
