Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "espurnejar" in all thematic areas

esdernegar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca esdernegar, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definition

Capolar, cruixir.

esdernegar-se

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

ca esdernegar-se, v intr pron

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definition

Esforçar-se físicament, fatigar-se molt.

especejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca especejar, v tr
es despedazar
es despiezar
fr dépecer

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Trossejament>

Definition

Dividir en peces la carn d'un animal esquarterat.

especejar

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca especejar, v tr
es despiezar, v tr
fr dépiécer, v tr
en breakdown, to, v tr
de ausennandernehmen, v tr

espernallac

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espernallac, n m
ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
ca botja fenollera, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca cordonet, n m sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca abròtan, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja conillera, n f alt. sin.
ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
ca botja dels conills, n f alt. sin.
ca botja groga, n f alt. sin.
ca botja pudent, n f alt. sin.
ca botja salada, n f alt. sin.
ca botja santjoanera, n f alt. sin.
ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
ca broida femella, n f alt. sin.
ca camamil·la, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla amarga, n f alt. sin.
ca camamilla blanca, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
ca camamilla de botó, n f alt. sin.
ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de roc, n f alt. sin.
ca camamilla del botó, n f alt. sin.
ca camamilla del terme, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamil·la groga, n f alt. sin.
ca camamilla groga, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
ca capellans, n m pl alt. sin.
ca cura de pastor, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca guarda-roba, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca mançanera, n f alt. sin.
ca ontina, n f alt. sin.
ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
ca santjoan, n m alt. sin.
ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca santolina, n f alt. sin.
ca santperes, n m pl alt. sin.
ca asparllac, n m var. ling.
ca asparrallat, n m var. ling.
ca boja, n f var. ling.
ca botja pudenta, n f var. ling.
ca botxa, n f var. ling.
ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla amarga, n f var. ling.
ca camomil·la, n f var. ling.
ca esparnallac, n m var. ling.
ca esparnalles, n f pl var. ling.
ca esparnecat, n m var. ling.
ca esparnellà, n m var. ling.
ca esparnellat, n m var. ling.
ca espernallà, n m var. ling.
ca espernallat, n m var. ling.
ca espernellà, n m var. ling.
ca espernellac, n m var. ling.
ca espeternallac, n m var. ling.
ca espeternellac, n m var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
nc Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espernallac

<Ciències de la vida>

ca espernallac, n m
ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
ca botja fenollera, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca cordonet, n m sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca abròtan, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja conillera, n f alt. sin.
ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
ca botja dels conills, n f alt. sin.
ca botja groga, n f alt. sin.
ca botja pudent, n f alt. sin.
ca botja salada, n f alt. sin.
ca botja santjoanera, n f alt. sin.
ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
ca broida femella, n f alt. sin.
ca camamil·la, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla amarga, n f alt. sin.
ca camamilla blanca, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
ca camamilla de botó, n f alt. sin.
ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de roc, n f alt. sin.
ca camamilla del botó, n f alt. sin.
ca camamilla del terme, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamil·la groga, n f alt. sin.
ca camamilla groga, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
ca capellans, n m pl alt. sin.
ca cura de pastor, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca guarda-roba, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca mançanera, n f alt. sin.
ca ontina, n f alt. sin.
ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
ca santjoan, n m alt. sin.
ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca santolina, n f alt. sin.
ca santperes, n m pl alt. sin.
ca asparllac, n m var. ling.
ca asparrallat, n m var. ling.
ca boja, n f var. ling.
ca botja pudenta, n f var. ling.
ca botxa, n f var. ling.
ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla amarga, n f var. ling.
ca camomil·la, n f var. ling.
ca esparnallac, n m var. ling.
ca esparnalles, n f pl var. ling.
ca esparnecat, n m var. ling.
ca esparnellà, n m var. ling.
ca esparnellat, n m var. ling.
ca espernallà, n m var. ling.
ca espernallat, n m var. ling.
ca espernellà, n m var. ling.
ca espernellac, n m var. ling.
ca espeternallac, n m var. ling.
ca espeternellac, n m var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
nc Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espigar

<Botànica > Fisiologia vegetal>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca espigar, v intr
ca espiguejar, v intr sin. compl.

<Botànica > Fisiologia vegetal>

Definition

Treure espiga, les plantes.

espurneig

<Protecció civil > Bombers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

ca espurneig, n m
es chisporroteo

<Bombers > Teoria del foc>

Definition

Acció d'espurnejar.

esquerdejar

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca esquerdejar, v tr
es enfoscar previamente
es regularizar
es zarpear

<Construcció>

esquerdejar

<Construcció > Execució de l'obra>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca esquerdejar, v tr
es repellar

<Construcció > Execució de l'obra>

Definition

Arrebossar una paret amb morter de sorra gruixuda, llançat amb la paleta, per tal d'igualar la superfície, tapar forats i deixar-la en condicions d'ésser arrebossada amb més cura.