Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca esvalot, n m
es alboroto
es escándalo
fr tapage
fr vacarme
en din
en loud noise
en uproar
de Lärm

<Política > Política interior>

Definition

Cridòria, brogit eixordador.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca fossa pedològica, n f
ca cala, n f sin. compl.
ca escandall, n m sin. compl.
es calicata
es cata
es fosa edafológica
fr tranchée pédologique
en pit profile
en soil pit

<Geografia física > Investigació>, <Geografia física > Ciència del sòl>

Definition

Obertura d'una o més parets verticals que s'excava en el sòl per a examinar-ne el perfil, la naturalesa i les característiques.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca fossa pedològica, n f
ca cala, n f sin. compl.
ca escandall, n m sin. compl.
es calicata
es cata
es fosa edafológica
fr tranchée pédologique
en pit profile
en soil pit

<Geografia física > Investigació>, <Geografia física > Ciència del sòl>

Definition

Obertura d'una o més parets verticals que s'excava en el sòl per a examinar-ne el perfil, la naturalesa i les característiques.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca Institut Europeu d'Estandardització de les Telecomunicacions, n m
ca ETSI, n m sigla
es Instituto Europeo de Estándares de Telecomunicaciones
es ETSI sigla
en European Telecommunications Standard Institute
en ETSI sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definition

Organisme de la Unió Europea que defineix les normes i estàndards relatius als equips i sistemes de telecomunicacions.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rapa de frare, n f
ca cugot, n m sin. compl.
ca frare, n m sin. compl.
ca fraret, n m sin. compl.
ca llengua de frare, n f sin. compl.
ca apagallums, n m alt. sin.
ca àrum, n m alt. sin.
ca candeleta, n f alt. sin.
ca caputxó de frare, n m alt. sin.
ca cresol, n m alt. sin.
ca cresola, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cresolet, n m alt. sin.
ca cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
ca cresolets, n m pl alt. sin.
ca cresols, n m pl alt. sin.
ca cugoti, n m alt. sin.
ca dragoneta, n f alt. sin.
ca dragontina menor, n f alt. sin.
ca escandalosa, n f alt. sin.
ca frare bec, n m alt. sin.
ca frare cugot, n m alt. sin.
ca frare cugoti, n m alt. sin.
ca frare llec, n m alt. sin.
ca gresolera, n f alt. sin.
ca gresolet, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca rapa, n f alt. sin.
ca rapa (fulla), n f alt. sin.
ca rapa pudent, n f alt. sin.
ca rapallengua, n f alt. sin.
ca sarriassa menor, n f alt. sin.
ca sarriasses, n f pl alt. sin.
ca telèfon, n m alt. sin.
ca arum, n m var. ling.
ca cresolet de flare (flor), n m var. ling.
ca cugotí, n m var. ling.
ca farolets, n m pl var. ling.
ca frare cugotí, n m var. ling.
ca llengo de frare, n f var. ling.
ca rapa pudenta, n f var. ling.
nc Arisarum vulgare Targ. Tozz.
nc Arum arisarum L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

Note

La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rapa de frare, n f
ca cugot, n m sin. compl.
ca frare, n m sin. compl.
ca fraret, n m sin. compl.
ca llengua de frare, n f sin. compl.
ca apagallums, n m alt. sin.
ca àrum, n m alt. sin.
ca candeleta, n f alt. sin.
ca caputxó de frare, n m alt. sin.
ca cresol, n m alt. sin.
ca cresola, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cresolet, n m alt. sin.
ca cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
ca cresolets, n m pl alt. sin.
ca cresols, n m pl alt. sin.
ca cugoti, n m alt. sin.
ca dragoneta, n f alt. sin.
ca dragontina menor, n f alt. sin.
ca escandalosa, n f alt. sin.
ca frare bec, n m alt. sin.
ca frare cugot, n m alt. sin.
ca frare cugoti, n m alt. sin.
ca frare llec, n m alt. sin.
ca gresolera, n f alt. sin.
ca gresolet, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca rapa, n f alt. sin.
ca rapa (fulla), n f alt. sin.
ca rapa pudent, n f alt. sin.
ca rapallengua, n f alt. sin.
ca sarriassa menor, n f alt. sin.
ca sarriasses, n f pl alt. sin.
ca telèfon, n m alt. sin.
ca arum, n m var. ling.
ca cresolet de flare (flor), n m var. ling.
ca cugotí, n m var. ling.
ca farolets, n m pl var. ling.
ca frare cugotí, n m var. ling.
ca llengo de frare, n f var. ling.
ca rapa pudenta, n f var. ling.
nc Arisarum vulgare Targ. Tozz.
nc Arum arisarum L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

