Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "estipulaci�" in all thematic areas

actio ex stipulatu [la] actio ex stipulatu [la]

<Dret romà>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actio ex stipulatu [la], n f
  • ca  actio incerti [la], n f sin. compl.
  • ca  stipulatio incerta [la], n f sin. compl.

<Dret romà>

Definition
Acció que tutelava l'acompliment d'una obligació continguda en una estipulació.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('acció [d'objecte] indeterminat')
    ('acció [per a exigir l'acompliment] d'una estipulació')
col·locació transcutània de pegats per a l'estimulació d'ajuda a la guarició òssia col·locació transcutània de pegats per a l'estimulació d'ajuda a la guarició òssia

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  col·locació transcutània de pegats per a l'estimulació d'ajuda a la guarició òssia
  • en  transcutaneous placement of pads or patches for stimulation to aid bone healing

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>

condició de funcionament assignada condició de funcionament assignada

<Física > Metrologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  condició de funcionament assignada, n f
  • es  condición nominal de funcionamiento
  • fr  condition assignée de fonctionnement
  • pt  condição estipulada de funcionamento
  • en  rated operating condition
  • cod  4.9

<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>

Definition
Condició de funcionament que ha de ser complerta durant una mesura perquè un instrument de mesura o un sistema de mesura funcioni d'acord amb com ha estat dissenyat.

Note

  • Les condicions de funcionament nominals, en general, especifiquen intervals de valors per a la magnitud mesurada i per a les magnituds d'influència.
condició de funcionament assignada condició de funcionament assignada

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  condició de funcionament assignada, n f
  • es  condición nominal de funcionamiento
  • fr  condition assignée de fonctionnement
  • pt  condição estipulada de funcionamento
  • en  rated operating condition
  • cod  4.9

<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>

Definition
Condició de funcionament que ha de ser complerta durant una mesura perquè un instrument de mesura o un sistema de mesura funcioni d'acord amb com ha estat dissenyat.

Note

  • Les condicions de funcionament nominals, en general, especifiquen intervals de valors per a la magnitud mesurada i per a les magnituds d'influència.
coronil·la glauca coronil·la glauca

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coronil·la glauca, n f
  • ca  canari, n m sin. compl.
  • ca  carolina, n f sin. compl.
  • ca  senet bord, n m sin. compl.
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  carolina de jardí, n f alt. sin.
  • ca  coroneta, n f alt. sin.
  • ca  coronil·la, n f alt. sin.
  • ca  mentides, n f pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  ungles del diable, n f pl alt. sin.
  • ca  coronilla, n f var. ling.
  • nc  Coronilla valentina L. subsp. glauca (L.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Coronilla argentea L. sin. compl.
  • nc  Coronilla glauca L. var. ling.
  • nc  Coronilla stipularis Lam. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

coronil·la glauca coronil·la glauca

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coronil·la glauca, n f
  • ca  canari, n m sin. compl.
  • ca  carolina, n f sin. compl.
  • ca  senet bord, n m sin. compl.
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  carolina de jardí, n f alt. sin.
  • ca  coroneta, n f alt. sin.
  • ca  coronil·la, n f alt. sin.
  • ca  mentides, n f pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  ungles del diable, n f pl alt. sin.
  • ca  coronilla, n f var. ling.
  • nc  Coronilla valentina L. subsp. glauca (L.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Coronilla argentea L. sin. compl.
  • nc  Coronilla glauca L. var. ling.
  • nc  Coronilla stipularis Lam. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

electroestimulació electroestimulació

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  electroestimulació, n f
  • es  electroestimulación, n f
  • es  estimulación eléctrica, n f
  • en  electrostimulation

<Fisioteràpia > Terapèutica i prevenció > Tècniques>

Definition
Tècnica consistent estimular un teixit per mitjà del corrent elèctric, utilitzada amb finalitats terapèutiques, diagnòstiques o experimentals.

Note

  • L'electroestimulació s'utilitza especialment per a estimular els nervis perifèrics i els músculs.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  epífora, n f
  • ca  estil·lació lacrimal, n f sin. compl.
  • ca  il·lacrimació, n f sin. compl.
  • ca  llagrimeig, n m sin. compl.
  • es  epífora
  • es  lagrimeo
  • fr  épiphora
  • en  epiphora

<Oftalmologia>

Definition
Llagrimeig constant degut a una obstrucció dels canalicles lacrimals, producte d'un tumor o d'una inflamació.

Note

  • La denominació epífora prové del grec epiphorá 'esclat'.
esparreguera marina esparreguera marina

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparreguera marina, n f
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espareguera bona, n f alt. sin.
  • ca  espareguera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  espareguera marina, n f alt. sin.
  • ca  espareguera vera, n f alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esparreguera, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera borda, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de marge, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de punxa, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de secà, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera punxosa, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera vera, n f alt. sin.
  • ca  asparraguera, n f var. ling.
  • ca  asparraguera de marge, n f var. ling.
  • ca  asparreguera de punxa, n f var. ling.
  • ca  asparreguera punxosa, n f var. ling.
  • nc  Asparagus horridus L. in Murray
  • nc  Asparagus stipularis Forssk. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

esparreguera marina esparreguera marina

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparreguera marina, n f
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espareguera bona, n f alt. sin.
  • ca  espareguera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  espareguera marina, n f alt. sin.
  • ca  espareguera vera, n f alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esparreguera, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera borda, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de marge, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de punxa, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de secà, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera punxosa, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera vera, n f alt. sin.
  • ca  asparraguera, n f var. ling.
  • ca  asparraguera de marge, n f var. ling.
  • ca  asparreguera de punxa, n f var. ling.
  • ca  asparreguera punxosa, n f var. ling.
  • nc  Asparagus horridus L. in Murray
  • nc  Asparagus stipularis Forssk. var. ling.

<Botànica > liliàcies>