Note

La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rapa mosquera, n f
ca escandalosa, n f sin. compl.
ca herba per al cremat, n f alt. sin.
ca orella de porc, n f alt. sin.
ca rapa escandalosa, n f alt. sin.
ca rapa pudent, n f alt. sin.
ca rapa pudenta, n f var. ling.
nc Dracunculus muscivorus (L. f.) Parl.
nc Arum muscivorum L. f. sin. compl.
nc Helicodiceros muscivorus (L. f.) Engl. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rapa mosquera, n f
ca escandalosa, n f sin. compl.
ca herba per al cremat, n f alt. sin.
ca orella de porc, n f alt. sin.
ca rapa escandalosa, n f alt. sin.
ca rapa pudent, n f alt. sin.
ca rapa pudenta, n f var. ling.
nc Dracunculus muscivorus (L. f.) Parl.
nc Arum muscivorum L. f. sin. compl.
nc Helicodiceros muscivorus (L. f.) Engl. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sarriassa, n f
ca cugot, n m sin. compl.
ca escandalosa, n f sin. compl.
ca frare, n m sin. compl.
ca fraret, n m sin. compl.
ca peu de bou, n m sin. compl.
ca peu de vedell, n m sin. compl.
ca pota de bou, n f sin. compl.
ca pota de vedell, n f sin. compl.
ca rapa, n f sin. compl.
ca xèrria, n f sin. compl.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca àrums, n m pl alt. sin.
ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
ca cala de fulles tacades, n f alt. sin.
ca cala tacada, n f alt. sin.
ca candela, n f alt. sin.
ca colocàsia borda, n f alt. sin.
ca cresola, n f alt. sin.
ca fulla de foc, n f alt. sin.
ca fulles de cremadura, n f pl alt. sin.
ca fulles de foc, n f pl alt. sin.
ca herba cremadora, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca pota de vedella, n f alt. sin.
ca punta de rella, n f alt. sin.
ca punta de rella tacada, n f alt. sin.
ca rapa comuna, n f alt. sin.
ca rapa femella, n f alt. sin.
ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
ca sarriasses, n f pl alt. sin.
ca xèrries, n f pl alt. sin.
ca barba de Aron, n f var. ling.
ca veré de cutxo, n m var. ling.
ca xàrria, n f var. ling.
ca xarriasses, n f pl var. ling.
ca xàrries, n f pl var. ling.
ca xerri, n m var. ling.
ca xírries, n f pl var. ling.
nc Arum italicum Mill.

<Botànica > aràcies>

Note

Veré de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'verí de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sarriassa, n f
ca cugot, n m sin. compl.
ca escandalosa, n f sin. compl.
ca frare, n m sin. compl.
ca fraret, n m sin. compl.
ca peu de bou, n m sin. compl.
ca peu de vedell, n m sin. compl.
ca pota de bou, n f sin. compl.
ca pota de vedell, n f sin. compl.
ca rapa, n f sin. compl.
ca xèrria, n f sin. compl.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca àrums, n m pl alt. sin.
ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
ca cala de fulles tacades, n f alt. sin.
ca cala tacada, n f alt. sin.
ca candela, n f alt. sin.
ca colocàsia borda, n f alt. sin.
ca cresola, n f alt. sin.
ca fulla de foc, n f alt. sin.
ca fulles de cremadura, n f pl alt. sin.
ca fulles de foc, n f pl alt. sin.
ca herba cremadora, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca pota de vedella, n f alt. sin.
ca punta de rella, n f alt. sin.
ca punta de rella tacada, n f alt. sin.
ca rapa comuna, n f alt. sin.
ca rapa femella, n f alt. sin.
ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
ca sarriasses, n f pl alt. sin.
ca xèrries, n f pl alt. sin.
ca barba de Aron, n f var. ling.
ca veré de cutxo, n m var. ling.
ca xàrria, n f var. ling.
ca xarriasses, n f pl var. ling.
ca xàrries, n f pl var. ling.
ca xerri, n m var. ling.
ca xírries, n f pl var. ling.
nc Arum italicum Mill.

<Botànica > aràcies>

Note

Veré de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'verí de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').

Basic search

Advanced search

Results for "escandal�s" in all thematic areas

Definition

Definition

Definition

Definition

Note

Note

Note

Note